dimarts, 20 de juliol del 2021

Stop desnonaments


Concentració per exigir al Govern de Pedro Sánchez l'ampliació i pròrroga de les mesures antidesnonaments.

Cal evitar el tsunami de desnonaments que es preveu a partir del 9 d'agost. Xinxeta Plaça Catalunya (Barcelona) Calendari de bloc Dimarts 20 de juliol Despertador 19:00 h. #StopTsunamiDesahucios

dimecres, 14 de juliol del 2021

La fi de la concessió i el peatge de l’autopista del Maresme. Una oportunitat històrica




MANIFEST de " Preservem el Maresme "

Som a les portes de la fi del peatge i de la concessió de l’autopista Montgat-Mataró inaugurada l’any 1969, la primera autopista de peatge de l’Estat Espanyol. Aquesta autopista va ser completada amb l’allargament, l’any 1994, fins a Palafolls amb un tram que en principi havia de ser gratuït però que el Ministre Borrell va convertir en autopista de peatge privat. Al llarg dels anys, les concessions - sempre avantatjoses per a les empreses, ruïnoses per a l’administració, discriminatòries per a Catalunya i abusives per als ciutadans - s’han anat allargant fins arribar a la fi definitiva.

La creació de la Plataforma Unitària a inicis dels 90 va ser la primera mobilització important contra la privatització i els impactes sobre el sòl agrícola de la C-32 de Mataró a Palafolls. Deu anys més tard, arran del megaprojecte dels laterals de l’autopista C-32, es va crear Preservem el Maresme com a confluència d’entitats veïnals i ecologistes (CODESEMA i Xarxa Maresme) juntament amb les plataformes que reclamaven - en clau de seguretat i recuperació de la façana marítima - el trasllat de la NII a l’autopista. Les mobilitzacions van ser constants i van culminar en la manifestació del 21 de novembre de 2010. L’aturada del projecte de laterals de l’autopista, al 2015, va ser una victòria sense precedents de les mobilitzacions ciutadanes. Ja en aquell moment vam reivindicar la necessitat d’elaborar un pla de mobilitat que potenciés el transport públic considerant que la C-32 havia de fer la funció de ronda comarcal sense peatge, permetent la pacificació de l’actual NII, reivindicacions assumides per la Declaració del Maresme que vam impulsar i vam fer signar a totes les forces polítiques.

A partir d’aleshores, Preservem el Maresme ha continuat activa. Hem insistit en tots els àmbits institucionals perquè la C-32 passi a titularitat, gestió i planificació completament públiques evitant les condicions financeres i de model de mobilitat fins ara imposades per la concessionària. És a dir una gestió de la mobilitat i un disseny d’infraestructures que prioritzi el bé públic per damunt de qualsevol privatització.

Per altra banda - col·laborant amb la Plataforma Aturem C-32 de la Selva - estem treballant l’oposició a la perllongació de la C-32 fins a Lloret, projecte ara aturat per un contenciós de la plataforma i que implicaria – a més d’un greu impacte ambiental i paisatgístic- el finançament públic del nou tram a Abertis amb un peatge a l’ombra (amb un possible allargament de la concessió) i un endeutament davant la nova crisi econòmica que estem vivint.

Ara, tanmateix, és l’hora d’aprofitar aquest pas històric amb l’exigència d’una visió global de la pro- blemàtica i les oportunitats que implica l’alliberament de la C-32, un fet que planteja urgents debats i mobilitzacions que caldrà afrontar entre tots. Per tot plegat, considerem imprescindible:

- Prioritzar un transport públic de tren i autobús intermodal, competitiu a nivell econòmic i d’eficència davant les perspectives de canvi climàtic i de crisi econòmica i energètica. Valoració a mitjà termini de la possible ubicació d’una línia de ferrocarril lleuger complementària o substitutiva a l’actual de la línia de la costa, en funció de les possibles repercussions i incidències del canvi climàtic a la costa.

- La conversió de la C-32 en una via comarcal,que afavoreixi el transport públic amb carril busicarrilsVAO, reduccions de velocitats que millorin la sostenibilitat, millores d’accessos i desconnexions intermodals del transport públic.

- La progressiva pacificació de la N-II amb carril bus i carril bici i espais de vianants, planificant també la reducció de la mobilitat i la seguretat. Pacificació extensiva a l’actual Camí del Mig al Baix Ma- resme i altres vies saturades per vehicles que defugen la C-32 per no pagar l’actual peatge.

- Retirada del projecte de perllongació de la C-32 fins a Lloret.

- El desmantellament de les superfícies dels peatges en clau de restitució d’espais naturals i serveis públics.

- Blindatge urbanístic dels accessos i entorns de la C32 i la N-II per evitar la proliferació de grans superfícies comercials i pols d’atracció de mobilitat en vehicle privat.

- Manifestem també la nostra solidaritat amb els treballadors d’Abertis, empresa que fins al darrer moment intenta el seu afany de lucre sense límits.

Som davant la possibilitat d’una reorientació de la planificació del futur de la mobilitat a la co- marca en un moment de crisi ambiental planetària. Del trencaclosques territorial, on les peces es poden moure amb moltes dificultats dins un territori densament poblat i ocupat per tota mena d’infraestructures, només ens en podrem sortir debatent i dissenyat solucions imaginatives que facin compatible la modificació d’infraestructures i la preservació del territori dins un món amenaçat per l’escalfament global i la crisi energètica. Els reptes són complexos i caldrà l’energia que vam tenir per aturar els laterals.

