Badalona.- L'alcaldessa socialista Maite Arqué abandona la política municipal forçada per l'aparell del seu partit, ara en mans de Casquete, esgotat tot possible lideratge i de reconduir cap dels greus problemes i tensions que en els darrers anys han sumergit la ciutat de Badalona. Se'n va a Madrid. O millor dit, en cas que surti escollida senadora. El PSC ha decidit enviar-la al Senat, ja que a Badalona fa nosa. Es una notícía que es coïa des de feia temps i, d'alguna manera, ja s'esperava. La nostra revista ja en va donar pistes abans de les passades eleccions municipals, a la primavera passada, i ja llavors senyalavem a Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, regidor d'Urbanisme i Primer Secretari de l'agrupació local del PSC, -a part d'excunyat de l'alcaldessa ( l'anterior Secretari Toni Serra era l'exconjuge de Maite ), és a dir: tot queda a casa-, com el candidat a substituïr-la. Encara que oficialment Serra no ha confirmat ser ell el nou alcalde, tant des de fonts del PSC local, com des de diversos àmbits ciutadans ben informats, així com fonts properes al regidor d'Urbanisme, no amaguen aquest nomenament.
Mentidera
Com ja ens té acostumats, el PSC pren aquests temes amb ocultisme fins al punt que Maite Arqué, durant les passades eleccions -i fins el darrer moment, fa poques setmanes-, ha afirmat reiteradament fins el cansament que estava preparada per assumir la legislatura sencera (i les que vinguèssin) i ha negat tothora que no acabés el mandat. D'aquesta manera ha sortit al pas dels rumors constants que han circulat fins que han acabat confirmant-se. El que suposa un frau pels seus electors, un engany i poca transparència. Dit i fet, les mateixes virtuts que han caracteritzat el seu mandat davant del Consistori els darrers 9 anys. Un fracàs de dona i de projecte de ciutat que ha viscut tot aquest temps de desitjos i virtualitats, de nombrosos i dolorosos procesos d'expropiació ( Sant Crist, Sistrells, Ca l'Arnús, Gorg , molts d'ells sense resoldre, amb tensos i complicats procesos judicials pel mig) i usant una política municipal agressiva en contra dels interessos dels ciutadans afectats. Fraus com l'afer dels quasi 900 pisos de protecció oficial no construits en la seva totalitat cinc anys després de l'adjudicació.Promeses i promeses incomplertes, casos de corrupció com l'afer dels pisos en que el gerent d'Engestur, Àngel Puyol-nomenat després Cap del Gabinet de l'Alcaldessa-, que va vendre promocions de l'empresa a la seva filla i coneguts -i a un preu inferior del mercat. Per cert, un cas que mai ha estat investigat, tret del trist paper que va fer una Comissió municipal interna que va arribar a la conclusió que tot era perfecte. I un llarg i penós etc.
Arqué volia passar a l'història pujada a sobre d'un altar de màrmol, i la veritat es que no té gens a envejar als tristos anys de mandat de Joan Blanch. De fet, Arqué és de la mateixa quinta que el seu predecessor i dels pocs polítics que, passats 30 anys, encara subsisteix com a càrrec a l'Ajuntament. Regidora des del 1979 -el primer Ajuntament democràtic- ha demostrat arrossegar tots els defectes i mals del seu predecessor en l'estil i en una endèmica manca d'idees. Fins i tot, no han faltat veus, durant aquests anys, d'enyorança als temps de Blanch, com a més fructífers. Arqué s'ha limitat a gestionar una herència ja decadent, enlloc de susbtituïr-la i regenerar-la. La seva clara aposta per projectes aliens als interessos de la ciutat -sempre el PSC ha primmirat els interesos de partit, fins i tot personals, en detriment dels de la gent- com el macroprojecte del camp del Badalona C.F. a l'Avgda Navarra, amb comptes poc clars, d'afavorir l'especulació del sòl públic a favor de projectes privats com el Màgic BDN a La Salut trepitjant els interessos del petit comerç. Agressius processos d'expropiació (Gorg, Sistrells, Sant Crist, Ca l'Arnús,...), contínues polítiques d'afavoriment del clientelisme entre el món associatiu i d'enxufisme dins de l'administració i la creació d'un excés de càrrecs polítics, a pesar de que sempre n'ha parlat d'ajustar i limitar-ne el seu nombre, etc. Definitivament, Arqué no tocava, i si arriba al Senat, es dubtós que allí faci cap paper meritori. Més aviat anirà a escalfar el seu cul a la poltrona, un cul, certament, ben pagat per a no fer res, ja que com es ben sabut al Senat -com al Parlament europeu- se sol enviar a aquell que ja no serveix o fa nosa.
