dimecres, 6 de febrer del 2008

Batuda de senglars a la Serralada Marina

Badalona.- La entitat Defensa Ecologista de Badalona-Ecologistes en Acció ha denunciat en un comunicat que la consellera de Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona, Mercé Rius, de CiU, ha concedit permisos a quatre caçadors professionals per realitzar batudes nocturnes de senglars fins a l'onze de febrer dintre de l'espai del Consorci del Parc Forestal de la Serralada Marina.
L'entitat ha calificat la regidora de "criminal, ja que és fals que hagi abundància de senglars i es desconeix que hagin causat cap problema d'importància". "El que necessita el parc és repoblació", matisa l'entitat ecologista. Així mateix, ha calificat a les batudes com "4 escopetes 'enxufades' amb carnet de CiU". Aquesta mesura mostra la política que seguirà el nou govern municipal (PSC-CiU-ERC) en matèria de Medi Ambient.

Bartomeu Muñoz referma el seu tarannà repressiu contra la participació ciutadana i la llibertat d'expressió




La present informació ha estat editada a partir d'una crònica elaborada per la mateixa plataforma "EN MOVIMENT", en motiu de la celebració del passat 4 de febrer del Ple ordinari de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet on una setantena de persones varen ser expulsades de la sala i es va impedir parlar a vàries entitats.


Santa Coloma .- A les 19.00h del 4 de febrer es va obrir la porta de l'Ajuntament deixant passar, només, a unes quantes persones de la setantena que estaven esperant per entrar. Després d'insistir, des d'instàncies superiors es va deixar entrar al conjunt de persones que no havien pogut accedir. A la vegada, la sala de Plens ja estava gairebé plena abans d'obrir les portes. Aquest cop, una setantena de persones va assistir-hi donat que diverses entitats sotasignants del manifest "En moviment per la llibertat d'expressió" havien demanat paraula al Ple. Les persones que van arribar més tard no van poder entrar. La paraula havia estat demanada complint amb tots els requisits legals que marca el "Reglament de Participació Ciutadana". Aquest "Reglament" diu que si alguna entitat vol parlar al Ple municipal el contingut d'aquest parlament ha de tenir relació amb algun dels punts o mocions presentades pels grups polítics que tenen representació al consistori.
Diverses entitats havíen demanat la paraula per parlar de la 'Memòria històrica', basant-nos en una moció presentada al Ple pel grup municipal d'ICV-EUiA i que des de fa uns anys al voltant del 27 de gener- data de l'ocupació de santa Coloma per l'exèrcit franquista- s'organitzen un seguit d'activitats antifeixistes. Només va poder parlar l'Ateneu Júlia Romera que, lamentablement, no va poder acabar la seva intervenció interrompuda amb freqüència i de males maneres pel propi alcalde, Bartomeu Muñoz i Calvet (PSC), ja que el contingut de la intervenció no li devia ser grata.
Les entitats restants, d'entre les quals algunes que havien demanat paraula (que havia estat demanada i concedida; exceptuant la Comissió Antifeixista 27 de Gener), es van quedar sense el dret d'exercir la paraula.

L'alcalde va donar per concloses les intervencions de les entitats de forma taxativa, ordenant que es continués el Ple. Davant les protestes de les entitats que es van quedar sense parlar la única resposta va ser: "que ell era el President i que així ho manava". L' ordeno y mando prepotent i totalitari s'imposava....alguna cosa li deu haver quedat a Bartomeu Muñoz del seu pare -Don Blas-, el darrer alcalde franquista de la ciutat. Mentre, el conjunt de persones van mostrar diferents fulls amb frases dedicades a la manca de participació ciutadana i la llibertat d'expressió a Santa Coloma de Gramenet, girant-se i donant l'esquena a l'alcalde, tot llegint a viva veu el manifest de la Plataforma. Tot seguit, l'alcalde va demanar als cossos policials l'expulsió de la sala de Plens dels assistents.


EN MOVIMENT estudia emprendre accions judicials contra l'Ajuntament
i judici per "falta de respecte a l'autoritat" contra un membre de la plataforma


Tots els assistents, la majoria membres de les entitats sotasignants del manifest 'En moviment', van coincidir que el que va passar en el Ple del 4 de febrer va ser una nova i greu transgressió del dret que té la ciutadania a expressar-se lliurement al Ple municipal. Aquest fet ens referma a demanar als ciutadans i ciutadanes, una vegada més, el recolzament individual o com a entitat al manifest de 'En moviment per la llibertat d'expressió i la participació'.

La plataforma 'En moviment per la llibertat d'expressió i la participació' i les entitats que no van poder exercir el seu dret a la paraula ara estudiarem les accions legals i jurídiques oportunes a emprendre. Un cop a fora de la Sala de Plens les més de setanta persones es van concentrar amb una pancarta i diverses torxes explicant el succeït i clamant per la mobilització.
Per altra banda, a darrera hora del passat 4 de febrer, la persona que va ser identificada en acabada la roda de premsa de presentació d' EN MOVIMENT el dijous 31 de gener, va rebre una citació judicial per "falta de respecte a l'autoritat" per uns suposats insults. Davant la total indefensió del denunciat, el judici, s'ha acabat realitzant el matí de dimarts 5 de febrer al Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Santa Coloma de Gramenet, on han comparegut la mosso d'esquadra denunciant, la persona identificada i tres testimonis que ha portat a la Fiscal a demanar l'absolució, quedant vist per sentència per al proper dilluns 11 de febrer de 2008.


Per la llibertat d'expressió i la participació!

Ens posem en moviment!


Fotografies: EN MOVIMENT

divendres, 1 de febrer del 2008

EN MOVIMENT, nova plataforma en defensa de la llibertat d'expressió


Coacció, control i intent de detenció per part dels Mossos d'Esquadra
durant l'acte de presentació del Manifest que denúncia la manca de llibertat d'expressió a la ciutat


Santa Coloma.- El passat 31 de Gener es va presentar públicament en roda de premsa EN MOVIMENT per la llibertat d'expressió i la participació a la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet.
El conjunt d'entitats i persones signants del manifest d'EN MOVIMENT es congregaren a la Plaça de la Vila per fer la lectura d'aquest. Un cop s'exposaren els motius de la creació d'aquesta plataforma ciutadana, tots ells recollits al manifest, i havent-lo llegit, la quarentena de persones integrants de les diferents entitats assistents a la roda de premsa es comprometeren a divulgar els motius de l'existència d'EN MOVIMENT i recollir adhesions tan individuals com col·lectives.

El manifest que ja recull una vintena d'entitats, i al que la nostra revista ALHORA s'hi ha adherit recentment, s'afirma que: "Alguns partits polítics, apliquen una mordassa als moviments associatius i a la premsa que no són controlables i manipulables. El PSC, en un acte d’originalitat, inclou a les Ordenances de Neteja uns apartats que signifiquen una retallada de la llibertat d’expressió. A Santa Coloma de Gramenet, des de l’arribada a l’alcaldia de Bartomeu Muñoz, l’aplicació d’aquestes ordenances s’ha portat a un extrem que ratlla la intolerància i l’autoritarisme". També s'assenyala clarament que "la política que practica Bartomeu Muñoz i l’equip de govern amb les entitats socials, és clarament repressiva", afavorint amb prebendes i clientelisme a aquelles que són afins al govern; reprimint, en canvi, a aquelles que són crítiques. Un ambient de mordaça que facilita l'expansió de politiques especulatives i clientel·lars, que neden , així, en un ambient d'impunitat, amb el silenci majoritari de la societat i la viu-viu dels qui la gestionen.

