dijous, 31 d’octubre del 2024

Habitatge: Sentencia del Tribunal Constitucional



Barcelona / PAH - El Tribunal Constitucional ha dictat una nova sentència antisocial que limita molt la mesura del Lloguer Social Obligatori per a famílies vulnerables quan el propietari és un gran tenidor d’habitatge. Aquesta mesura va ser impulsada per la Iniciativa legislativa popular d’habitatge el 2014, aprovada per unanimitat al Parlament el 2015 (Llei 24/2015) i ampliada en el seu abast per la Llei 1/2022. Avui el Tribunal ha fet pública una nota de premsa en què es detalla l’afectació i llisten els articles que quedarien anul·lats. A l’espera que es publiqui la sentència completa, per saber l’abast i els motius, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 publiquem avui un comunicat d’urgència per clarificar l’escenari actual.

El Tribunal Constitucional ha anul·lat per qüestions competencials el lloguer social per a famílies vulnerables que viuen en habitatges propietat de grans tenidors i que se’ls extingeixi el contracte de lloguer ordinari o el de lloguer social actual, així com les que viuen en situació d’ocupació anterior a l’1 de juny de 2021. En aquests casos, el gran tenidor no estaria obligat a oferir un lloguer social, i l’obligació només quedaria vigent en casos d’execució hipotecària i dació en pagament.

Igual que va passar amb els preus dels lloguers, l’argument o argúcia competencial de què “qui ha de regular és l’Estat i no les comunitats autònomes”, posa ara en perill l’únic mecanisme d’urgència que ha permès aturar milers de desnonaments i protegir el dret a l’habitatge a Catalunya. Ens trobem davant d’un escenari sense precedents en què ajuntaments es quedaran sense eines per fer front als desnonaments, les famílies quedaran desemparades i la situació d’emergència habitacional comportarà taxes de pobresa i exclusió més elevades.

dissabte, 26 d’octubre del 2024

Plantada al Parc de Ca l'Arnús

 BADALONA

c/. Sant Bru, 205 - Badalona

El parc de Ca l'Arnus està en perill !

EL PLA GENERAL METROPOLITÀ preveu la construcció de dos blocs de pisos a dues finques situades DINS del Parc de Ca l'Arnús i de Can Solei així com la construcció d'un vial que connectaria el carrer Mendez Nuñez amb la Riera Canyadó (al pla en blau), tallant el parc per la meitat, permetent construir als veïns als quals se'ls tallaria part dels badius i permetent la circulació de vehicles pels veïns
.

divendres, 4 d’octubre del 2024

La escritora badalonina Montserrat Rico publica su última novela histórica: El abad de los locos



BADALONA - Montserrat Rico Góngora fue redactora de revista ALHORA y en la actualidad es colaboradora habitual en numerosos medios de prensa especializados en historia: Meridiam, Andalucía en la Historia, Enigmas, Clío, MUY Historia, MUY Interesante... Participa activamente en tertulias literarias, talleres de escritura y jurados de certámenes poéticos. Como escritora ha publicado narrativa, relatos breves, poesía, cuento, artículos históricos y ensayos. Como poeta recibió en 2006 el galardón en los XXXIII Juegos Florales del Campo de Cartagena. En 2014 fue finalista del Premio de Novela Ateneo de Sevilla y en 2016 ganadora de Premio Albert Jovell de Novela. Entre sus títulos destacan "La abadía profanada" (2007), "La caída de Babilonia" (2014) y "1526. El emperador debe morir" (2022).

El abad de los locos

 Barcelona, septiembre de 1714. Unos días antes de que la ciudad sucumba frente a las tropas de Felipe V, una bala impacta en el convento de Santa María de Junqueras. La explosión arranca los albañales, destroza los canteros de piedra y consigue desellar una fosa del claustro. En su interior aparece el cuerpo incorrupto de una mujer y con él la necesidad de desentrañar el milagro inexplicable. El protagonista-narrador, Galcerán de Viladrau, tendrá que comparecer en breve ante el padre provincial y el vicario general de la diócesis para testificar por este hecho sobrenatural. El suceso nos retrotrae treinta años antes, cuando Galcerán, hijo de catalanes emigrados al sur de Francia ―en el marco de las guerras por la posesión del Rosellón― acude a la población de Rupit para recibir la herencia de su tío, un peculiar solterón que acaba de ser nombrado festivamente "abad de los locos". Allí, la vida del protagonista cambiará para siempre. Viviremos la intrahistoria fascinante de un enclave rural que antaño estuvo marcado por los procesos calamitosos contra varios brujos, que amenazan con repetirse ahora para escarmiento de una mujer en cuyas manos han aparecido supuestos estigmas. Calificada de santa por unos y de bruja por otros, se abre un enconado debate público que amenaza la convivencia de todo un pueblo, una parte del cual también aspira a enriquecerse con el milagro.