Diari ARA 23/4 - L’estructura de la funció pública no és igual a tot Espanya. Fins i tot hi ha qui parla d’un model català, molt més basat en la concertació de serveis. Catalunya és la comunitat amb menys empleats públics per cada 1.000 habitants, segons les dades de l’Institut d’Estadística (INE). De fet, l’arc mediterrani és el que té menys empleats públics proporcionalment a la seva població. A Catalunya no arriben a 41 empleats públics per cada 1.000 habitants, al País Valencià són poc més de 45 i a les illes Balears, 48.
Aquestes proporcions queden molt lluny de les comunitats amb més funcionaris per cada 1.000 habitants, que són Extremadura, amb gairebé 82; Castella i Lleó, amb més de 66; l’Aragó, amb més de 65, i Andalusia, amb 58, a més de Madrid, amb 60,7, malgrat que en aquest cas una bona part s’explica perquè aquesta comunitat acull el gruix dels serveis centrals de l’administració de l’Estat. Tot al contrari que a Catalunya, on l’administració central només aporta el 9% dels empleats públics, el percentatge més baix de tot l’Estat.
Segons un estudi de la patronal Pimec, a Catalunya un 9% dels empleats públics són de l’Estat, un 54,7% de la Generalitat, un 28,1% de les administracions locals i el 8,2% de les universitats. En el conjunt de l’Estat el pes del empleats públics de l’administració espanyola és molt més elevat, del 21,1%, mentre que el percentatge d’empleats de l’administració autonòmica és lleugerament inferior que a Catalunya, del 50,5% -si bé s’ha de tenir en compte que Catalunya, a diferència d’altres comunitats, té policia pròpia i té traspassades les presons-. En el conjunt de l’Estat les administracions locals aporten el 22,7% dels empleats públics, una proporció inferior que a Catalunya, i els empleats d’universitats són el 5,8%, també per sota de Catalunya.