Al manifest es demana la retirada de l'Ordenença de Neteja, altament sancionadora i restrictiva; l'aprovació d'un nou reglament de Participació Ciutadana i llibertat d'actuació pels mitjans de comunicació independents, entre d'altres mesures.

Control i coacció com en temps franquistes i de la BPS

Un cop finalitzada la roda de premsa, el retall constant que des de l'Ajuntament colomenc s'aplica contra la llibertat d'expressió es va tornar a fer palés en un intent d'identificació aleatòria per part dels Mossos d'Esquadra -presents durant l'acte de presentació-, a la qual el conjunt d'assistents s'hi negaren. Davant la situació, i havent intentat portar a una persona a comissaria per la negació a identificar-se al carrer i d'haver escorcollat i identificat a una altra persona en el moment de marxar, s'ha demostrat com la manca de llibertat de reunió, participació i expressió és cada dia més flagrant a la ciutat.

Per la llibertat d'expressió i la participació!
Ens posem EN MOVIMENT!

Informació i fotografia: EN MOVIMENT.

Per a llegir el manifest i consultar el blog clica aquí

dilluns, 28 de gener del 2008

Dimarts 29 de gener, Ple de l'Ajuntament de Badalona

Badalona.- Informem que demà dimarts 29 de gener, hi ha convocada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de Badalona. Les sessions plenàries, malgrat que sovint críptiques i plenes de secretisme en els punts que més interessen i afecten a la ciutadania, són PÚBLIQUES i OBERTES a tothom.

El Ple de l'Ajuntament de Badalona se celebrarà a partir de les 18 hores, a la Sala de Plens de l'edifici consistorial de la Plaça de la Vila, amb el següent ordre del dia:

ORDRE DEL DIA
1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, HISENDA I RECURSOS INTERNS

2 AP-2008/1087 Donar compte resolució alcaldessa de constitució comissió de justícia.
3 AP-2008/1088 Dictamen. Aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona al Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011.
4 AP-2008/1089 Dictamen. Aprovació de l'acord empresarial de data 19 d'abril i de l'annex del 20 de Novembre, ambdós del 2007, signats per la direcció de l'IMPO i dels treballadors de mateix mitjançant el Comitè d'empresa.
5 AP-2008/1090 Dictamen. Aprovar l'increment de les retribucions de tot el personal al Server de l'Ajuntament de Badalona,d'acord amb la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2008.
6 AP-2008/1091 Donar compte de diversos decrets de contractació en matèria de personal.


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DELS SERVEIS DEL TERRITORI I MEDI AMBIENT

7 AP-2008/1092 Dictamen. Aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla especial de reforma interior del Gorg al carrer del Progrés, entre els carrers de Cervantes i Garriga.
8 AP-2008/1093 Dictamen. Acord de la redacció de l'ordenança reguladora d'obres menors i designació d'una comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte de la norma.

9 Proposicions urgents.

10 Torn obert de paraules.

11 Mocions dels grups municipals.

12 Precs i preguntes.

El Fòrum Social Català mobilitza a quasi 200 moviments socials i alternatius coincidint amb el Dia Mundial d’Acció i Mobilització Global


Barcelona.- Unes 3000 persones participaren ahir diumenge 27 de gener en la manifestació pels carrers de Barcelona convocada pel Fòrum Social Català (FSCat), que aquest passat cap de setmana ha organitzat diverses activitats en la capital catalana. La marxa, convocada sota el lema 'Un altre món ja és possible', va arrencar a les 12:00 hores en Placa Universitat i va transcorrer en un to festiu per les Rambles de Barcelona, fins a arribar a la plaça Sant Jaume. Més de 3.000 persones, per altra part, havien assistit als actes organitzats pel FSCat, que es van iniciar el divendres coincidint amb el Dia Mundial d'Acció i Mobilització Global convocat pel Fòrum Social Mundial.


Els moviments socials i organitzacions catalanes s'han sumat a la crida que es va fer en l'últim Fòrum Social Mundial, celebrat en Nairobi (Kenya) al gener del 2007 i en el qual es va decidir que en 2008, en comptes d'organitzar una nova trobada mundial, se celebraria una jornada de mobilitzacions en tot el planeta.
El Fòrum Social Català, amb 190 entitats adherides al moviment, ha organitzat més de 100 activitats que han tingut lloc en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, com seminaris, tallers, exposicions, assemblees i una fira d'entitats en el pati del recinte.


Què és el Fòrum Social Català?


El Fòrum Social Català (FSCat) és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. És un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.
El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a la natura.
El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions locals i/o internacionals.
El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.
La participació al procés d’organització del FSCat és oberta a totes les entitats i persones de la societat civil i els moviments socials que s’hi sentin identificades i s’hi vulguin implicar(assemblees, comissions, grups de treball, etc.).

Conferències, debats, exposicions, tallers han omplert hores i hores de debat i intercanvi a la Universitat de Barcelona. Temàtiques tan diverses com deslocalització d’empreses, dret a un habitatge digne, moviment veïnal i construcció de la ciutadania, la llibertat d’expressió, la sostenibilitat ecològica, el consum responsable i solidari, cooperació amb el Tercer Món, polítiques per a la igualtat de gènere, la democracia als mitjans de comunicació, la lluita de les persones immigrades, etc, etc.

El diumege 27 en una Assemblea general de cloenda que aplegava a tots els participants i representants dels moviments socials que hi han treballat aquests dies en el Fòrum, aprovaren una Declaració que la podeu llegir íntegre, com d’altres materials en aquesta adreça. Declaració Fòrum Social Català.

Contacte amb els organitzadors del FSCat: info@forumsocialcatala.cat

En el Fòrum han participat quasi 200 moviments socials i entitats, alguns de molt representatius com: Assemblea contra la Globalització Capitalista, Associació Catalana d’Amics del Poble Saharaui, Ajuda en Acció, Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, Assemblea Bolivariana de Catalunya, Attac, Ca la Dona, Centre d’Estudis Joan Bardina, Ciemen, Col·lectiu de Suport a la Rebel·lió Zapatista, Ecoconcern, Col·lectiu Ronda, El Viejo Topo, Entre Pobles, Ecologistes en Acció, FAVB (Barcelona), Federació d’ONG per la Pau, Greenpeace, Acció Solidaria, Institut de Drets Humans de Catalunya, Intermón Oxfam, Intersindical Alternativa de Catalunya, Intersindical-CSC Confederació Sindical Barcelona Països Catalans, Justicia i Pau, Món 3, Món sense Guerra, Plataforma Aturem la Guerra, Setem, Sindicat de Periodistes, Sindicat Ferroviari, Unitat Cívica per la República, V de vivienda, Veterinaris sense Fronteres, Xarxa contra el tancament, Xarxa de Consum Solidari, Asamblea trabajadores conflicto, Ateus de Catalunya, Xarxa Nova Cultura de l’Aigua, entre molts d’altres.