Per això, us convidem a celebrar l’alliberament del peatge però també a participar als debats i mo- bilitzacions ciutadanes que han estat i seran la garantia per continuar exigint a les administracions una mobilitat al servei de les persones i del territori.



diumenge, 11 de juliol del 2021

Comunicat de comiat de SOM Gramenet

El passat dissabte dia 20 de març de 2021 l’assemblea de SOM Gramenet va decidir donar per finalitzat el recorregut d’aquest moviment ciutadà municipalista. Aquesta decisió arriba després d’un llarg període de reflexió i anàlisi de la situació esdevinguda amb l’organització, pandèmica inclosa. És un tancament d’un espai polític que continua d’una altra manera: des de les entitats a les quals pertanyem moltes de les persones que formem part de SOM. Seguirem construint nous projectes que generin alternatives a la nostra ciutat.

Estem satisfetes de la feina feta i amb ganes de continuar, ara d’una altra manera i des d’altres
espais. Volem agrair tothom que ens ha donat suport durant aquests anys d’existència i ens
convoquem a retrobar-nos a places i carrers per a continuar defensant els drets dels veïns i veïnes de Gramenet.

A continuació podeu llegir el comunicat complet:

http://www.somgramenet.cat/2021/03/29/comunicat-de-comiat-de-som-gramenet/?fbclid=IwAR2_DL8lsKh3GQoU6FlIMqFCa8I-YABra0V01BWwQevwD5dkHBjYeERSzTU

Al.legacions de la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam

Sta. C. GRAMENET / Comunicat - Avui dimarts 6 de juliol la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam hem presentat al registre de l’Ajuntament les al·legacions al projecte presentat per l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet respecte a la segona fase del parc de Can Zam.
Les al·legacions han estat signades per entitats diverses de la ciutat, que refermen el compromís d’una bona part de la ciutadania colomenca per aconseguir que Can Zam sigui el parc urbà, verd i frondós que la ciutat necessita, en aquests moments més que mai.
El text presentat va en consonància amb les reivindicacions que s’han fet des de fa més de 40 anys per reclamar el parc verd i frondós, i té en compte les circumstàncies actuals que presenta el projecte presentat pel parc. Un projecte parcial que a judici de la Plataforma és francament insuficient tant en la superfície afectada per aquets projecte presentat, com pel volum de les actuacions que s’han presentat.
Així, a judici de la Plataforma, en el projecte presentat per l’Equip de Govern no es tracta el conjunt del Parc sinò que únicament es parla de l’espai que avui es destina únicament a la celebració de macroesdeveniments. Es redueix la superfície en la que es vol actuar quan s’hauria de parlar del parc en el seu conjunt.
També considerem que les obres que es faran, previstes en aquest projecte, estaran destinades a preservar uns usos no previstos en aquest tipus de sòl. Especialment rellevant és la definició de clariana polivalent per un espai que no té cap ús urbanístic i que considerem que és un eufemisme per consolidar un espai per la celebració de grans esdeveniments en detriment del propi parc. Aquesta posició de la clariana polivalent ens sembla que no respon a cap pla d’usos urbanístic vigent. El projecte presentat per l’Equip de Govern pensem, a més, que trenca la unitat del Parc, amb l’extensió del carrer d’Anselm de Riu.
És per això que tant la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam com les entitats que s’han adherit a la signatura de les al·legacions, pensem que l’Equip de Govern ha de modificar aquest projecte en consonància a les propostes fetes per tal de complir amb la normativa vigent i conformar un veritable parc verd urbà per a la ciutat de Santa Coloma.


dissabte, 10 de juliol del 2021

Ajornat 10 dies el desallotjament del Casal Popular Lina Òdena

BARCELONA 5/7/21 lineaeixample - El desallotjament del Casal Popular Lina Òdena s’ha
posposat 10 dies. Aquest és el resultat aconseguit després de la important concentració que aquest matí havia convocat el grup de joves que gestiona aquest casal del barri en un edifici ocupat del carrer Mallorca.

L’aturada del desnonament ha arribat després d’una negociació entre membres del casal i la comitiva judicial, que ha acabat amb una nova data per al desallotjament: el 15 de juliol. També ha estat important el suport veïnal dels darrers dies al mateix barri i en altres zones de la ciutat o de municipis propers. De fet, al llarg del matí ha estat molta la gent de fora del barri que ha acudit a davant del número 132 del carrer Mallorca per donar suport als joves.

“Tot i que principalment s’hi han vist joves, també hem tingut el suport de gent de totes les edats”, afirma un dels integrants del casal. Durant la concentració, algunes de les consignes que més s’han sentit és “Volem el que és nostre” o “Àgata Ylla fora del barri”, la propietària d’aquest i de més locals de la zona.

UNA INICIATIVA D’ÈXIT
Els inicis del casal popular es remunten a un any i mig enrere, quan “les mancances d’espais de reunió al barri”, tal com expliquen des del casal, van portar aquest grup de joves a optar per l’ocupació. Des de llavors, reivindica un dels integrants del col·lectiu, s’hi han fet “xerrades o tallers sobre habitatge, consciència de classe treballadora o en contra del feixisme”. L’espai també ha acollit iniciatives solidàries, com la Xarxa de suport mutu i d’aliments, que va arribar aproximadament a 600 veïns i que, a més, va servir per distribuir mascaretes manufacturades en el mateix casal.

Lina, la heroína de la defensa de Almería