divendres, 2 de novembre del 2007

Onada especulativa a la comarca. La transformació recorda a la patida durant el franquisme



La nostra comarca, el Barcelonès Nord, no se’n surt de la condició suburbial respecte de la Gran Barcelona, ni tan sols és capaç de recollir aquells avantatges o beneficis que se’n podria desprendre de la proximitat a una gran capital.



L’especulació dissenya les nostres ciutats


L’especulació immobiliària és una de les causants d’aquesta situació. Especulació patida durant dècades durant la dictadura franquista i que no ha baixat d’ençà que tenim ajuntaments democràtics. Trenta anys després , els resultats de la gestió dels nostres municipis ha estat donar facilitats per a les gran operacions urbanistiques alliberant els seus sòls, a la construcció massiva i els hàbits del consumisme, també massiu, que porta en paral·lel conseqüències socials que ja comencen a patir directament. I es que segons informes de diferents entitats financeres recents, també de Càritas, aquest model de creixemnt de les nostres ciutats, i de vida que s’hi desenvolupa, de manera invariable des de fa uns quants anys, ens aboca a la divisió social de la ciutat i a una més gran pobresa. La nostra comarca és la zona amb més pobresa de Catalunya i amb menys formació laboral; el Barcelonès Nord que havia estat una important i activa zona industrial no fa tants anys. Polítiques de reconversió industrial salvatges que han fet del sector serveis , el més important de les nostres ciutats, han consolidat el rol de ciutat dormitori i suburbial. I han portat famílies senceres a una inestabilitat crònica on la majoria dels seus veïns no tenen feina o és del tot precària.En els darrers anys ens hem trobat amb el retorn de l’economia submergida de nou als nostres barris, quan feia pocs anys , a finals dels 80 principis dels 90, que tot just se’n sortia de la creada 30 anys enrera. L’exclusió d’importants capes de població amb l’eliminació de llocs de treball es el pa de cada dia. Badalona i Santa Coloma de Gramenet són dues de les ciutats catalanes que registren un més elevat percentatge d’atur. Unes ciutats marcades per l’esgotament del sòl disponible i amb la precaria sostenibilitat dels models de creixement que segueixen. Sosteniblitat aparent la que se’ns predica des de l’administració, del tot virtual, que només apareix en forma de boniques paraules impreses en els programes electorals de paper cuixé.

Nova immigració

Després dels anys 50, 60 i 70 la nostra comarca, com tota l’ Àrea metropolitana barcelonina, va rebre un allau inmens immigratori de població procedent majoritàriament del Sud d’Espanya que va perfilar els actuals suburbis metropolitans que envolten Barcelona. La nova immigració que estem rebent a començaments del segle XXI, procedeixen de països d’altres cultures (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia). Grans quantitats de població a la recerca d’una oportunitat per millorar la seva qualitat de vida, que fuig del seu lloc d’origen donat que sovint allí no té esperances. L’allau immigratori fa que es formin grans concentracions de població en determinats barris, que aguditzen la divisió de les nostres ciutats en àrees o zones que pateixen dèficits en equipaments i assistència social. Tornem a veure com es consoliden guettos enmig de les nostres ciutats: a La Salut, Sant Roc, (Badalona), el Fondo (Sta. Coloma), són alguns exemples d’aquesta nova marginació que condueix, paral·lelament i paradoxalment, a la construcció de zones amb més qualitat i nivell de vida, com són la nova zona costera (abans industrial i ara residencial) amb la construcció de 15000 pisos nous en els darrers anys en el litoral badaloní, molts d’alt estanding, del tot inaccessibles a la majoria de la població badalonina.Les families expropiades per aquestes grans operacions (el Port esportiu i el nou Passeig marítim, per exemple) han hagut d’hipotecar-se per poder pagar la diferència del nou pis adjudicat, o bé fugir de la ciutat. A Santa Coloma també es dissenya un nou barri a la ribera del riu Besós, que frenarà tota possibilitat d’igualtat socials entre les diverses àrees de la ciutat . L’administració afavoreix la concentració i formació d’aquests guettos en planificar grans ofertes de pisos en zones molt concretes com es la zona fronterera entre Badalona i Santa Coloma (a Montigalà, més exactament) on recentment s’hi ha previst la construcció d’un important equipament religiós (una mesquita) i al seu entorn agrupar a quanta més població immigrada musulmana, que actualment representa un 10% de la població total de la Ciutat. En lloc de facilitar una millor dispersió i repartiment, aconseguint una més gran integració ràpida dels nouvinguts, es provoca així la seva marginació i que determinats barris (la zona costera o centre) estiguin lliures de la població perifèrica, retornant a noves formes de desvertebració de la ciutat.