Maite també està implicada en varis processos judicials com en el cas de Ca l'Arnús pel que se li ha sol·licitat presó menor i inhabilitació de càrrec públic.
Un llast ben gros
L'únic que ha agafat per sorpresa als sectors més informats de la ciutat, i que ja s'esperaven la marxa de Maite Arqué de l'alcaldia, ha estat la rapidesa amb que s'ha efectuat; només a mig any de les eleccions. Ni tant sols el partit ha pogut esperar a mig mandat -d'aquí a dos anys-, com semblava pactat. I es que a cap analista se li escapa que Arqué ha conduït als socialistes badalonins als seus pitjors resultats de la seva història. De 12 regidors que tenien la passada legislatura han passat a 9 i Badalona ha deixat de ser, definitivament, durant el mandat Arqué un dels tradicionals graners del vot socialista i ha merescut el lamentable privilegi de ser una de les ciutats de Catalunya on l'abstenció més ha crescut. I a això a l'aparell del partit no pot passar-li per alt, però les tensions internes -ja cròniques- que viu l'agrupació badalonina no van aconsellar donar la puntada de peu a Maite Arqué just abans de les eleccions. Cap altre possible candidat estava preparat per assumir el lideratge en unes expectatives de vot clarament a la baixa. En canvi, ara, Jordi Serra té més de tres anys per endavant per preparar la seva imatge o la del futur candidat."Un desastre per a Badalona", com ha afirmat l'exalcalde del PSUC -1979-1983-, Màrius Díaz.
A més, Arqué dins de l'agrupació socialista es troba sola. Poc a poc els seus incondicionals han anat marxant del seu costat, fins i tot han abandonat el càrrec que ostentaven en els darrers anys. No han estat pocs els qui han tirat la tovallola cansats del que ha suposat una mala gestió que ha acabat defraudant i desil·lusionant a molts sectors que al 1999 s'havien deixat engatussar per una imatge falsa i llaminera de Maite Arqué. Ara fa 9 anys l'enfrontament de la major part del partit a l'anterior alcalde socialista, Joan Blanch, la va catapultar al front dels socialistes badalonins i va aconseguir rodejar-se d'algunes cares "noves". Defraudats, aquests, pels nuls resultats de la seva política ja deixava entreveure la manca de tacte i d'idees de l'alcaldessa: d'on no hi ha, no raja diu el refrany. I la seva dependència dels grans sectors i interessos immobiliaris, així com d'un obsolet aparell creat a base d'estòmacs agraits, aconseguiren aviat desmontar la seva falsa imatge. I n'hi ha d'exemples tant coneguts com els de Manuel Gràcia, que fou en els primers temps Cap d'alcaldia; Joan Soler i Amigó un dels experts i estrategues del "Consell de savis" que Maite Arqué es va treure de la màniga en la primera legislatura; Andreu Solsona, exdirector del Teatre Zorrilla i que va donar un sorollós cop de porta en contra de la pèssima política cultural i d'altres càrrecs intermitjos, assessors i tècnics que no han pogut amb el talant de l'equip Arqué.
