L’Editorial Base acaba de publicar l’assaig d’Antonina Rodrigo sobre la relació entre Lorca i Dalí. El llibre que, amb altres títols, estava completament exhaurit, després de les edicions de Planeta (1975) i Edhasa (1984), ara, novament, apareix amb el títol de García Lorca en el país de Dalí (2004). Podem manifestar que aquest llibre ja és un clàssic d’Antonina Rodrigo que tots els estudiosos de l’obra dels dos artistes tenen o han tingut de referència. L’oportunitat de l’edició ha vingut marcada per l’any Dalí i per l’exposició Salvador Dalí i Federico García Lorca, la persistència de la memòria que ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya. L’aportació d’aquest llibre a la relació profunda i controvertida d’amistat entre García Lorca i Salvador Dalí és fonamental, i. sobrepassa, naturalment, els confins de l’any Dalí. A través de la relació del poeta andalús i el pintor empordanès realitzem un viatge apassionant per la vida cultural i artística tan rica dels anys vint i trenta. Les pàgines d’aquesta obra són plenes de dinamisme cultural i testimonien la vitalitat de tota una generació que va ésser ofegada en sang per la guerra civil. A través de la narració amena i vibrant, però amb el rigor que Antonina Rodrigo acostuma a fer en els seus treballs, ens capbussem en aquell món ple d’esperances pel futur, on els artistes prenien part sense por a embrutar-se.
Escriptors, periodistes, pintors, poetes, actrius, polítics apareixen a les pàgines d’aquesta obra engrescadora, de la mà de la seva autora que va ésser pionera en donar a conèixer l’especial relació entre Lorca i Dalí, i que ha marcat un estil propi com diu Arcadi Espada en el pròleg: <>.
L’assaig mostra la gran generositat del poeta de Granada i la seva gran estima per Catalunya. El llibre s’inicia en l’emblemàtica Residència d’Estudiants de Madrid, on tots dos, el poeta i el pintor, hi van coincidir amb totes les connotacions derivades d’aquells anys de joventut. Antonina Rodrigo, a través de documentació i testimonis, presenta tota la riquesa de l’amistat dels dos personatges i ho fa trenant amb magistral narrativa, com si ens expliqués un conte.
L’autora ens transporta al Cadaqués dels anys vint, on Lorca coneix a Anna Maria Dalí i a l’original Lidia Nogués que, ella mateixa, s’atribuïa ésser, la ben plantada d’Eugeni D’Ors. El contacte del poeta amb la cultura catalana, la seva relació d’amor amb Barcelona i la seva passió per la vida popular. Tot això i molt més és present en aquest llibre que té la virtut de mostrar-nos la vida quotidiana dels catalans d’aquella època. També són importants els capítols del llibre relacionats a l’amistat de García Lorca amb l’actriu Margarida Xirgu, la qual li estrenaria a Barcelona la majoria de les seves obres (Mariana Pineda, Yerma, Bodas de Sangre i Doña Rosita la soltera).
L’allunyament de Dalí respecte a Lorca, quan el pintor entra de ple en el moviment surrealista i la relació del poeta amb els obrers catalans és un altre del punts importants de l’assaig. És molt emotiva la trobada que fa Lorca amb els obrers del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i el seu recital poètic al Teatre Barcelona, en un acte organitzat per l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Lorca, escriu a la seva família: <>.
La persistència de la memòria és present en tota la narració que afecta als allunyaments i apropaments de Dalí i García Lorca que ni la tràgica mort del poeta hi va posar fi. Aquesta nova edició de García Lorca a Catalunya (ara en el país de Dalí), ampliada i revisada, és realment una de les millors aportacions que es podien fer a l’any Dalí, saturat d’edicions diverses, per entendre molt millor quina va ser la relació humana entre dos dels artistes més importants del segle vint i la seva vinculació amb la societat cultural i civil de la seva època
Ferran Aisa
Tertúlia Borralleras:
"L'anarquisme a la ciutat de Barcelona", a càrrec de Ferran Aisa, historiador i poeta.
26 de gener a les 16 h., a l'Ateneu Barcelonès (Canuda, 6- Barcelona)