Participació ciutadana, on és?

Els grans projectes urbanístics –i petits- com la reordenació d’equipaments com un futur Parc Públic, la construcció de projectes farònics com el Port esportiu i els nous barris que es construeixen al seu entorn, l’aixecament d’equipaments agressius com el centre Màgic-BDN; la ineficaç politica social d’habitatge que segueixen els nostres municipis, les noves vies de transport (ampliació linies de metro, el tramvia, construcció de nous o reformes de vials, etc) necessiten de la particpació ciutadana i el màxim consens de la ciutat. Cap promoció immobiliària, cap procés d’expropiació en els darrers anys, cap nou projecte urbanístic a les nostres ciutats ha comptat amb l’opinió consensuada ni s’ha ofert la suficient informació al ciutadà. Les nostres ciutats creixen i es modulen d’esquenes al ciutadà que hi viu i treballa. Cap discussió real amb entitats. Eliminació de la gent discordant, discorforme amb un projecte, a través de la seva criminalització o persecució (sobre tot en les processos d’expropiació). També hem de tenir present que els consistoris compten amb una eficacíssima eina com són els mitjans de comunicació que controlen i es posen al seu servei com a instruments de propaganda. I es clar, us preguntareu on es el moviment veïnal i ciutadà, durant tants anys, sobre tot a la nostra comarca, que ha demostrat ser una eina eficaç de pressió popular?. Doncs esberlat per la infiltració de la que ha estat objecte en els darrers anys per part de l’administració, destrossat i venut a les politiques que es dicten des de la Casa de la Vila.
Ens cal cercar nous models de creixement de les nostres ciutats. Dissenyats amb la participació de la població que hi viu i treballa, lligada als seus interessos i necessitats i no al de l’especulació urbanística, negoci fàcil per uns pocs i avalada pels Consistoris, que troben en ella una manera ràpida i senzilla de fer diners i mantenir l’status quo de no pocs.
Aquí us presentem esboçats els principals projectes especulatius en construcció o en projecte de la nostra comarca.

Badalona

Barris amb expropiacions i especulació

Centenars de ciutadans badalonins se senten estafats a causa del fracàs rotund del Pla de vivenda planificat durant l'anterior legislatura i pel que es preveia entregar quasi 900 pisos protegits a finals del 2004, quan només s'han entregat en el dia d'avui 144 pisos.
Ho intentaren ocultar, però la crisi planà novament sobre el govern.Aquest Pla havia estat una de les principals armes propagandistes de l'anterior mandat. Mentre la regidora de Vivenda, Núria Camposo (ICV), va reconèixer, abans de la seva dimissió,el fracàs, assegurant que com a molt només seràn possibles arribar fins les 400 vivendes. Encara va ser generosa, doncs 359 són els adjudicataris afectats que, oficialment, a dia d'avui encara, només tindran dret a un pis.
El no va a més de la política immobiliària de l’Ajuntament es constatar que el Coordinador de l'esmentat Pla de vivenda 2000-2003 va ser Àngel Puyol, que va haver de dimitir el juliol del 2004 en destapar-se que, sent president de l'empresa Engestur, va afavorir a familiars i coneguts en la compra de pisos municipals construïts per la mateixa empresa que dirigia. Tot i així, a inicis de la present legislatura encara va ser ascendit com a Cap del Gabinet de l'alcaldessa. Lamentablement, l'Ajuntament no va voler investigar l'afer i una Comissió que va enllestir en un temps rècord el seu encàrrec va posar terra pel mig.

La Plataforma d'afectats pel Pla d'Habitatge exigeix l'entrega dels 891 pisos promesos

