26J - El vot de l'emigració

http://ctxt.es/es/20160629/Politica/6988/Voto-rogado-podemos-PP-pucherazo-tolerao.htm

Podem torna a copar el vot pregat i guanya en 29 províncies L'abstenció del 93,75% situa al 26J com les generals amb menys participació de la història. 

Només 120.000 persones (30.000 persones que l'20D) van votar des de l'estranger El veritable tupinada del 26J (i del 20D) es diu vot pregat. Es tracta d'un escàndol tolerat i consensuat, ja que cap força política ha volgut acabar realment amb aquest sistema, impulsat el 2011 pel PSOE, amb els vots favorables del PP, el PNB i CiU, per acabar amb el frau dels electors morts. De fet, el ministeri de l'Interior ni tan sols té en compte les dades del vot exterior, ia la seva web segueix falsejant les xifres i afirmant que ha escrutat el 100% del vot de les eleccions de diumenge passat. Les dades del CERA, provisionals però complets al 99%, que ha recopilat CTXT a les juntes electorals provincials, mostren que només 120.000 persones de les 1.920.000 censades a l'exterior van aconseguir dipositar el seu vot el 26 de juny. És a dir, que la participació del CERA, un cens d'una població similar a Barcelona, ​​la segona ciutat espanyola, puja des del 4,7% de desembre fins al 6,25% de juny. Això vol dir que l'abstenció total de l'26J s'eleva a 12.230.000 de persones (10.430.000 del cens interior i 1,8 milions de l'exterior), amb la qual cosa el percentatge definitiu no serà del 30,3% com indica Interior , sinó del 33,5%. Aquests més de tres punts situen el 26J com les eleccions generals amb més abstencionistes de la història recent. Des de l'arribada de la democràcia a Espanya, només en quatre ocasions s'havia arribat a un percentatge semblant de desafecció. La llista segueix amb desembre de 2015 (30,3%), març de 1979 (31,9%), març de 2000 (31,29%) i novembre de 2011 (31,06%). La tendència pel que fa al vot emès pels emigrants i expatriats es manté estable: Units Podem torna a ser el partit més votat, per escàs marge respecte al PP, a falta de conèixer les dades de Guipúscoa, Sòria i Ceuta. La confluència guanya la majoria de circumscripcions, 29, amb 35.000 vots, enfront dels 33.800 vots del Partit Popular, que s'imposa en 18 províncies i aconsegueix arrabassar Madrid i Múrcia a la coalició d'esquerra. El PSOE, amb 19.500 vots, perd les 4 províncies en què va guanyar el CERA del 20D, inclosa Almeria, el seu últim reducte andalús. Els socialistes no aconsegueixen ser la llista més votada a cap província, com Ciutadans, que obté 17.900 sufragis, i tanca la taula. ERC perd una província respecte al 20D i es queda amb la victòria a Lleida i Girona. UP perd Madrid i Múrcia La discutida coalició Units Podem sembla funcionar millor fora que dins del país, ja que aconsegueix mantenir el 90% de les províncies en què Podem ser la llista més votada el 20D. Encara que perd Madrid per 1.462 vots, situant-se el Partit Popular com la força més votada pels emigrants de la capital, UP aconsegueix mantenir Barcelona amb 3.569 vots enfront dels 2.199 d'ERC. I repeteix com a primera força a Balears, Cadis, Castelló, Còrdova Conca, Girona, Guadalajara, Osca, Las Palmas, Lleida, Múrcia, Segòvia, Tarragona, Terol, Toledo i València (a més de, presumiblement, Guipúscoa, de la qual CTXT només ha pogut obtenir les dades de participació). Podem perd Múrcia per sol 2 vots davant del PP, que obté 672 sufragis. I aconsegueix el 'sorpasso' a Almeria, on el PSOE va ser el partit més votat el 20D. Allà, UP aconsegueix 543 vots, el PSOE 471, el PP 424, i Ciutadans 230. El PP reforça la seva hegemonia en províncies com La Corunya (passa de 1.457 vots a 2.443), Burgos (de 247 a 405), Cantàbria (de 365-634), la Rioja (204-337), Lleó (619-859), Lugo (636-818), Melilla (de 22 a 44), Navarra (de 343-543), Ourense (944-1531), Palència (110-169), Pontevedra (1399-2190), Salamanca (440-541) i Zamora (302-445). I molt probablement, sumarà Ceuta i Soria, els resultats CTXT no s'ha pogut comprovar. Els populars arrabassen el triomf a Astúries i Àvila al PSOE, ia Madrid, Múrcia i Tenerife a Podem. A Astúries, el PSOE passa de ser primera força al 20D a ser 'sorpassato' per Units Podem, que es col·loca en el segon lloc. En canvi, a Àvila aconsegueix almenys situar-se com la segona opció més votada. El PSOE perd Andalusia El partit socialista no surt ben parat entre els emigrants. En perdre Almeria en favor Units Podem (543 enfront de 424 vots), perd Andalusia al complet, no només pel que fa al vot nacional sinó també entre els andalusos que van votar des de l'estranger. Ciutadans segueix sense convèncer els residents a l'estranger, i segueix sense aconseguir ser la primera força a cap província. Però a Madrid torna a superar el PSOE convertint-se en tercera força, per darrere de PP i Units Podem. Encara millora en províncies com Astúries, Àvila, Badajoz, Biscaia, Burgos, Tenerife, Terol, Toledo, València, Valladolid, o Saragossa. No obstant això és a Saragossa on pateix el sorpasso del Partit Popular, que li treu la segona posició per darrere de la coalició de Units Podem.