«No és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.»
CARLES PUIGDEMONT
El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.
Finalment, aquestes pàgines que llegireu - si teniu la bondat de fer-ho - demanen una mica d'indulgència i generositat, perquè malgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.
La continuació, aviat a les llibreries: La lluita a l'exili.
betevé - El Sant Jordi 2020 tal com estava previst no ha pogut ser a l’abril ni tampoc al juliol, però aquest 23 de juliol el Sant Jordi es viurà a Barcelona tot i que sense festa al carrer, al passeig de Gràcia. Sí que es mantenen algunes activitats i les llibreries també podran posar-hi parades mantenint les distàncies de seguretat i controlant les cues. També hi ha escriptors que oferiran les tradicionals signatures de Sant Jordi! El sector editorial, llibreter i de la flor han treballat molt per poder ajustar-se a les circumstàncies però el rebrot ha impedit celebrar-ho al 100 %. Aquí trobareu, però, totes les activitats que es mantenen per al Sant Jordi 2020 d’estiu i altres opcions per trobar una mica de consol. Tothom porta el Sant Jordi dintre! Parades de llibres i roses al carrer, davant llibreries i floristeries L’Ajuntament de Barcelona, malgrat la cancel·lació de la celebració permet les parades al carrer davant de les llibreries aquest dijous 23 de juliol, el dia en què s’havia de celebrar el Sant Jordi d’estiu. Això sí, cadascuna d’elles s’haurà de fer responsable de com gestionarà en cada cas la situació al seu establiment i també s’hi convidaran escriptors per signar llibres. El Gremi de Llibreters ja ha confirmat que unes 80 llibreries de Barcelona se sumen a la iniciativa de la parada al carrer. De fet, la Cambra del Llibre de Catalunya, que agrupa els gremis i associacions d’editors i llibreters, juntament amb el Gremi de Floristes, animen els ciutadans a celebrar el Dia del Llibre i de la Rosa . A aquesta iniciativa de treure la parada al carrer també s’hi ha sumat el Gremi de Floristes. Llibres de Sant Jordi 2020 Des de l’Àrtic, el programa cultural de betevé, ens fan una selecció de llibres de Sant Jordi amb novel·les i assajosacabats d’arribar a les llibreries, alguns creats durant el confinament per la pandèmia. Inventat una excusa perfecta per regalar-te’n un. Cada dia pot ser Sant Jordi!
Òmnium Cultural ha convocat un repic d’atuells contra Felipe VI avui a les 21 h., al ritme de Coronaciao la versió de 'Bella ciao' sobre la monarquia, en el marc de les protestes per la visita dels reis espanyols a Poblet d’aquest matí, on els Mossos d’Esquadra han detingut un manifestant. ‘Avui sortim als balcons perquè Felip VI mai serà benvingut a Catalunya. Per corrupte, antidemocràtic i perquè volem viure en una República catalana’ a escrit l’entitat en un missatge a Twitter.
SUSPESABARCELONA -Concentració en Plaça Sant Jaume per exigir que es debati en el ple del Congrés de Diputats la Proposició No de Llei (PNL) de Regularització, elaborada per la Plataforma estatal #RegularizacionYa! i la Coordinadora Obrim Frontera, recolzats per més de 1500 entitats i organitzacions, i signada per 8 forces polítiques, que exigeix no deixar ningú fora sense drets.
“Hay gente importante que no salió en la foto de la Transición”
La Vanguardia Xavi Ayen - Un chico de Vélez-Rubio (Almería), el hijo del confitero de la localidad, que emigra a Badalona, se hace comunista y guerrillero y acaba condenado a muerte por el franquismo. Le conmutan la pena gracias a la intercesión de Eva Perón ante Franco. Pasará más de 17 años en la cárcel de Burgos, también conocida como ‘la Universidad’ por el alto nivel de los cursos que allí imparten los propios reclusos. Es Manuel Moreno Mauricio (1908-1983) y al periodista Enric Juliana (Badalona, 1957), director adjunto de ‘La Vanguardia’, le ha servido de hilo narrativo para tejar un gran fresco literario de la resistencia al franquismo en ‘Aquí no hemos venido a estudiar’ (Arpa), libro que se pone a la venta el próximo miércoles. Sin un gramo de ficción, se estructura literariamente, saltando de una biografía a otra, con escenas de acción (hasta en el Río Grande), románticas (manitas en un cine valenciano, la esposa que espera pacientemente), dramáticas (asesinatos, torturas, disparos) y con cameos espectaculares de Stalin,Carrillo, Churchill, Felipe González o la Pasionaria. Los diálogos entre estos personajes pueden parecer inventados pero el autor asegura que “más objetivismo no es posible, son las puras actas de los diálogos, algunas fueron difíciles de obtener. El libro es un gran reportaje, realizado a lo largo de diez años, y no necesita ficción porque los hechos ya tienen una intensidad extraordinaria”.