La Plataforma d'Afectats pel Pla Municipal d'Habitatge 2000-2003 porta un any constituïda, d'ençà que el govern municipal acceptés oficialment el fracàs del projecte i anunciés que més de 500 adjudicataris, d'un pis de promoció oficial, dels 891 pisos inicials, es quedarien sense el pis que fa més de tres anys esperaven dins d'una de les llistes que van entrar en el sorteig al pavelló Municipal d’Esports el juny del 2002 davant més de 6000 aspirants. Coneguda es la polèmica que ha seguit l’incompliment del Pla i la crisi que va generar en l’equip de govern la dimissió de l’anterior regidora d’Habitatge, Núria Camposo, que va advertir que el Pla era irrealitzable.
La Plataforma d’afectats ha participat en els darrers Plens Municipals, on ha pres la paraula i ha exigit reiteradament el compliment del Pla amb la construcció dels 891 pisos promesos. A hores d'ara només s'han entregat poc més de 144 pisos a adjudicataris del sorteig. La Plataforma, després d'un any de la seva constitució i d'endegar converses amb el Govern, encara espera una resposta del Consistori, donat que encara desconeixen la llista de preadjudicataris del Pla Municipal i es queixen que malgrat les promeses de l'alcaldessa abans de Nadal, aquesta no ha fet cap gestió per evitar sancions als afectats dels comptes habitatge caducats i el retorn dels diners desgravats. Davant el silenci de l'Ajuntament exigeixen el compliment integre del Pla, amb els 891 pisos. Si no, ja han manifestat la seva intenció d'iniciar mobilitzacions en defensa dels seus interessos, pel que considera lesionats per un frau de l'administració. La Plataforma ja reuneix un centenar llarg d'afectats.La Plataforma des del moment de la seva constitució posa a disposició dels afectats un coreu electrònic pel seu contacte: afectadosviviendabdn@hotmail.com

Secretisme amb la política d'expropiacions


Mentre, els veïns del barri de Sistrells han rebut amb gran satisfacció la sentència del Tribunal Suprem que li dóna la raó a la seva demanda contra les expropiacions de l'Ajuntament de Badalona i elimina el pla. L’Ajuntament per la seva part, encara no s’ha donat per assabentat de la sentencia i continuen sense desafectar els veïns, el que està creant un gran malestar en el barri.
Altres afectats per expropiacions es queixen del secretisme amb que l'Ajuntament actúa. Així, doncs, alguns veïns de Sant Crist afectats per les obres del Lateral de l’autopista, en aquests moments no saben si continuen o no afectats ja que les seves cases es troben fora del perímetre de les obres i el projecte de l’Ajuntament és permetre la construcció de pisos i expropiar als veïns amb quantitats irrissòries que no arriben als 60.000 euros.
Els del barri del Gorg estan negociant un a un amb l'empresa municipal Marina Besós i no es fien dels seus interessos especulatius que s'uneixen als de la construcció del Port. La data límit pel trasllat de les seves vivendes era setembre del 2004. Un any després encara no s’han posat d’acord amb l’Ajuntament ja que l’empresa Marina Besós vol que els veïns paguin una part de les seves noves vivendes que fa temps estan enllestides per a l’entrega. Actualment, els veïns s’han instal·lat en el Port, segons les negociacions particulars que s’hagin dut en cada cas. Pràcticament tota la indústria de la zona ha marxat fora.
Els veïns de Ca l'Arnús ( Patrimoni històric de la Ciutat) han vist com es desnonàven alguns dels habitatges del Parc i se'ls oferia a canvi 6000 euros. Ara, després de tanta denúncia, sembla tot paralitzat i encara cap conseller s'ha posat en contacte amb els veïns per a negociar la seva situació. Encara queden dos families que estan esperant una resolució del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Per ara, l’esmentat tribunal ja ha dictat sentència (a favor de Juan Alberto Arnús) contra el Pla d’Usos, declarant-lo il·legal. El passat juliol, l’Ajuntament va desallotjar violentament amb l’ajut de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra dos de les quatre famlies que encara restaven residint al Parc, sense esperar que es dictés sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sentència pot ser dictada aquest mes de setembre o octubre. Les families desallotjades varen presenciar cm eren rebentats els panys de la seva casa i es veieren obligats a sortir del seu domicili a la força, que només pogueren treure uns pocs objectes personals. Seguidament tapiaren totes les entrades de les vivendes de les dos families, que presentaren denúncia dels fets davant els Jutjats.
L’ Ajuntament ha anunciat que té intenció d’enderrocar els edificis històrics coneguts com les Cases dels Jardiners, com ja varen fer fa dos anys amb el celler i la casa de guardar la llenya. Tot plegat, un incompliment del Pla d’usos aprovat pel Ple municipal el passat 28 de març´, ja que en aquest Pla es recull la protecció dels immobles de la Casa Gran i on s’especifica en el seu punt 3.2 que "la casa dels jardiners tindrà com ús principal el d’equipament de gestió i manteniment del parc".
Per altra part, segons fonts jurídiques dels veïns oposats a la Caserna dels Mossos d'Esquadra del barri de La Morera, una vegada revisat l'expedient s'han trobat amb la sorpresa de que els terrenys ons es va construir finalment la caserna no van poder ser requalificats per l'Ajuntament per a ubicar-hi una instal·lació d'aquest tipus: el que ratifica la raó de les protestes dels veïns i la il·legalitat de les obres, per la qual cosa els veïns pensen exigir dimissions polítiques.
Operació especulativa darrera la modificació del PGM dels carrers Anselm Clavé i la Creu