dimarts, 22 de gener del 2008

Les platges sense sorra i en el mar es pesca brutícia


Badalona- L'Associació Defensa Ecologista de Badalona ha denunciat que les platges de Badalona han perdut entre un 30 i un 50% de superfície. Els motius semblen ser la barrera que provoca l'espigó del Port de Badalona. Com es recordarà a proposta d'ICV va ser aprovat la incorporació d' un by-pass que facilités el moviment de sorres, que mai es va portar a terme. Per altra part , la Confraria de pescadors de Badalona ha denunciat que les seves xarxes queden malmeses per la brutícia de la platja i que sembla alliberada pel col·lector del Besós sense que ningú hagi donat cap explicació clara.

dimecres, 16 de gener del 2008

El Maresme, onada especulativa contra el patrimoni històric

Arenys de Munt.- La Junta de govern de l' Ajuntament d'Arenys de Munt va concedir el passat 19 de novembre el permís necessari per començar l'enderroc de l'emblemàtica finca de Can Globus, composta per una excel·lent casa modernista i una antiga edificació pagesa del segle XIV.
Grups de veïns i de gent gran fan vigilància contínua al lloc per defensar el patrimoni.
Més informació: http://www.salvemcanglobus.org/ . També està en perill Ca l'Espàrrec que , no obstant, recentment s'ha decretat la suspensió cautelar de l'enderroc, mentre no es resolgui el recurs contenciós administratiu presentat per la CUP contra l'acord de la Junta de Govern quie n'autoritzava l'acció.

Canet de Mar.- L'Ajuntament ha proposat enderrocar l'antic teatre Odèon després d'un petit enfonsament.

Mataró.- L'Ajuntament pretén instal·lar El Corte Inglés a l'actual solar de Can Fàbregas i de Caralt. L'esmentada nau està catalogada com a patrimoni cultural per la Generalitat de Catalunya que ha advertit a l'Ajuntanment sobre la irregularitat d'una mesura com aquesta. I el Consistori pretén de saltar-se aquesta mesura, salvant alguns elemenst arquitectònics catalogats i traslladar-los i utilitzar-los per una altra equipament a una altra part de la ciutat. S'ha creat la Plataforma Salvem Can Fàbregas.

S'ha creat la Plataforma Salvem Montserrat. La plataforma s'ha creat contra un projecte industrial a l'Ajuntament de Collbató.
El manifest es pot consultar a:
Foto: Villa Josefa i Can Pepet, a Can Globus (Arenys de Munt)

La FAVB seguidisme polític i mer apèndix de l'Ajuntament


Badalona.- La Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) va celebrar eleccions per a renovar el seu secretariat a finals de novembre. No és noticía, ja que els comicis interns com diem van tenir lloc fa un mes i mig. Passat aquest temps, la "nova" junta, no dóna suficients mostres de regeneració que se suposa hauría d'haver estat un dels principals objectius de les eleccions de novembre. Un total de trenta-cinc associacions de veïns van prendre part a finals de novembre en el procés per triar la nova junta directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona. Només trenta-cinc van assistir-hi , de les més de quaranta entitats que conformen la FAVB! Quan això passa en un moviment de base com el veïnal, és que hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar bé. Tot i així, i enmig de l'anunci d'impugnació de les eleccions per part de l'exvicepresident del secretrariat, Miguel Jurado, regidor independent pel PP a l'Ajuntament badaloní i de dos members de l'AA.VV. El Raval (extrems que es van saldar amb un acord posterior), els representants de les entitats van escollir els dinou candidats de la llista que hi concorrien. Les onze persones que van treure més vots formen el nou secretariat: Manuel López, de Nova Lloreda Nord (23 vots); Justo Alarcón, de Montigalà (20); Albert Borràs, de Sistrells, i Francisco Rodríguez, de Bufalà (14); Xavier Argimon, de Coll i Pujol, Diego Guerrero, de Nova Lloreda Nord, i José Sánchez, de Canyet (13); Francisco Lillo, de Sant Mori de Llefià, i Manuel Garcia Carmona, de Sant Crist Nord (12); i, finalment, Julio Molina, de la Pau, i Antoni Herrera, de Montigalà-Batllòria (11).
Dir que és una nova Junta és quelcom relatiu, ja que es mantenen sis persones de l'anterior junta i se n'estrenen només cinc més. Hi continuen vinculats quatre membres de gairebé tota la vida: Diego Guerrero, Julio Molina, Francisco Lillo i Manuel Garcia Carmona. Manuel López, secretari de l'última junta, en fou escollit nou president de la FAVB. Pedro Jesús Fernández, que ha estat president en funcions en els darrers mesos va abandonar la Junta.

Una ocasió perduda per a la renovació

És una ocasió perduda el que la FAVB no hagi volgut anar més en profunditat en la renovació dels membres del seu secretariat, ja que el manteniment de gent que porta més de quinze, vint, vint-i-cinc anys en el mateix no és, precisament, aportar aires de renovació ni en les formes ni en els continguts. És posar encara més en evidència les mancances profundes que arrossega la FAVB, cada cop una entitat més lligada i vinculada al seguidisme de la política de l'administració. Des de fa anys a la FAVB s'hi va a fer política, o com molts els agrada més de precisar, a servir-se'n de la política: a l'hora de demanar un ajut o subvenció, d'utilitzar l'entitat com a moneda de canvi en la política local, per a col·locació d'amics o propers, corretja de transmissió i control polític....per allunyar-se cada cop més del paper per allò que fou concebuda, això és: una plataforma independent de reivindicació i defensa dels interessos dels veïns associats i dels barris davant de l'administració. I rés més.

Un mer apèndix de l'Ajuntament i fer digeribles algunes lluites

El paper polític de tots els membres de la Junta i càrrecs de la FAVB és una cosa prou óbvia. Tots, o gairebé tots, pertanyen a un partit (Julio Molina a EUiA; Francisco Lillo, EUiA; Manuel Lopez, PSC, sector casquetista...la majoria del secretariat són militants socialistes i han usat la seva influència per a fer un control social i polític de determinades lluites o sectors, com el mateix Diego Guerrero, membre de la Junta, etc. No es casual que des del mateix Secretariat, alguns dels seus membres s'hagin destacat més aviat per a controlar a diverses entitats o col·lectius socials i polítics, per reduir la seva radicalitat, mesurar el seu radi d'influència o neutralitzar les seves accions, acostant-les o fent-les diregibles als ulls de l'administració, com és el cas de Revolta Global o la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). O directament, des d' Alcaldia, com l'AA.VV. del Centre, a través de Jaume Oliveras, ara dimitit com a president.
Des de l'AAVV El Raval, a través dels membres de la seva junta, Carlos Pérez i Antonio Del Río que van intentar impugnar les eleccions de novembre i han llençat la idea de constituir una FAVB o Plataforma veïnal alternativa, s'ha arribat a acusar a la FAVB de ser un "mer apèndix de l'Ajuntament". A més, són prou conegudes les "pressions polítiques" i influències de tot tipus rebudes per distintes associacions a l'hora de les votacions sigui per escollir la Junta o discutir qualsevol tema d'importància, campanya, etc. "Pressions" l'existència de les quals són reconegudes per distintes entitats i el mateix president entrant, Manuel López.

