La commemoració de l’Onze de Setembre ha sobreviscut a la Guerra, a les dictadures militars i als canvis de règim polítics. Restituïda i oficialitzada el 1980, després de la mort de Franco, els últims anys la Diada ha sigut multitudinària. I una de les seves singularitats, des de la seva gènesi, és que l’ha creat i l’ha fet viure la societat civil. És a dir, és una iniciativa sorgida des de baix que posteriorment ha sigut assumida per les autoritats. Els factors emocionals han sigut força decisius en una festa alhora cívica i política que ha perviscut, doncs, gràcies a la voluntat de la gent.
En aquest dossier hem volgut repassar com, durant 130 anys, s’ha celebrat aquesta data emblemàtica. Hem seguit un fil històric, hem parlat del context internacional i estatal, dels factors polítics i dels més atzarosos. Comencem amb una missa, organitzada pel Centre Català el 1886 a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que va voler recordar les víctimes que van caure defensant la ciutat el 1714, i acabem el 2015, amb una manifestació que va aplegar 1.400.000 persones a la Meridiana. Entremig hi hagut molts anys de repressions i detencions. I entre els que van acabar a la presó, hi hagut molts intel·lectuals i artistes, com Josep Maria Folch i Torres, el 1901, o Antoni Gaudí, el 1924. Parlem dels anys d’eufòria de la República, de l’etapa fosca de la dictadura i del restabliment de la democràcia.
En alguns aspectes, les últimes diades recorden, sobretot pel seu ressò entre sectors amplis de la població, les commemoracions dels anys setanta, en l’etapa de derogació del franquisme, als inics de la Transició. Ha sigut l’ampli suport el que ha permès que la Diada sobrevisqués a dues dictadures. I la repressió ha alimentat encara més el seu contingut simbòlic.
Veure dossier
http://interactius.ara.cat/130diades