L’Ajuntament de Badalona va aprovar en el ple municipal de març la modificació del Pla General Metropolità (PGM) dels carrers de la Creu i Anselm Clavé, al sector de l’Illa de Can Fradera. El dictàmen del pla preveu la substitució dels actuals habitatges per noves vivendes de planta baixa més sis pisos en una superficie que afecta 19.135 m2. El pla afecta a una seixantena de famílies. El projecte preveu una forta edificació en un entorn, la futura plaça central de l’illa Fradera, de la qual encara està per decidir la seva urbanització i que canviarà del tot la seva fesonomia amb l’ampliació de les voreres. De moment, en el ple de febrer l’Ajuntament va aprovar la suspensió de llicències a la zona afectada. Les associacions de Veïns del Centre i Coll i Pujol recelen obertament del projecte i els afectats es queixen que no tenen cap coneixement sobre. L’oposició no acaba de veure clar l’operació que podria tenir clares característiques merament especulatives.
El pla, que es troba en la seva fase inicial, va obtenir els vots favorables del govern (PSC ICV-EUiA i ERC) i l’abstenció de CiU i el PP. Des de la Federació del Comerç del Centre s'ha demanat a l’Ajuntament que els baixos dels blocs de pisos que s’edificaran estiguin destinats al petit comerç i no a altres activitats terciàries. Molts propietàries de negocis, però, dubten del pla i pensen que els arrossegarà a la ruïna.

Aprovat l’acord entre el C.F. Badalona i l’Ajuntament per construir l’Estadi

A finals de juliol del 06, el Ple Municipal del Ajuntament de Badalona va aprovar amb els vots de l’equip de govern (PSC, ICV-EuiA, ERC) i el PP, mentre CiU s’abstenía, "per manca d’informació", i el vot negatiu del PSUC-Viu, el conveni amb el C.F. Badalona, pel qual l’Ajuntament es compromet a construir l’Estadi Municipal de Futbol (actualment ja està construït el camp d’enrenament). I un cop realitzada l’obra, el C.F. Badalona rebrà en permuta el camp municipal de la Morera, 63.000 € anuals, a més de 1/3 de l’edificabilitat (293 vivendes en total) del camp de l’Avgda. Navarra que el Club aportarà a l’operació.
Amb aquesta aprovació Badalona perd el seu segon camp de futbol municipal (en el de Pere Gol es construïrà el centre Magic-BDN de la Penya i l’empresa Sacresa). I el barri de la Morera un segon equipament (en l’anterior es va edificar la comissaria dels Mosssos d’Esquadra).
Es així com Maite Arqué guanya el suport de Fermín Casquete, president del C.F. Badalona i home fort del PSC a Badalona) a la seva reelecció com a candidata a l’ alcaldia de la ciutat.

Santa Coloma de Gramenet
On l’especulació no té cap mena de control
Diferents projectes en construcció o en projecte:
Jaume Gordi

Construcciones Ortega ja ha iniciat la construcció d'un gratacels de 13 pisos on hi haurà pàrquins, oficines, botigues (hi va un petit centre comercial soterrat), cinemes i pisos d'alt estànding. El projecte, que s’ha vist afavotir amb el regal de tres plantes i dos soterranis més per desig poític municipal, pretén enllaçar l'anomenat pirulí amb la sortida del Metro. Així no caldrà que trepitgin la ciutat i el svisitants passaran de llarg.
Rambla Sant Sebastià

Malgrat que Santa Coloma és una de les ciutats més pobres de Catalunya -l'alcalde no es cansa de demanar, sense èxit, més diners a l'estat-, la nostra ciutat és alhora una de les més cares en el preu del sol i l'habitatge. La Rambla Sant Sebastià n'es un bon exemple, ja que hi ha comerços que paguen pels locals comercials en venda o lloguer- preus similar als que paguen al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Plaça del Fondo
La construcció exagerada d'habitatges, a preus prohibitius, que massifiquen un barri encara més i que contrasta amb el que ha passat a l'altra banda, a Badalona (barri Nova Lloreda), ple de parcs.