La mà de Casquete
No hi ha dubte que, a més, hi ha un altre factor decisiu: Fermín Casquete. Aquest home és part decisiva en la destitució -perquè ha estat una destitució, i no pas un abandonament voluntari i molt menys el descobriment d'una nova vocació per la política madrilenya com a senadora- de l'alcaldessa. Home fort de l'agrupació socialista, Casquete -que presideix el Badalona C.F., i és gerent de Tusgsal- controla les finances i la majoria de les bases del Partit. Home disposat a controlar i moure els fils directament de la ciutat, ha estat a la pràctica en els darrers temps l' "alcalde" a l'ombra, posant els seus homes i dones dins de l'administració i a l'aparell del partit a la ciutat. Fins i tot Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, excunyat de l'alcaldessa, que la substituïrà després de les eleccions de març, i que havia estat un necessari suport de Maite Arqué en el moment d'accedir per primer cop a l'alcaldia el 1999, es va passar durant la darrera etapa de la legislatura passada a les files casquetistes. Finalment, Casquete col·locarà a un dels seus al capdavant de l'Ajuntament. O potser, encara ens amaga la darrera carta i que ALHORA ja ha insinuat més d'un cop i cal advertir que de vegades, sovint, l'encertem. I es que ja té el camí preparat en aquests tres anys i mig per esdevenir el mateix Casquete el candidat a l'alcadia pel PSC el 2011. Jordi Serra no deixa de ser un mer gestor, amb un escassíssim lideratge i poca credibilitat dins del PSC, és a dir represneta una opció immobilista. Casquete si alguna cosa té, es la credibilitat del poder econòmic i orgànic que no és poc. Ho es tot. Ja té el camí preparat si vol, doncs.
Jordi Serra prepara la 'Pax Baetulo'
Sigui com sigui, sembla clar que Serra esdevindrà el proper alcalde els propers anys fins a finalitzar la legislatura. Malgrat que la notícia està provocant una reacció majoritària en contra de la ciutadania que no concep que algú que no hagi encapçalat la candidatura, opti ara, a tant sols mig any de les eleccions municipals de maig al màxim càrrec institucional de la Ciutat, una fòrmula de la canviar alcaldes a mig mandat que els socialistes fa anys que practiquen: Barcelona, Girona, Lleida, etc....D'entrada, això sí, Serra pot tenir l'avantatge de força temps per endavant per donar-se a conèixer i preparar la seva candidatura o eventualment la del nou candidat socialista. Serra, ara per ara, té encomanat un encàrrec del seu partit: preparar la "Pau social" o dels cementiris -com es vulgui veure- a la nostra ciutat, que Arqué ja no podia complir pel seu merescut descrèdit. Única manera que veuen des del PSC de remuntar del fons tan baix on han caigut, i que saben que encara poden baixar més.
Aquesta "Pau social" el PSC la necessita com el peix a l'aigua per a desplegar els diferents grans projectes especulatius que tenen saturada la ciutat: Illa Fradera, Màgic-BDN, Corte Inglés, Dalt la Vila, La Rambla, Camp de futbol del Badalona,... continuar diversos procesos d'expropiació força contestats, etc. I per a desplegar projectes d'aquesta envergadura, amb una forta pressió i oposició ciutadana en molts casos, necessita acallar veus d'entitats, grups de pressió i d'opinió. Fàcil ho tindrà amb el moviment veïnal. El relleu al capdamunt de l'organigrama municipal requereix de mantenir el control social a la ciutat. I ara, amb un casquetista al capdavant de la FAVB, amb Manuel López com a president, es cosa feta. Però més enllà de vincles i fils polítics (desenganyem-nos, a la FAVB s'hi va a fer política...o millor, a servir-se'n d'ella) el que més pot garantir al Govern un escenari tranquil i sossegat els propers anys han estat els reiterats i continuus esmorzars que Julio Molina, ara expresident de la FAVB, i el mateix Jordi Serra han mantingut des de fa mesos per a tractar sobre les respectives posicions i repartir els papers de cara a assegurar-se (Jordi Serra) aquesta necessària "Pau" i la FAVB continuar gaudint d'uns vincles privilegiats que li assegurin (a molts dels qui es remolquen) l' estatus quo que tant bé els ha funcionat. Això sí, a costa de l'endormiscament del món associatiu, la seva creixent dependència de l'administració i inutilitat de la FAVB i en perjudici dels interessos reals de molts ciutadans, de les seves lluites i reivindicacions.