La mateixa destitució del vicepresident de la Junta anterior, Miguel Jurado, fa gairebé un any (abans que aquest sortís escollit regidor independent dins la llista del Partit Popular el maig passat) perque havia denunciat incompliments estatutaris de les reunions i decisions del llavors president Julio Molina, va tenir a la FAVB durant mesos gairebé aturada i absorvida enmig de l' amenaça de procés judicial. La crisi que va generar la destitució de Jurado s'ha superat in extremis amb el reconeixement per part de la nova Junta de que la destitució de l'exVicepresident va ser un "error" i del tot "irregular". Les crítiques per part de varis membres del secretariat anterior de que Jurado posava traves a la funció i marxa normal de la FAVB, així com d' acusacions de que darrera d'ell es movien "obscurs" interessos del PP, només proven que la FAVB és un mer laboratori d' interessos i influències del conjunt de les forces polítiques de la ciutat, on es mesuren la seves capacitats i tenen el terreny abonat per a ser corretja de transmissió, desenvolupar un control social a la Ciutat i per tant, esdevenir un fre, un deturador o neutralitzador de les lluites ciutadanes.

Ara que s'ha anunciat el relleu davant de l'alcaldia de Maite Arqué, adquireix una importància cabdal els continuus esmorzars que durant mesos han anat duent a terme l'ex president de la FAVB, i ara vocal de la seva Junta, Julio Molina -que ara es dedicarà principalment a l'àmbit català del món veïnal-, amb el regidor d'Urbanisme. Pactar els temes i campanyes a desenvolupar, fixar els ritmes i paper que desenvoluparà la FAVB, són decisions que es perfilen i es prenen més sovint del que sembla a fora dels seus òrgans, en un esmorzar amb el Primer Tinent d'alcalde, per exemple, que no pas a dins de la Junta.

Foto: Taula que dirigia les eleccions de la FAVB, el novembre passat. (EL PUNT)

divendres, 11 de gener del 2008

Neix Veïns d'Artigues, un col·lectiu per la cohesió social del barri

Badalona.- Veïns d'Artigues és un nou col·lectiu ciutadà fundat a primers d'aquest any nou, amb la finalitat de defensar els interessos generals de tots i cadascun dels veïns del barri. Entre els seus representants figuren Jordi Martínez Villar, Ángel Vendrell Cortés, Richard Bossman, Roberti Costaleite Mercado, Francisco Javier Vallés Carbonell i Ali Zulfiqar Hashmat, entre d'altres, tots ells veïns del barri.
Veïns d'Artigues es defineix com apolític i els seus únics objectius són la millora del barri. Entre les seves prioritats està l'agrupar a tots els veïns que desitgin ser representats per aquest grup en la seva relació amb les administracions públiques per a l'exposició i solució dels problemes que afectin principalment als interessos de barri i la seva convivència.
Així mateix, promourà com a principi d'integració, el respecte i la igualtat entre les persones, sense distinció de religió, cultura, sexe, edat o condició, fomentant les relacions socials entre distintes cultures.
Per això mateix, Veïns d'Artigues creu necessari la creació de nous espais de participació ja siguin culturals i festius, com d'ajuda i assessorament sobre qualsevol tema.
Aquest grup d'opinió pretén recopilar les inquietuts dels seus veïns, a través d'una assemblea participativa, de periodicitat com a mínim anual. El col·lectiu disposa d'una pàgina web: http://www.veinsdartigas.es/, on es poden seguir diversos debats d'interès ciutadà, informació sobre serveis i conèixer la realitat del barri, fer denúncies, propostes, etc. I un correu de contacte: contact@veinsdartigas.es , a l'espera d'aconseguir una seu social.
Foto: C/Xile, a Artigues

L'Ajuntament multa a Gent de Gramenet amb més de quatre mil euros per penjar cartells

Santa Coloma.- La formació Gent de Gramenet ha estat castigada per penjar cartells amb més de vint multes, per un valor de 4.200 euros. Es dóna el cas de què moltes d’aquestes multes estan imposades per penjar algun cartell a la façana pròpia o als balcons de les cases particulars d’alguns militants que viuen en barris, com els de Serra de Marina i Can Calvet, on no existeix un sol lloc públic per penjar cartells. De moment, Gent de Gramenet ha interposat recurs per totes les multes i també ha iniciat una sèrie d’entrevistes amb responsables de l’Ajuntament per tal de protestar i exigir un tracte equànime per a tothom. La primera entrevista fou amb el Defensor del Ciutadà, Fernando Oteros.
Gent manifesta que sempre han estat curosos a l’hora de penjar cartells i banderoles durant la precampanya i campanya electoral. Dos dies després de les eleccions, van muntar un dispositiu humà per retirar totes les pancartes i banderoles que teníem instal·lades en els llocs on tenien permís, permís sempre demanat per escrit.
Per això considera que l’Ajuntament és arbitrari a l’hora de multar i remarca que "El mètode que empra no és equitatiu. Mentre es permet i no es multen empreses comercials i d’espectacles que pengen cartells a llocs d’ús exclusiu per a entitats, a Gent de Gramenet no se li passa una". El cas és que ni el mateix Ajuntament respecta la normativa vigent, com mostren algunes de les imatges contemporànies a les multes publicades a El mirall.net (núm. 32).".

Gent de Gramenet exposa que a més de la falta de llocs per penjar cartells, el repartiment d’espais electorals va ser totalment desequilibrat, beneficiant de manera descarada els grans partits, especialment el PSC. "Durant la passada campanya, aquest partit, insatisfet amb els espais que tenia, es va permetre ‘comprar’ els fanals de carrers que no estaven destinats a propaganda electoral per poder col·locar més banderoles". Gent puntualitza que dels carrers que va comprar, la majoria eren els que havien estat recentment urbanitzats i inaugurats per l’Alcalde. Aleshores assenyala que "evidentment, amb aquesta política acaparadora i abusiva, moviments humils com el nostre, que no compten amb els recursos milionaris dels grans partits, no hi tenen res a fer".

Una mesura dissuassòria per coaccionar i fer callar veus discordants


Pel que fa a les multes, considera que l’estratègia de l’Ajuntament de fer callar qui discrepa no donarà resultat. Gent arribarà fins on sigui necessari perquè aquestes multes siguin retirades i perquè aquesta actitud arbitrària i prepotent no es torni a repetir amb cap altre moviment ciutadà, que lluita dia rere dia d’una manera legítima amb els seus propis i escassos recursos per una ciutat millor.

