El digital Crític publica "Els nous esclaus d'Almería" sobre la realitat dels treballadors del camp migrants
elcritic.cat - El fotògraf Juan Miguel Morales i el periodista Omar Jurado retraten en aquest fotoreportatge els assentaments on malviuen els 4.000 treballadors migrants dels hivernacles de Níjar.
Comença el dia quan arribem als hivernacles de Níjar, a l’est de la província d’Almeria. Ens acompanya Miquel Carmona, responsable de comunicació del Sindicat d’Obrers del Camp-Sindicat Andalús de Treballadors (SOC-SAT). Potser hi influeix la llum d’aquest moment, però el paisatge és apocalíptic, com tret d’una seqüència d’aquestes sèries distòpiques tan de moda últimament. Penso que ja no fa falta anar al cinema: tenim el terror a casa. Els records que teníem de Níjar eren agradables: la seva ceràmica, els seus deserts, les seves platges salvatges i paradisíaques, el seu parc natural… Això ja és història. Avui Níjar és també un mar de plàstic, com ho és tot el Campo de Dalías, la comarca natural més a l’oest que agrupa els municipis de Dalías, Berja, El Ejido, Adra, Vícar, La Mojonera o Roquetas de Mar.
ALHORA és un mitjà de comunicació nascut el 1990 com a revista quinzenal del Barcelonès Nord, editat pel Taller de Comunicació i Debat, AC. Una publicació nascuda per a reflectir les lluites del carrer i denunciar el poder absolut i la (des)raó dels governants que solen viure d'esquena als interessos ciutadans. Després va consolidar-se com a mensual i durant més d'una dècada, ALHORA va sortir puntualment al carrer per no faltar a la seva cita periòdica amb els seus subscriptors i lectors. A finals de 2004 deixem la publicació impresa i esdevenim una revista electrònica. Per raons de disponibilitat d'una part de l'equip editor i per una major eficàcia hem renovat el nostre equip de redactors i hem convertit la publicació en un bloc. A més, darrerament, la nostra web ha patit seriosos bombardejos informàtics i sabotatges. Però continuem vius i amb ganes de fer la guitza a qui s'ho mereixi. Agraïm la fidelitat de molts lectors i col·laboradors i també dels sabotejadors per la seva insistència. Ells són el pols que bat a les nostres venes i el nostre oxígen. Que sàpiguen que els hi pensem donar feina, molta feina. Des d'aquí els enviem un petó i una abraçada ben grosses.