Llepaculs i babositats de tota mena
Un dels grans plaers de la "Matiuska" és, com a l'antic dictador, que li preparessin un grup de claca normalment escollit pel president de Voluntaris de Badalona, Escalada per fer-li les reverències de benvinguda. Coneixent Badalona, era d'esperar que seguidament a l'anunci de l'abandonament de Maite Arqué de l'alcaldia li seguís un allau d'adul·lacions que mostren l'alt grau d'agraiments i estòmacs complaguts que és com es manté l'equilibri de forces i les influències a la nostra ciutat. Així, seguint aquesta tònica general i segons ha publicat recentment EL PUNT, Armand Soler que ostenta el càrrec d'allò que li diuen "Defensor del Ciutadà" vincula la marxa d'Arqué al Senat com "un premi per la seva trajectòria de persona de consens i amb una forta convicció social". La periodista i escriptora badalonina Sílvia Soler pren els quasi 30 anys en que Arqué s'ha repenjat a l'administració pública per agrair-li tots aquests anys de servei (sic), i considerar-la molt "afable i badalonina". L'advocat i ex regidor de CiU, Jordi Ballesteros, en destaca com a virtuts de l'alcaldessa sortint la seva "proximitat a la gent i empatia". Meritxell Ortiz, de la Coordinadora d'Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular considera que aquests anys Arqué "ha estat al servei del ciutadà". Oriol Lladó, periodista i president d'Òmnium Cultural, considera que "ha estat una bona alcaldessa", mentre l'arquitecte Jordi Moliner considera que tenir una badalonina com Arqué al Senat és una manera de "sentir-nos més a prop" del que anomena "l'inaccessible castell de Kafka". Per la seva part, la secretària general de CCOO de Badalona, María Gallardo, ha afirmat que l'alcaldessa és una persona "propera" i amb un tarannà que lamenta que no s'hagi entés, també lamenta que plegui. Igual opinió en té Miquel Estruch, president del Club Natació Badalona i membre de l'Executiva local d'ERC.
Un grup de ciutadans ha fet un manifest contra el que es pot considerar un "frau" polític a la ciutadania. El manifest es pot consultar a la pàgina web següent http://www.badalona2011.cat/
Badalona.- L'alcaldessa socialista Maite Arqué abandona la política municipal forçada per l'aparell del seu partit, ara en mans de Casquete, esgotat tot possible lideratge i de reconduir cap dels greus problemes i tensions que en els darrers anys han sumergit la ciutat de Badalona. Se'n va a Madrid. O millor dit, en cas que surti escollida senadora. El PSC ha decidit enviar-la al Senat, ja que a Badalona fa nosa. Es una notícía que es coïa des de feia temps i, d'alguna manera, ja s'esperava. La nostra revista ja en va donar pistes abans de les passades eleccions municipals, a la primavera passada, i ja llavors senyalavem a Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, regidor d'Urbanisme i Primer Secretari de l'agrupació local del PSC, -a part d'excunyat de l'alcaldessa ( l'anterior Secretari Toni Serra era l'exconjuge de Maite ), és a dir: tot queda a casa-, com el candidat a substituïr-la. Encara que oficialment Serra no ha confirmat ser ell el nou alcalde, tant des de fonts del PSC local, com des de diversos àmbits ciutadans ben informats, així com fonts properes al regidor d'Urbanisme, no amaguen aquest nomenament.