Fotomuntatge: Gent de Gramenet

dimecres, 9 de gener del 2008

El PSC decideix prescindir de Maite Arqué de l'alcaldia de Badalona

Badalona.- L'alcaldessa socialista Maite Arqué abandona la política municipal forçada per l'aparell del seu partit, ara en mans de Casquete, esgotat tot possible lideratge i de reconduir cap dels greus problemes i tensions que en els darrers anys han sumergit la ciutat de Badalona. Se'n va a Madrid. O millor dit, en cas que surti escollida senadora. El PSC ha decidit enviar-la al Senat, ja que a Badalona fa nosa. Es una notícía que es coïa des de feia temps i, d'alguna manera, ja s'esperava. La nostra revista ja en va donar pistes abans de les passades eleccions municipals, a la primavera passada, i ja llavors senyalavem a Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, regidor d'Urbanisme i Primer Secretari de l'agrupació local del PSC, -a part d'excunyat de l'alcaldessa ( l'anterior Secretari Toni Serra era l'exconjuge de Maite ), és a dir: tot queda a casa-, com el candidat a substituïr-la. Encara que oficialment Serra no ha confirmat ser ell el nou alcalde, tant des de fonts del PSC local, com des de diversos àmbits ciutadans ben informats, així com fonts properes al regidor d'Urbanisme, no amaguen aquest nomenament.

Mentidera

Com ja ens té acostumats, el PSC pren aquests temes amb ocultisme fins al punt que Maite Arqué, durant les passades eleccions -i fins el darrer moment, fa poques setmanes-, ha afirmat reiteradament fins el cansament que estava preparada per assumir la legislatura sencera (i les que vinguèssin) i ha negat tothora que no acabés el mandat. D'aquesta manera ha sortit al pas dels rumors constants que han circulat fins que han acabat confirmant-se. El que suposa un frau pels seus electors, un engany i poca transparència. Dit i fet, les mateixes virtuts que han caracteritzat el seu mandat davant del Consistori els darrers 9 anys. Un fracàs de dona i de projecte de ciutat que ha viscut tot aquest temps de desitjos i virtualitats, de nombrosos i dolorosos procesos d'expropiació ( Sant Crist, Sistrells, Ca l'Arnús, Gorg , molts d'ells sense resoldre, amb tensos i complicats procesos judicials pel mig) i usant una política municipal agressiva en contra dels interessos dels ciutadans afectats. Fraus com l'afer dels quasi 900 pisos de protecció oficial no construits en la seva totalitat cinc anys després de l'adjudicació.Promeses i promeses incomplertes, casos de corrupció com l'afer dels pisos en que el gerent d'Engestur, Àngel Puyol-nomenat després Cap del Gabinet de l'Alcaldessa-, que va vendre promocions de l'empresa a la seva filla i coneguts -i a un preu inferior del mercat. Per cert, un cas que mai ha estat investigat, tret del trist paper que va fer una Comissió municipal interna que va arribar a la conclusió que tot era perfecte. I un llarg i penós etc.

Arqué volia passar a l'història pujada a sobre d'un altar de màrmol, i la veritat es que no té gens a envejar als tristos anys de mandat de Joan Blanch. De fet, Arqué és de la mateixa quinta que el seu predecessor i dels pocs polítics que, passats 30 anys, encara subsisteix com a càrrec a l'Ajuntament. Regidora des del 1979 -el primer Ajuntament democràtic- ha demostrat arrossegar tots els defectes i mals del seu predecessor en l'estil i en una endèmica manca d'idees. Fins i tot, no han faltat veus, durant aquests anys, d'enyorança als temps de Blanch, com a més fructífers. Arqué s'ha limitat a gestionar una herència ja decadent, enlloc de susbtituïr-la i regenerar-la. La seva clara aposta per projectes aliens als interessos de la ciutat -sempre el PSC ha primmirat els interesos de partit, fins i tot personals, en detriment dels de la gent- com el macroprojecte del camp del Badalona C.F. a l'Avgda Navarra, amb comptes poc clars, d'afavorir l'especulació del sòl públic a favor de projectes privats com el Màgic BDN a La Salut trepitjant els interessos del petit comerç. Agressius processos d'expropiació (Gorg, Sistrells, Sant Crist, Ca l'Arnús,...), contínues polítiques d'afavoriment del clientelisme entre el món associatiu i d'enxufisme dins de l'administració i la creació d'un excés de càrrecs polítics, a pesar de que sempre n'ha parlat d'ajustar i limitar-ne el seu nombre, etc. Definitivament, Arqué no tocava, i si arriba al Senat, es dubtós que allí faci cap paper meritori. Més aviat anirà a escalfar el seu cul a la poltrona, un cul, certament, ben pagat per a no fer res, ja que com es ben sabut al Senat -com al Parlament europeu- se sol enviar a aquell que ja no serveix o fa nosa.
Maite també està implicada en varis processos judicials com en el cas de Ca l'Arnús pel que se li ha sol·licitat presó menor i inhabilitació de càrrec públic.

Un llast ben gros

L'únic que ha agafat per sorpresa als sectors més informats de la ciutat, i que ja s'esperaven la marxa de Maite Arqué de l'alcaldia, ha estat la rapidesa amb que s'ha efectuat; només a mig any de les eleccions. Ni tant sols el partit ha pogut esperar a mig mandat -d'aquí a dos anys-, com semblava pactat. I es que a cap analista se li escapa que Arqué ha conduït als socialistes badalonins als seus pitjors resultats de la seva història. De 12 regidors que tenien la passada legislatura han passat a 9 i Badalona ha deixat de ser, definitivament, durant el mandat Arqué un dels tradicionals graners del vot socialista i ha merescut el lamentable privilegi de ser una de les ciutats de Catalunya on l'abstenció més ha crescut. I a això a l'aparell del partit no pot passar-li per alt, però les tensions internes -ja cròniques- que viu l'agrupació badalonina no van aconsellar donar la puntada de peu a Maite Arqué just abans de les eleccions. Cap altre possible candidat estava preparat per assumir el lideratge en unes expectatives de vot clarament a la baixa. En canvi, ara, Jordi Serra té més de tres anys per endavant per preparar la seva imatge o la del futur candidat."Un desastre per a Badalona", com ha afirmat l'exalcalde del PSUC -1979-1983-, Màrius Díaz.

A més, Arqué dins de l'agrupació socialista es troba sola. Poc a poc els seus incondicionals han anat marxant del seu costat, fins i tot han abandonat el càrrec que ostentaven en els darrers anys. No han estat pocs els qui han tirat la tovallola cansats del que ha suposat una mala gestió que ha acabat defraudant i desil·lusionant a molts sectors que al 1999 s'havien deixat engatussar per una imatge falsa i llaminera de Maite Arqué. Ara fa 9 anys l'enfrontament de la major part del partit a l'anterior alcalde socialista, Joan Blanch, la va catapultar al front dels socialistes badalonins i va aconseguir rodejar-se d'algunes cares "noves". Defraudats, aquests, pels nuls resultats de la seva política ja deixava entreveure la manca de tacte i d'idees de l'alcaldessa: d'on no hi ha, no raja diu el refrany. I la seva dependència dels grans sectors i interessos immobiliaris, així com d'un obsolet aparell creat a base d'estòmacs agraits, aconseguiren aviat desmontar la seva falsa imatge. I n'hi ha d'exemples tant coneguts com els de Manuel Gràcia, que fou en els primers temps Cap d'alcaldia; Joan Soler i Amigó un dels experts i estrategues del "Consell de savis" que Maite Arqué es va treure de la màniga en la primera legislatura; Andreu Solsona, exdirector del Teatre Zorrilla i que va donar un sorollós cop de porta en contra de la pèssima política cultural i d'altres càrrecs intermitjos, assessors i tècnics que no han pogut amb el talant de l'equip Arqué.

