ARA 30 gener - El procés constituent és el nou horitzó de la transició cap a l’estat propi. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en va fer esment reiterat en el seu discurs d’investidura, i tant Junts pel Sí com la CUP el consideren l’eina amb més potencial per eixamplar la base social independentista. Mentre els partits decideixen el format que donen als treballs de la comissió d’estudi del procés constituent al Parlament -que el govern espanyol ja ha portat al Tribunal Constitucional-, les principals entitats sobiranistes fa temps que treballen en un mètode per organitzar la fase ciutadana del procés constituent. Les principals entitats sobiranistes, un total de 14, entre les quals hi ha Òmnium i l’ANC, han participat en el disseny d’un procés de deliberació ciutadana sobre el nou país. Ho han fet sota el paraigües de la plataforma Reinicia, que aplega totes les iniciatives que tenen a veure amb el procés constituent, i l’anomenen Convenció Constituent Ciutadana (CCC).
La proposta que s’està consensuant, a la qual ha tingut accés l’ARA i que aquest dissabte s'ha avançat en un acte de l’ANC, preveu quatre fases que es desenvoluparien al llarg del 2016. El primer pas seria donar a conèixer l’anomenada Convenció Constituent i convidar els ciutadans a participar en el projecte. Amb les primeres aportacions genèriques s’elaboraria un document amb els “valors, anhels i principis” per al nou país. La segona etapa prevista és la deliberació sectorial. Reinicia vol col·laborar amb les principals entitats del teixit associatiu -sindicats, patronals o entitats del tercer sector- per organitzar debats amb la ciutadania.
Àmbits de debat
Els debats es faran a través de convencions nacionals per àmbits temàtics centrades en: drets i deures; benestar; salut; educació; ciutadania; cultura; comunicació; coneixement; medi ambient; política; justícia; seguretat; economia, i internacional. De cada debat se n’extraurien textos de conclusions sectorials, als quals es voldria sumar la proposta de constitució de síntesi del grup Constituïm. Aquesta col·laboració, però, encara s’ha d’acordar. No seria fins a la tercera fase que es territorialitzaria el debat ciutadà, en què estan previstos debats locals sota el nom de la localitat. La quarta etapa és de “síntesi i priorització” de les propostes de la Convenció.
De tot aquest procés en resultarien dos productes per entregar al Parlament: un llibre verd que recolliria les propostes per temàtiques i un informe amb propostes de rang constitucional.
Tot i que l’ANC i Òmnium combreguen amb el mètode dissenyat en el marc de Reinicia, encara no han concretat el paper que tindran en el si de la plataforma, sobretot pel que fa al pressupost. Fonts de l’ANC aclareixen que encara no han definit el seu “marc de col·laboració” amb totes les iniciatives. Dirigents de l’entitat consultats apunten que per decidir el tempo que han de tenir els treballs de la societat civil cal primer veure el full de ruta que fixa la comissió d’estudi de procés constituent del Parlament. “Perquè el nostre debat sigui útil, hem de conèixer el seu calendari, ja que li volem entregar els resultats”,
apunta un membre del secretariat. L’ANC té prevista una reunió del secretariat el 13 de febrer per aprovar el seu propi pla de treball en el procés constituent.
Les entitats sobiranistes també s’hauran de posar d’acord amb els partits a l’hora d’endegar aquest procés, i és en aquest punt on poden començar a sorgir discrepàncies. Mentre les entitats treballen en un procés deliberatiu i participatiu, la proposta d’acord entre Junts pel Sí i la CUP els reserva un paper més petit. Considera “preconstituent” aquesta fase ciutadana i en concedeix la seva “coordinació” a la comissió del procés constituent -de “composició institucional”- cenyint (de moment) el paper de les entitats a organitzar una
“campanya pedagògica” sobre què és una Constitució.
