SANTI SOLER, EL TEÒRIC DEL MIL
FERRAN AISA
Santi Soler i Amigó (Badalona,1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que va agafar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i adolescència, malgrat això la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar, doncs
amb professors particulars de batxillerat a casa i la seva gran afició a la lectura van convertir-lo en un bon estudiant que va arribar a fer dos carreres: Filosofia i Lletres i Periodisme.
Ara els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l’entorn del Santi creant d’aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida. Des de la seva etapa estudiantil Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d’esquerres i va treballar a favor dels grups obrers més radical de Comissions Obreres.
Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotsky, Bakunin, Maó i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d’un marxisme-llibertari o neoanarquisme, que va influencia decisivament a la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquesta organització no solament criticava l’esquerra tradicionals i als partits comunistes com sostenidors del sistema, sinó que es declarava obertament anticapitalista. Santi Soler i Amigó va formar part d’aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Pons Llobet, Emili Pardiñas, Salvador Puig Antich i, entre altres, Xavier Garriga Paituvi.
El MIL es va dedicar a fomentar l’agitació armada (no confondre amb la lluita armada) per ajudar a la classe obrera: atracaments de bancs, edició de propaganda destinada a mantenir l’agitació en el món obrer i la creació d’una biblioteca. Per realitzar aquesta propaganda d’agitació el MIL va comptar amb la revista CIA (Conspiración Internacional Anarquista) i les Ediciones Mayo-37. D’aquesta tasca es van encarregar bàsicament Sant Soler i Xavier Garriga. Santi Soler, anomenat “El Petit”, va ser l’ideòleg del grup i autor de molts dels textos que va publicar el MI.
El setembre de 1973 va ser detingut per la policia, el qual fou l’esquer que va servir per detenir al carrer Girona als seus companys Garriga i Puig Antich. Santi Soler va estar tancat a la presó (Model i Carabanchel) fins l’amnistia general atorgada després de la mort de Franco.
A la sortida de la presó va continuar en la línea intel·lectual d’abans de la detenció escrivint a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT, a l’època de la direcció de Ramon Barnils. Santi Soler va dipositar una gran part de la seva documentació a l’arxiu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i la resta de material els germans Soler i Amigó l’han cedit a CEDALL (Centre d’Estudis i Documentació Llibertària i Llibertària) de Badalona. La seva consulta és fonamental per esbrinar com van ser els moviments revolucionaris obrers dels anys seixanta i setanta, i sobretot per saber que va aportar el MIL d’original a la lluita anticapitalista.
Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt Avui, 16 de maig de 2014)
FERRAN AISA
Santi Soler i Amigó (Badalona,1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que va agafar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i adolescència, malgrat això la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar, doncs
amb professors particulars de batxillerat a casa i la seva gran afició a la lectura van convertir-lo en un bon estudiant que va arribar a fer dos carreres: Filosofia i Lletres i Periodisme.
Ara els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l’entorn del Santi creant d’aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida. Des de la seva etapa estudiantil Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d’esquerres i va treballar a favor dels grups obrers més radical de Comissions Obreres.
Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotsky, Bakunin, Maó i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d’un marxisme-llibertari o neoanarquisme, que va influencia decisivament a la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquesta organització no solament criticava l’esquerra tradicionals i als partits comunistes com sostenidors del sistema, sinó que es declarava obertament anticapitalista. Santi Soler i Amigó va formar part d’aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Pons Llobet, Emili Pardiñas, Salvador Puig Antich i, entre altres, Xavier Garriga Paituvi.
El MIL es va dedicar a fomentar l’agitació armada (no confondre amb la lluita armada) per ajudar a la classe obrera: atracaments de bancs, edició de propaganda destinada a mantenir l’agitació en el món obrer i la creació d’una biblioteca. Per realitzar aquesta propaganda d’agitació el MIL va comptar amb la revista CIA (Conspiración Internacional Anarquista) i les Ediciones Mayo-37. D’aquesta tasca es van encarregar bàsicament Sant Soler i Xavier Garriga. Santi Soler, anomenat “El Petit”, va ser l’ideòleg del grup i autor de molts dels textos que va publicar el MI.
El setembre de 1973 va ser detingut per la policia, el qual fou l’esquer que va servir per detenir al carrer Girona als seus companys Garriga i Puig Antich. Santi Soler va estar tancat a la presó (Model i Carabanchel) fins l’amnistia general atorgada després de la mort de Franco.
A la sortida de la presó va continuar en la línea intel·lectual d’abans de la detenció escrivint a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT, a l’època de la direcció de Ramon Barnils. Santi Soler va dipositar una gran part de la seva documentació a l’arxiu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i la resta de material els germans Soler i Amigó l’han cedit a CEDALL (Centre d’Estudis i Documentació Llibertària i Llibertària) de Badalona. La seva consulta és fonamental per esbrinar com van ser els moviments revolucionaris obrers dels anys seixanta i setanta, i sobretot per saber que va aportar el MIL d’original a la lluita anticapitalista.
Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt Avui, 16 de maig de 2014)
SANTI SOLER UNA VIDA CONTRA CORRENT
Josep, Francesc, Joan i Santi Soler i Amigó
Editorial: Pont del Petroli
(Badalona, 2014)
Pàgines: 160
Preu: 14,25 euros
Josep, Francesc, Joan i Santi Soler i Amigó
Editorial: Pont del Petroli
(Badalona, 2014)
Pàgines: 160
Preu: 14,25 euros