La mà de Casquete

No hi ha dubte que, a més, hi ha un altre factor decisiu: Fermín Casquete. Aquest home és part decisiva en la destitució -perquè ha estat una destitució, i no pas un abandonament voluntari i molt menys el descobriment d'una nova vocació per la política madrilenya com a senadora- de l'alcaldessa. Home fort de l'agrupació socialista, Casquete -que presideix el Badalona C.F., i és gerent de Tusgsal- controla les finances i la majoria de les bases del Partit. Home disposat a controlar i moure els fils directament de la ciutat, ha estat a la pràctica en els darrers temps l' "alcalde" a l'ombra, posant els seus homes i dones dins de l'administració i a l'aparell del partit a la ciutat. Fins i tot Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, excunyat de l'alcaldessa, que la substituïrà després de les eleccions de març, i que havia estat un necessari suport de Maite Arqué en el moment d'accedir per primer cop a l'alcaldia el 1999, es va passar durant la darrera etapa de la legislatura passada a les files casquetistes. Finalment, Casquete col·locarà a un dels seus al capdavant de l'Ajuntament. O potser, encara ens amaga la darrera carta i que ALHORA ja ha insinuat més d'un cop i cal advertir que de vegades, sovint, l'encertem. I es que ja té el camí preparat en aquests tres anys i mig per esdevenir el mateix Casquete el candidat a l'alcadia pel PSC el 2011. Jordi Serra no deixa de ser un mer gestor, amb un escassíssim lideratge i poca credibilitat dins del PSC, és a dir represneta una opció immobilista. Casquete si alguna cosa té, es la credibilitat del poder econòmic i orgànic que no és poc. Ho es tot. Ja té el camí preparat si vol, doncs.

Jordi Serra prepara la 'Pax Baetulo'

Sigui com sigui, sembla clar que Serra esdevindrà el proper alcalde els propers anys fins a finalitzar la legislatura. Malgrat que la notícia està provocant una reacció majoritària en contra de la ciutadania que no concep que algú que no hagi encapçalat la candidatura, opti ara, a tant sols mig any de les eleccions municipals de maig al màxim càrrec institucional de la Ciutat, una fòrmula de la canviar alcaldes a mig mandat que els socialistes fa anys que practiquen: Barcelona, Girona, Lleida, etc....D'entrada, això sí, Serra pot tenir l'avantatge de força temps per endavant per donar-se a conèixer i preparar la seva candidatura o eventualment la del nou candidat socialista. Serra, ara per ara, té encomanat un encàrrec del seu partit: preparar la "Pau social" o dels cementiris -com es vulgui veure- a la nostra ciutat, que Arqué ja no podia complir pel seu merescut descrèdit. Única manera que veuen des del PSC de remuntar del fons tan baix on han caigut, i que saben que encara poden baixar més.
Aquesta "Pau social" el PSC la necessita com el peix a l'aigua per a desplegar els diferents grans projectes especulatius que tenen saturada la ciutat: Illa Fradera, Màgic-BDN, Corte Inglés, Dalt la Vila, La Rambla, Camp de futbol del Badalona,... continuar diversos procesos d'expropiació força contestats, etc. I per a desplegar projectes d'aquesta envergadura, amb una forta pressió i oposició ciutadana en molts casos, necessita acallar veus d'entitats, grups de pressió i d'opinió. Fàcil ho tindrà amb el moviment veïnal. El relleu al capdamunt de l'organigrama municipal requereix de mantenir el control social a la ciutat. I ara, amb un casquetista al capdavant de la FAVB, amb Manuel López com a president, es cosa feta. Però més enllà de vincles i fils polítics (desenganyem-nos, a la FAVB s'hi va a fer política...o millor, a servir-se'n d'ella) el que més pot garantir al Govern un escenari tranquil i sossegat els propers anys han estat els reiterats i continuus esmorzars que Julio Molina, ara expresident de la FAVB, i el mateix Jordi Serra han mantingut des de fa mesos per a tractar sobre les respectives posicions i repartir els papers de cara a assegurar-se (Jordi Serra) aquesta necessària "Pau" i la FAVB continuar gaudint d'uns vincles privilegiats que li assegurin (a molts dels qui es remolquen) l' estatus quo que tant bé els ha funcionat. Això sí, a costa de l'endormiscament del món associatiu, la seva creixent dependència de l'administració i inutilitat de la FAVB i en perjudici dels interessos reals de molts ciutadans, de les seves lluites i reivindicacions.

Llepaculs i babositats de tota mena

Un dels grans plaers de la "Matiuska" és, com a l'antic dictador, que li preparessin un grup de claca normalment escollit pel president de Voluntaris de Badalona, Escalada per fer-li les reverències de benvinguda. Coneixent Badalona, era d'esperar que seguidament a l'anunci de l'abandonament de Maite Arqué de l'alcaldia li seguís un allau d'adul·lacions que mostren l'alt grau d'agraiments i estòmacs complaguts que és com es manté l'equilibri de forces i les influències a la nostra ciutat. Així, seguint aquesta tònica general i segons ha publicat recentment EL PUNT, Armand Soler que ostenta el càrrec d'allò que li diuen "Defensor del Ciutadà" vincula la marxa d'Arqué al Senat com "un premi per la seva trajectòria de persona de consens i amb una forta convicció social". La periodista i escriptora badalonina Sílvia Soler pren els quasi 30 anys en que Arqué s'ha repenjat a l'administració pública per agrair-li tots aquests anys de servei (sic), i considerar-la molt "afable i badalonina". L'advocat i ex regidor de CiU, Jordi Ballesteros, en destaca com a virtuts de l'alcaldessa sortint la seva "proximitat a la gent i empatia". Meritxell Ortiz, de la Coordinadora d'Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular considera que aquests anys Arqué "ha estat al servei del ciutadà". Oriol Lladó, periodista i president d'Òmnium Cultural, considera que "ha estat una bona alcaldessa", mentre l'arquitecte Jordi Moliner considera que tenir una badalonina com Arqué al Senat és una manera de "sentir-nos més a prop" del que anomena "l'inaccessible castell de Kafka". Per la seva part, la secretària general de CCOO de Badalona, María Gallardo, ha afirmat que l'alcaldessa és una persona "propera" i amb un tarannà que lamenta que no s'hagi entés, també lamenta que plegui. Igual opinió en té Miquel Estruch, president del Club Natació Badalona i membre de l'Executiva local d'ERC.

