el 21 de juny de l’any 1931, on hi ha viscut gairebé sempre. Va fer el batxillerat a l’Institut Albéniz on tingué com a professora Maria Aurèlia Capmany, que exercí una gran influència sobre el jove estudiant, ja que a més d’ensenyar-li filosofia i llengua alemanya, li va desvetllar la passió per la literatura i el teatre. Després va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, professió que va compaginar amb l’escriptura al llarg de la seva vida.
La seva obra poètica s’inicia durant la postguerra amb el seu primer llibre de poesia El temps de tants dits (1959), guanyador del premi Joan Salvat Papasseit, i amb Cicle, bicicle, tricicle (1967). Posteriorment es reprèn en els primers anys de l’època democràtica amb Seminocturn, semidiürn, premi Carles Riba (1975) i Moviment peristàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa (1976). El 1981 va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per La Balada del Gran Macabre, de Michel de Ghelderode.L’any 2001 recull el conjunt de la seva poesia en el volum Obres completes. Cicle, bicicle, tricicle i altres llibres. Aquest mateix any publica elPoema del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, advocada de l’Ecologia.
L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la seva dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes.
A banda del seu prestigi com a poeta, cal destacar la seva dimensió de personalitat pública de la cultura a la Badalona dels anys cinquanta als setanta del segle passat. Com a mostra de tota aquesta activitat cultural a la ciutat, val a dir que Joan Argenté va formar part del grup REM, constituït el 1958 per un grup de pintors i artistes amb la intenció de superar l’academicisme imperant mitjançant una visió més avantguardista de l’art i la literatura. Als anys seixanta va crear i adaptar cançons per al Grup Estrop, dirigit per Màrius Sampere i sorgit de l’Orfeó Badaloní, aleshores sota la presidència de Josep Gual Lloberes, i va col·laborar en moltes de les activitat d’aquesta entitat, presentant recitals poètics, publicant poemes al seu butlletí o organitzant exposicions de pintura.
L’any 2004, en el curs dels actes de la Nit de Santa Llúcia 2004, es va estrenar a Badalona l’espectacle Vel rere vel un muntatge teatral a partir dels textos de Joan Argenté més propers al surrealisme i al teatre de l’absurd, en la línea del seu admirat Jacques Prévert.
Recordem també que l’Espai Betúlia va produir l’exposició Joan Argenté. L’home i el personatge entre el 2 de desembre de 2010 i el 5 de febrer de 2011, com una activitat emmarcada en els actes de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010. També ha editat un catàleg de l’autor Albert Ibáñez, el primer d’una nova col·lecció local de divulgació sobre personalitats del món de la paraula i les lletres que han tingut o tenen una relació amb la ciutat de Badalona.
El mes de maig de 2011 el poeta cedeix a l’Ajuntament de Badalona, mitjançant el Museu de la ciutat, el seu llegat cultural i artístic, susceptible d’interès per a la recerca, la seva conservació i la difusió del patrimoni cultural badaloní. A principis de maig, en concret el dia 5, Argenté va ser el pregoner de les Festes de Maig de Badalona.
L’any 2014 es presenta al Teatre Principal l’espectacle L’Argenté de Badalona, un espectacle al voltant de la figura del poeta i la musicalització de la seva obra a mans d’Oriol Tramvia, coneixedor de l’obra de l’autor, acompanyat del grup de fusió Calamento i de la cantant gaditana Izä, amb l’objectiu d’aproximar al públic la figura del poeta, mitjançant cançons i lectures.
El mes de març d’aquest 2015 Badalona inaugura una biblioteca amb el nom de Joan Argenté per homenatjar en vida la figura del poeta, però també la del ciutadà actiu, compromès amb el devenir cultural de la seva ciutat i del seu país.
