És molt coneguda les arrels hispanes de bona part de la comandància que va dur a terme la revolució a Cuba. Però hi va haver molts més participants que van tenir un paper decisiu.
Alberto Bayo Giroud
Militar i poeta ( Camagüey , Cuba , 27 de març de 1892 - l'Havana , 4 de agost de 1967 ) va ser un militar i aviador republicá que va participar en la Guerra Civil Espanyola i, posteriorment, com a instructor, a la Revolució Cubana que va portar a Fidel Castro al poder.
Nascut en la llavors Capitania General de Cuba i educat a Estats Units , en la seva joventut va ingressar en l'Aviació Militar Espanyola, estrenant-se com a pilot en 1916. Expulsat de l'Aviació per un duel, va passar forçós en 1924 a la Legió Espanyola , 1 participant en la Guerra del Marroc durant dos anys al comandament d'una companyia . Ferit de gravetat en l'engonal en 1925, està un any recuperant-se. En 1926 sol·licita tornar a l'Àfrica, i se li va assignar el 3. er tabor de la Mehal-la de Gomara -que formava part de les tropes del general Capaç -, prenent part en forts combats fins 1927 .
Reingressat en les forces aèries durant la República , 1 va estar destinat a llocs burocràtics i no va ser ascendit.Durant aquesta època s'afilia a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA). En produir el cop d'Estat que va donar inici a la Guerra Civil tenia encara el grau de capità d'aviació i infanteria, amb destinació a l'aeròdrom militar de Prat de Llobregat ( Barcelona ). Va romandre lleial a la República i va ser l'encarregat de dirigir l'ocupació d'Eivissa i Formentera (8-9 d'agost) i el Desembarcament de Mallorca (en poder dels revoltats) el 16 d'agost de 1936. 2 Tot i l'avantatge inicial , els republicans van haver de replegar-se i abandonar el seu cap de pont al 4 de setembre. Bayo va ser qüestionat per la derrota, resultant absolt. S'unirà llavors a la columna de López-Botiga , que surt de Barcelona el 9 o 10 setembre 1936 cap al Tajo .
Després de finalitzar el conflicte a 1939 es va exiliar a Mèxic i va ser professor de l'escola d'aviació de Guadalajara . Al país mexicà va ser un dels instructors militars dels guerrillers cubans del Moviment 26 de Juliol , 4 encapçalats per Fidel Castro a la fina El Chalco. Es va unir als guerrillers com a assessor i participaria en la Revolució Cubana . Allí va mantenir una estreta amistat amb Castro i el Che Guevara . 1
Va morir el 4 de agost de 1967 amb el grau de general de l'Exèrcit cubà però amb les insígnies de l'aviació de la Segona República Espanyola .
Eloy Gutiérrez Menoyo
En la lucha guerrillera contra Batista, el joven Eloy creó y mandó el II Frente Nacional del Escambray y tuvo discrepancias con el Che Guevara por la intención de éste de unificar los grupos que actuaban en la zona, si bien el 1 de enero de 1959 cedió el mando de su grupo y al día siguiente entró triunfal en La Habana. Obtuvo la nacionalidad cubana y el grado de comandante, y fue uno de los rostros de la Revolución ante el mundo, pero en enero de 1961, contrario a la línea marcada por Fidel Castro, abandonó Cuba en una balsa rumbo a Florida.
Tras unirse en 1962 al recién creado movimiento anticastrista Alpha 66, a finales de 1964 retornó clandestinamente a la isla para organizar un movimiento armado contra Fidel Castro, pero fue capturado, acusado de espionaje y subversión, condenado a muerte, y finalmente la pena le fue conmutada por 30 años de cárcel. Pasó por media docena de penales donde protagonizó protestas, huelgas de hambre e incluso organizó células clandestinas, por lo que su pena se vio incrementada con otra condena de 25 años. Entre las gestiones que se hicieron para su liberación destacan las que hicieron durante visitas a Cuba los presidentes españoles Adolfo Suárez (1978) y Felipe González (1986). Esta última fructificó y Gutiérrez Menoyo fue liberado en diciembre de 1986.
Octavio Alberola Suriñach
(Alaior, Menorca, 1928) és un anarcosindicalista i lluitador antifranquista espanyol, exiliat a França. Viu a Perpinyà.
El seu pare de jove va assistir a l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i en 1928 va ser deportat a Alaior, on fou professor racionalista de l'Escola laica. En 1936 fou conseller de cultura del Consell Regional de Defensa d'Aragó. En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i d'allí a Mèxic, on el seu pare aconseguí treball com a director del Col·legi Cervantes a la ciutat de Jalapa, Estat de Veracruz.[1]
Octavio Alberola va estudiar enginyeria civil i física teòrica a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Allí va contactar amb les Joventuts Llibertàries i la CNT a l'exili. En 1956 va col·laborar amb els exiliats cubans a Mèxic del Moviment 26 de Juliol i del Directori Revolucionari Estudiantil fins a la caiguda de la dictadura de Fulgencio Batista.
Al començament de 1962, la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol va constituir el grup Defensa Interior, en el qual Alberola es va integrar com a representant de les FIJL. Això el va obligar a abandonar Mèxic i a integrar-se en el DI en clandestinitat a França i Espanya.
DI va decidir dur a terme "accions contra el govern franquista per denunciar la repressió i aportar solidaritat als presos polítics.