Un grup de ciutadans ha fet un manifest contra el que es pot considerar un "frau" polític a la ciutadania. El manifest es pot consultar a la pàgina web següent http://www.badalona2011.cat/

dimecres, 19 de desembre del 2007

Casquete treu de l'armari la seva passió poètica

Badalona.- Doncs sí, l'omnipotent gerent de l'empresa de transport Tusgsal, president del CF Badalona i home fort a l'ombra(que posa i treu alcaldes) del PSC a Badalona, Fermín Casquete, ens ha descobert la seva vena poètica -afirma escriure poesia des de 1973- i ha publicat el seu primer llibre que es titula "A la libertad", presentat a primers de desembre a la Carpa Titus (tot un escenari d'allò més poètic).
El llibre en qüestió és un recull d'una seixantena de poemes que tenen el tema de la llibertat com a fil conductor. Els poemes han estat escrits entre l'any 1973 i el moment actual. Casquete afirma haver escrit més d'un miler de poesies entorn de temes com l'amistat i la solidaritat, aspectes que com tothom sap formen part del seu tarannà i la seva actuació econòmico i politica quotidiana. Ara, amb el seu primer llibre ha volgut recopilar aquelles que fan referència a la llibertat dels darrers temps del franquisme i la transició. Més endavant, Fermín Casquete ja ha amenaçat de treure al mercat altres llibres monogràfics.
A l'acte de presentació del llibre va assistir l'actual regidora a l'oposició Asun García (ICV-EUiA), amb el suport de la ex regidora i consellera de Cultura Caterina Mieras (PSC) . Josep Mª Socias, el darrer alcalde franquista de Barcelona, va presentar l'acte. La presentació va servir de baròmetre del grau de "peloteo" a la ciutat.
L' obra d'aquest nou poeta del poble, segons relata el propi autor, s'hi pot veure una evolució en la que es posa de manifest una falta de llibertat al món: «La llibertat real, aquella a la qual tot ésser humà aspira, no existeix», emfatitza. I responsabilitza «als poderosos que estan forjant aquest món on et situen enmig d'un desert amb un càntir d'aigua». No sabem, però, si a aquesta manca de llibertat que al·ludeix Casquete i als "poderosos" que fa esment s'hi veu reflectit ell mateix; aquesta mena d'home gris, cervell orgànic i empresari del selecte club de la maquinària econòmico-politica anomenada PSC que a cops de martell, amb el pes dels diners i el control de l'aparell es l'amo de mitja ciutat. I de l'altra mitja encara no, però està per la feina. I si no que s'ho diguin a Maite Arqué que de ben segur té el llibre a la calaixera de nit. El llibre s'acompanya d'un CD amb deu poemes.


Rumors de dimissió

L'acte va servir d'escenari per estendre els rumors de dimissió degut al seu creixent desprestigi i per la corrupcció urbanística que empantanaga la seva política de Maite Arqué, a més de la més que probable "destrossa" electoral del PSC el proper mes de març a Badalona. El que podria aprofitar Fermín Casquete per encapçalar la seva candidatura a la propera contesa municipal, al 2011. De moment, els homes de Casquete ja han pres el poder a la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) "per a major glòria" de les seves conquestes polítiques a les que es poden definir de qualsevol manera, menys de poètiques.

En defensa de Mercedes-Benz i els poligons industrials de Sant Adrià

Barcelona.-Una vegada més la vergonya de les multinacionals amb l'aval de les administracions públiques que afavoreixen politiques de deslocalització de les empreses, s'ha deixat caure amb força al barri del Bon Pastor, Barcelona, a llindar de la nostra comarca amb molts treballadors colomencs, adrianencs i badalonins afectats pel tancament de Mercedez-Benz. La històrica empresa -fa 50 anys que produeix al barri- va anunciar a l'octubre passat als seus 420 treballadors el cessament de la producció de la fàbrica i que recol·locaria a 258 empleats a la nova societat creada a risc compartit amb Estampaciones Sabadell, que es a punt de funcionar a Esparreguera dels 420 treballadors. A la resta de treballadors se lis oferirà l' opció de traslladar-se a la fàbrica de Vitòria, negociant un contingent de mà d'obra amb els nous proveïdors que se estàn buscant, per a que facin una part de la producció, o jubilacions anticipades. Els treballadors van anar la la vaga indefinida i s'organitzaren en assemblees. Després va venir un acord en el que es preveuen 110 prejubilacions, amb la possibilitat que al 2014 s'arribi a 170; el trasllat de 270 treballadors a la planta que el grup ha obert a Esparreguera i un programa de baixes incentivades.
No és la deslocalització industrial un fenomen nou. No hi ha prou amb reduir-los als treballadors el salari, no hi ha prou amb multiplicar les plusvàlues i beneficis a costa del seu treball, no hi ha prou amb les grotesques retallades en les condicions de treball, tampoc amb la subcontratació, la temporalitat o la sobreexplotació que afecta a milers de treballadors a l'any; les multinacionals sempre volen més i més i les administracions públiques concedeixen xecs en blanc a aquests empresaris, deixant-los als obrers una vegada més en l'estacada.

Darrere d'aquest tancament de la Mercedes-Benz, on no va intervenir cap avís previ i on fins i tot les centrals sindicals consideraven, com mínim fins al 2014 la vida productiva de la factoria, gairebé amb tota probabilitat s'amaguen foscos interessos econòmics que van a beneficiar tant a aquesta multinacional com als regidors municipals de Barcelona i rodalies (Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma) amb els espectaculars projectes especulatius urbanístics que s'estan aprovant a la zona (litoral adrianenc i badaloní, antics terrenys de la Fecsa, carrer Guipúscoa, terrenys de l'Espanyol, La Catalana, polígons de Montsolís i Vía Trajana,...), curiosament estem parlant de Consistoris governats pel PSC i ICV. De tots és sabut l'auge especulatiu dels terrenys on es troba la històrica fàbrica de la Mercedes-Benz, i de tots és sabut l'afany depredador amb el qual actuen les formacions "progressistes" (PSC, ERC, ICV-EUiA), que important-los bén poc els treballadors afectats i les seves famílies ja hauran pactat la recalificació multimilionària dels esmentats terrenys amb els responsables de la Mercedes-Benz. Enlloc de garantir la no recalificació dels terrenys de la Mercedes-Benz i evitar així d'una banda el "pelotazo" urbanístic que busquen els directius dirigents de la factoria alemanya i per l'altre obstaculitzar i sancionar a l'empresa en el cas de prosseguir amb el tancament; en lloc de sortir en defensa dels interessos dels treballadors actuant en contra de la deslocalització, l'avalen perque ja els va bé les conseqüències que se'n desprenen, expulsant del barri sectors populars i families senceres que els són un obstacle per als projectats barris d'alt estanding i els negocis amb que financien les seves butxaques.


Mercedes-Benz i barris de Bon Pastor, Badalona i Sant Adrià: una mateixa lluita

El Barri del Bon Pastor hauria d'unir-se a la lluita dels treballadors de la Mercedez-Benz, en la lluita contra la deslocalització de l'empresa i defensar plegats un model de barri concebut pels mateixos treballadors i veïns que hi viuen, un barri per viure i treballar. La Mercedes-Benz forma part de la identitat del barri, i són molts els veïns dels nostres barris (del Bon Pastor i del Barcelonès Nord) que hi treballen. És part del teixit industrial de les nostres ciutats, teixit que retrocedeix cada vegada més, en el qual els nostres fills mai podran treballar si es permet, com s'ha fet ja en tantes i tantes fàbriques i tallers, que la Mercedes-Benz es tanqui. De la lluita i en la defensa unitària dels interessos de tots, veïns i treballadors, ha de nèixer una nova esperança.

D'altra part, diversos petits empresaris del barri de Montsolís de Sant Adrià estan creant una associació per a fer front i denunciar l'especulació urbanística.