“Cruzo la biografía de unas personas singulares –cuenta– con el contexto histórico, explico mucho ese contexto porque la época nos condiciona extraordinariamente, es la tensión entre lo subjetivo y lo objetivo. Se trata de explicar la vida de alguien que, como dijo Manuel Vázquez Montalbán, ‘no se quiso poner de puntillas en la foto de la Transición’. Hay gente que no sale en esa foto pero hicieron cosas muy importantes”.
El título alude a la discusión que tuvo Moreno, en la cárcel de Burgos, con otro importante preso comunista, Ramón Ormazábal, quien cuestionaba que los militantes presos se dedicaran básicamente a estudiar. “Aquello parecía un ateneo: se aprendían idiomas, literatura, historia, derecho... Al entrar en prisión, Ormazábal quiso ponerlo todo patas arriba y organizar protestas. Eran dos psicologías muy diferentes, uno un hombre de acción, y Moreno un resistente con aquel punto obrerista de los años 30 donde la idea de la formación era básica, la cultura de gimnasia y lectura”.
La cárcel burgalesa es un microcosmos que contiene el mundo y los grandes movimientos geoestratégicos mundiales, que llegan en sombras, como a una caverna platónica. En una descripción minuciosa, muy vívida, el autor reconstruye la cotidianidad de un lugar por el que pasan Marcos Ana, Miguel Núñez, José María Laso... Éste último era “el bibliotecario que organizaba las sesiones de cine”. Hasta aparece Francesc Puigdemont, pastelero de Amer –y abuelo del ex president catalán–, que era proveedor de alimentos para el presidio.
“Hay cosas poco contadas. Yo he leído muchos relatos autobiográficos de gente que estuvo allí. Se han escrito elegías de toda esta generación, pero hace falta una aproximación más documental. Mi libro tiene elementos épicos, porque estan ahí, pero no es una épica. No se victimiza a los personajes, son gente que hicieron política, muy convencidos, con un cierto componente suicida, visto desde hoy, porque para venir a España en 1946 a ponerse al frente de la agrupación guerrillera Levante había que ser valiente, aunque en aquel año no se sabía hasta donde podían cambiar las cosas tras el fin de la segunda guerra mundial”. Otro episodio tratada es la frustrada invasión maquis del valle de Arán.
La economía está también presente, con personajes como Juan Sardà Dexeus, “un joven intelectual republicano que pasa de ayudar a Tarradellas a definir la economía de guerra de la Generalitat a acabar ayudando a Franco a salir de la economía de guerra”; o Fabián Estapé, a quien vemos jugando al millón sobre el despacho de Carrero Blanco.
Aparece asimismo Joan Comorera, el dirigente del PSUC, quien “estaba perseguido por todo el mundo, incluso por los suyos, y decide heroicamente irse a Barcelona, donde sobrevivió tres años clandestinamente, en un régimen de plato único”.
Hay curiosidades llamativas, como que, en 1974, el PCE tenía una base de entrenamiento militar en Rumania. Y asistimos a diálogos impagables, como cuando Stalin pide paciencia a Carrillo y la Pasionaria y les recomienda que se infiltren en los sindicatos y estructuras del régimen franquista. Carrillo, en otra charla, no hace caso a Ramón Tamames, que le recomienda cambiar de nombre al PCE y presentarse como Partido Laborista. “También
podrían no haberlo legalizado. Pero Felipe González le suplica a Casinello, jefe de los servicios secretos de Suárez, que los legalicen porque la mejor manera de derrotarlos es enfrentarse con ellos en las urnas. Yo tengo la certeza de que con otro nombre y con candidatos jóvenes del interior hubieran tenido mucho mejores resultados”. Pero el PCE “atravesó el franquismo sin sucumbir, y nadie podía exigirle a aquellos viejos que desaparecieran. La sociedad española agradeció el esfuerzo del PCE pero creyó que las cosas debían ir por otro lado”. .../... https://www.lavanguardia.com/libros/20200705/482102598338/juliana-moreno-libro.html
ALHORA és un mitjà de comunicació nascut el 1990 com a revista quinzenal del Barcelonès Nord, editat pel Taller de Comunicació i Debat, AC. Una publicació nascuda per a reflectir les lluites del carrer i denunciar el poder absolut i la (des)raó dels governants que solen viure d'esquena als interessos ciutadans. Després va consolidar-se com a mensual i durant més d'una dècada, ALHORA va sortir puntualment al carrer per no faltar a la seva cita periòdica amb els seus subscriptors i lectors. A finals de 2004 deixem la publicació impresa i esdevenim una revista electrònica. Per raons de disponibilitat d'una part de l'equip editor i per una major eficàcia hem renovat el nostre equip de redactors i hem convertit la publicació en un bloc. A més, darrerament, la nostra web ha patit seriosos bombardejos informàtics i sabotatges. Però continuem vius i amb ganes de fer la guitza a qui s'ho mereixi. Agraïm la fidelitat de molts lectors i col·laboradors i també dels sabotejadors per la seva insistència. Ells són el pols que bat a les nostres venes i el nostre oxígen. Que sàpiguen que els hi pensem donar feina, molta feina. Des d'aquí els enviem un petó i una abraçada ben grosses.
