La Comissió Europea a favor de la retroatividad
La Comissió Europea creu que els bancs han de reintegrar en la seva totalitat els imports cobrats de més en les hipoteques amb 'clàusules sòl' considerades abusives per la justícia. Així es desprèn de l'opinió que els advocats de la institució han enviat al Tribunal de Justícia de la UE, que ara ha de decidir si la doctrina que se segueix a Espanya és correcta.
Aquest tipus de clàusules són pròpies de préstecs amb tipus d'interès variable i fixen un límit per sota del qual l'interès no baixarà (per exemple, una hipoteca a l'euribor més 0,50% amb una clàusula sòl del 3%, mai baixaria del 3%, encara que l'euribor se situï en l'1%). Les successives baixades de tipus d'interès del BCE durant la crisi, han portat l'euríbor a mínims històrics, però aquestes clàusules van impedir que els clients que les havien subscrit es beneficiessin d'aquesta baixada dels costos de finançament.
En aquests moments, si un jutge espanyol declara una clàusula sòl abusiva, el banc només ha de retornar les quantitats cobrades en excés a partir del 9 de maig de 2013. Aquest dia el Tribunal Suprem va emetre la sentència en la qual considerava nul·les clàusules sòl d'hipoteques concedides per BBVA, Cajamar i Novacaixagalicia -avui rebatejada com Abanca-. Entre altres coses, la institució va argumentar que la retroactivitat total de la sentència suposaria un "trastorn greu per a l'ordre econòmic".
Però els experts de la Comissió Europea creuen que aquesta decisió de limitar la data a partir de la qual han de començar a aplicar-se les devolucions no és compatible amb la directiva de la UE que regula aquests assumptes (93/13 / CEE). L'única limitació que contempla és la de "cosa jutjada", el que vol dir que no s'aplicaria a aquelles Aquesta opinió de l'executiu comunitari, que compareix en el procés com a part tercera, no té caràcter vinculant.
Regne Unit, que també ha presentat al·legacions no vinculants, ha defensat la tesi del Tribunal Suprem i assegura que la directiva europea que regula aquests casos sí permet especificar "la data a partir de la qual els imports abonats en virtut d'una clàusula abusiva s'han de retornar al consumidor ".
El cas arriba al TJUE en forma de qüestió prejudicial del Jutjat del Mercantil de Granada, que inquireix al tribunal europeu sobre si el criteri seguit a Espanya respecta el dret comunitari. La qüestió es va plantejar a l'abril de 2015 i poden passar encara molts mesos fins que es publiqui la sentència.Mentrestant i des de fa tres mesos, la banca espanyola espera amb expectació la resposta que ha de donar la jutge del Mercantil número 11 de Madrid a la macrodemanda interposada per 15.000 afectats per les clàusules sòl, molt conscient que probablement decideixi eliminar-les, informa EFE .
Fonts jurídiques coincideixen que a més la magistrada podria tenir en compte ara l'opinió de la Comissió Europea i advocar per la retroactivitat de les polèmiques clàusules sòl, en contra del criteri del Govern.
El 24 de juny quedava vist per a sentència el procediment obert en 2010 arran de la demanda formulada per Adicae, que inicialment es va dirigir contra 101 entitats bancàries, que després van quedar en 35 fruit dels processos de fusió.
D'elles, BBVA, Cajamar i NCG Banco, per la sentència del Suprem i, posteriorment, Banesto i Barclays, van deixar d'aplicar aquests llindars que impedeixen a l'hipotecat beneficiar íntegrament de les rebaixes de l'euríbor.
Al marge d'aquestes entitats, altres com Bankia i CaixaBank han optat per eliminar dels préstecs hipotecaris dels seus clients, si bé altres bancs com Sabadell o Popular es resisteixen a fer-ho amb l'argument que ells les van vendre correctament.
Aquest tipus de clàusules són pròpies de préstecs amb tipus d'interès variable i fixen un límit per sota del qual l'interès no baixarà (per exemple, una hipoteca a l'euribor més 0,50% amb una clàusula sòl del 3%, mai baixaria del 3%, encara que l'euribor se situï en l'1%). Les successives baixades de tipus d'interès del BCE durant la crisi, han portat l'euríbor a mínims històrics, però aquestes clàusules van impedir que els clients que les havien subscrit es beneficiessin d'aquesta baixada dels costos de finançament.
En aquests moments, si un jutge espanyol declara una clàusula sòl abusiva, el banc només ha de retornar les quantitats cobrades en excés a partir del 9 de maig de 2013. Aquest dia el Tribunal Suprem va emetre la sentència en la qual considerava nul·les clàusules sòl d'hipoteques concedides per BBVA, Cajamar i Novacaixagalicia -avui rebatejada com Abanca-. Entre altres coses, la institució va argumentar que la retroactivitat total de la sentència suposaria un "trastorn greu per a l'ordre econòmic".
Però els experts de la Comissió Europea creuen que aquesta decisió de limitar la data a partir de la qual han de començar a aplicar-se les devolucions no és compatible amb la directiva de la UE que regula aquests assumptes (93/13 / CEE). L'única limitació que contempla és la de "cosa jutjada", el que vol dir que no s'aplicaria a aquelles Aquesta opinió de l'executiu comunitari, que compareix en el procés com a part tercera, no té caràcter vinculant.
Regne Unit, que també ha presentat al·legacions no vinculants, ha defensat la tesi del Tribunal Suprem i assegura que la directiva europea que regula aquests casos sí permet especificar "la data a partir de la qual els imports abonats en virtut d'una clàusula abusiva s'han de retornar al consumidor ".
El cas arriba al TJUE en forma de qüestió prejudicial del Jutjat del Mercantil de Granada, que inquireix al tribunal europeu sobre si el criteri seguit a Espanya respecta el dret comunitari. La qüestió es va plantejar a l'abril de 2015 i poden passar encara molts mesos fins que es publiqui la sentència.Mentrestant i des de fa tres mesos, la banca espanyola espera amb expectació la resposta que ha de donar la jutge del Mercantil número 11 de Madrid a la macrodemanda interposada per 15.000 afectats per les clàusules sòl, molt conscient que probablement decideixi eliminar-les, informa EFE .
Fonts jurídiques coincideixen que a més la magistrada podria tenir en compte ara l'opinió de la Comissió Europea i advocar per la retroactivitat de les polèmiques clàusules sòl, en contra del criteri del Govern.
El 24 de juny quedava vist per a sentència el procediment obert en 2010 arran de la demanda formulada per Adicae, que inicialment es va dirigir contra 101 entitats bancàries, que després van quedar en 35 fruit dels processos de fusió.
D'elles, BBVA, Cajamar i NCG Banco, per la sentència del Suprem i, posteriorment, Banesto i Barclays, van deixar d'aplicar aquests llindars que impedeixen a l'hipotecat beneficiar íntegrament de les rebaixes de l'euríbor.
Al marge d'aquestes entitats, altres com Bankia i CaixaBank han optat per eliminar dels préstecs hipotecaris dels seus clients, si bé altres bancs com Sabadell o Popular es resisteixen a fer-ho amb l'argument que ells les van vendre correctament.