La modificació del PGM de l'Illa Fradera al Ple Municipal el proper 21 de desembre

Badalona.- El dictamen de modificació del Pla General Metropolità als carrers de la Creu i d’Anselm Clavé (Illa Fradera o Illa Central) es presentarà per a la seva aprovació provisional en el Ple ordinari de l’Ajuntament de Badalona que se celebrarà el proper divendres 21 de desembre.Aquesta modificació de PGM té per àmbit les finques amb front a aquests dos carrers. Es tracta d’un sector de planejament discontinu amb una superfície total de 19.741 metres quadrats.El projecte, segons defensa el Govern, té com a objectiu fonamental la transformació d’aquest àmbit en una nova àrea de centralitat. Caldria destacar que es tracta de la zona on és previst que l’any que ve arribi la prolongació de la línia 2 de metro. A més, el projecte queda situat dins del’àmbit de les actuacions públiques i privades que es plantegen en el barris de Coll i Pujol i del Centre.Divendres s'aprova l'alçada dels futurs edificis i també uns quants criteris estètics que afectaran el disseny de les construccions. El document que es debatrà divendres presenta algunes modificacions respecte al que es va aprovar inicialment el mes d’abril de 2006. Aquests canvis s’han produït a partir d’algunes al·legacions presentades al projecte per les associacions de veïns, particulars i altres col·lectius.


De 4 a 6 plantes

La nova proposta ordena les condicions d’edificació dels carrers de la Creu i d’Anselm Clavé. Una de les modificacions del PGM fa referència al fet que les noves edificacions podran ser de planta baixa més 6 plantes. Fins ara, el PGM contemplava planta baixa més 4 plantes. Així mateix, les plantes baixes dels edificis es preveu que es destinin a ús terciari.La proposta concreta altres aspectes com:
1-La definició precisa de les façanes dels edificis dels dos carrers a través d’una ordenança figurativa que regularà la seva composició, els materials i carta de colors que hauran de seguir els constructors.
2-La introducció de plantes baixes porticades als edificis, de manera que les voreres seran mès amples, de sis metres al mateix nivell del carrer, i s’afavorirà la implantació d’establiments comercials de proximitat. L'Ajuntament amés ha assegurat que garanteix, d'entrada, només autoritzarà l'ocupació d'aquests locals per botigues, no pas per entitats bancàries o oficines. També s’'habilitaran dos carrils de circulació, un dels quals estarà reservat per als autobusos.
3-La sisena planta dels edificis del carrer d’Anselm Clavé, quedarà reculada per darrere 3,5 m respecte a la alineació al pati d’illa, amb l’objectiu de no alterar les condicions d’assolellament de les façanes de les finques dels carrers Rector i Museu.El regidor d’Urbanisme, Jordi Serra ha justificat la no-inclusió d'habitatge públic en una actuació que pot arribar a donar com a resultat uns 350 habitatges. «No incrementem l'edificabilitat anterior, ja que incorporem el comerç, que amb l'actual PGM no hi és. Per tant, per llei l'habitatge protegit no és exigible.» L'Ajuntament conclou que l'actuació podrà quedar enllestida definitivament d'aquí a deu anys.

Els llogaters, engoixats i ICV-EUiA votarà en contra

Urbanisme assegura que els contractes indefinits dels inquilins, un dels motius de gran preocupació el darrer any, "quedaran garantits en el proper ple". Per la seva part, la vicepresidenta de l'associació de veïns del Centre, Isabel Soriano, ha manifestat que els veïns es pronunciaran «quan se’ls hi presenti per escrit la proposta i quan quedin recollits els drets dels inquilins». Totes aquestes mesures no són més que un mobbing que des de l'Ajuntament, juntament amb la pressió immobiliària forcen a la venda els veïns i posar al carrer als inquilins, ja que legalment no poden expropiar. La comissió de veïns afectats, sorgida de les assemblees convocades per ICV-EUiA, ha repartit propaganda en els darrers dies a la plaça de la Vila en què exigeix que les coses «es facin bé». Iniciativa votarà en contra de la modificació, insisteix en la necessitat que el projecte es torni a l'aprovació inicial. Mentre, Jordi Serra, regidor d’Urbanisme, assegura estar disposat a estudiar cas per cas de les famílies afectades que viuen de lloguer a Anselm Clavé i carrer de la Creu, més d’una quinzena.

Disgust entre els paradistes pels preus elevats de les concessions del nou Mercat adrianenc

Sant Adrià.- Els paradistes del Mercat de Sant Adrià iniciaràn pròximament les negociacions amb la regidoria de Mercat de cara a que el Consistori recuperi les concessions de l'actual mercat que tancarà les portes el gener. Paral·lelament, l’Ajuntament comunicarà el procés de les noves concessions als paradistes pel nou Mercat que es construirà en el futur. Mentrestant, s’ha previst el trasllat a una vela provisional de tots aquells botiguers i comerciants que decideixin continuar en el nou equipament.
El 60% de les concessions de l’actual Mercat ja no són vigents i de les restants tenen dret a una indemnització compresa dins d’aquest procés de recuperació de les llicències abans que se suspengui definitivament el servei. Les indemnitzacions a punt de començar les negociacions amb els paradistes s’atorgaran en funció del temps que falta per finalitzar el contracte o segons la capacitat de la parada.



Les concessions pel futur mercat, massa cares


Les concessions per al futur Mercat són de 4.700 € per m2 i un espai mínim de 6,25 m2 ( 28.481 € la més barata). L’adquisió d’una concessió dona dret a ocupar un espai provisional a la vela que s’aixecarà al costat de l’escola bressol municipal. Els paradistes de l’actual mercat de Sant Adrià opinen que els preus fixats són massa elevats per accedir a una concessió. Paral·lelament es construïrà el nou Mercat. Ara bé, la vela pot començar a aixecar-se durant el primer trimestre del 2008 i no estarà en ple funcionament fins l’estiu. El projectat Mercat de Sant Adrià tindrà quatre plantes (dos subterrànies) i un aparcament per a 110 vehicles, a més d’un mol de càrrega i descàrrega. La planta baixa, a peu de carrer ocuparà 1450 m2, sense columnes, i n’ocuparan 76 paradetes, 15 menys que l’actual. Els 1200 m2 destinats a la venda del pis superior, seran compartit per un supermercat. El projecte suposen uns 11 milions d’euros finançats amb diners municipals, dels procedents de les concessions dels paradistes i de les empreses adjudicatàries del supermercat, del magatzem i aparcament. També s’espera una subvenció de la Generalitat.
Pel president de l'Associació de Venedors Autònoms del Mercat de Sant Adrià, José Antonio Castillo, el preu "no es correspon amb els que es paguen en altres mercats de la demarcació. Els botiguers reconeixen la necessitat d'un equipament, però denuncien que «encara no hi hagi sobre la taula cap projecte executiu que demostri aquesta despesa». El botiguer fa referència al fet que el preu de construcció de la planta mercat costi 3,4 milions d'euros, una quantitat molt superior als 1,6 milions que costa l'aparcament subterrani, els 2,4 que costa el moll de càrrega i o del milió necessari per aixecar el supermercat.