Plaça de Santa Rosa

Va ser guanyada pels veïns a l'alcalde Blas Muñoz i durant uns anys cuidada per ells mateixos. ara el seu full podría plantejar-se fer gratacels. Sense serveis ni infraestructures.
Bibloteca Can Peixauet

Just al costat de la biblioteca i van tres gratacels de 15 pisos que massificaran encara més el barri del Raval, fa encara més palesa la manca de serveis, tapa el paisatge. A més, pràcticament es farà un barri nou al costat del riu
Fàbrica d’aigües

L'Ajuntament vol convertir el passeig d ela Salzareda en una filera de grans blocs de pisos. Aquest solar que és propietat de l'empresa AGBAR, la concessionària de l'aigua, és en el punt de mira, un cop l'empresa ja no el faci servir o en pugui treure rendiment econòmic. No se sap qui se’n pot enriquir, encara és un punt fosc a descubrir.

Teatre Sagarra
Els rumors sobre un possible projecte de l'Ajuntament sobre privatitzar la gestió del teatre municipal -com ja succeeix a altres localitats catalanes no massa llunyanes- existeixen. De fet, l'ajuntament no ha presentat programació pel segon semestre de l'any. Serà una altra privatització a afegir a les existents en neteja, cementiri, piscines...
Jardins d’en Moragues i Can Zam

Els jardins d'en Moragues, que són una part del parc de Can Zam, estan amenaçats pel projecte d'eixamplar l'avinguda Francesc Macià i per la idea de fer-hi més pisos.En general, la vella reivindicació ciutadana de convertir tota la zona de Can Zam en un parc verd i frondós està en perill pels plans municipals.Fins i tot, pot estar en qüestió conservar la masia de Can Zam i les seves terres.
De fet, aquest projecte que es va començar a debatre, l’Ajuntament a inicis d’any va aprovar un projecte molt semblant a l’anunciat el 20º5, recollint poques novetats. S’eliminen les tres rotondes petites projectades a l'Avgda. Francesc Macià, es desplaça uns metres el pavelló poliesportiu i variat el tram final d’Anselm de Riu. Per les entitats agrupades en la Plataforma de Defensa de la Serralada Marina, les reformes só insuficients i el Parc s’ha cvertit en un mer jardi envoltat d’equipaments esportius. La Plataforma va presentar al·legacions. Quin és el futur del Can Zam?Desprès de 30 anys podrà ser la decisió definitiva.
Ciutadella Baixa

En aquesta zona es projecta construir un bloc de pisos en uns terrenys que fins ara estaven qualificats com a zona verda.
Avinguda Pallaresa

Mentre l'Ajuntament cedeix la gestió de serveis públics a empreses privades, diu que necessita més espai per a les seves dependències. Una de les conseqüències es l'ampliació dels Serveis Territorials del carrer Doctor Ferran, que de passada s'aprofitarà per fer-hi més pisos incloent-hi un bloc que superi la desena de pisos.
La Bastida

L'especulació immobiliària busca contínuament noves zones per a construir i fer encara més lucratiu el seu negoci, podria ambicionar ben aviat la zona de la Bastida.
Joia de la Corona

Dos gratacels de 24 i 16 plantes, els més alts d ela ciutat, un hotel de 8 destacaran en una operació financera de la que s'ha aprofitat un holding d'empreses que l'Ajuntament ha permès que especules amb sol públic. Locals comercials, cines, pisos i un centre de dia ompliran la zona, desprès de vendre’s el terreny a un preu irrisori per fer-hi serveis comercials i requalificar desprès el projecte abusivament per aixecar-hi pisos enlaire en lloc de comerços.
Piscines de Can Zam

Amb augments propers en alguns casos al 60 per cent de la quota d'abonat, l'ajuntament ha afavorit clarament una empresa privada que va fer-se càrrec de la gestió de la instal.lació de forma poc clara.

Sant Adrià de Besós

L’especulació immobiliària arriba a les portes de Sant Adrià

Quatre grans projectes urbanístics han estat aprovats o estan a punt de fer-ho i que afecten tot el municipi de Sant Adrià de Besós. Des del litoral al polígon industrial de Montsolís, al nord del Municipi, i fins als barris del Besós, substituïnt la indústria per pisos.
A primers d’any l’Ajuntament adrianenc i Endesa, propietària de la Central Tèrmica, signàven un conveni pel qual es preveu la construcció de dos unitats de cicle combinat al marge dret del riu que substituirà el complex de les Tres Xemeneies d’aquí a quatre anys, moment en que es preveu deixi de funcionar definitivament. La qüestió es que amb o sense xemeneies -ja que existeix un debat ciutadà favorable al seu manteniment com un equipament municipal o un hotel- un total de 100.000 m2 a l’entorn de l’actual complex elèctric hi ha prevista una enorme operació urbanística que vindrà a massificar encara més el ja de per si maltractat litoral barceloní.
La immobiliària Urbis, vinculada a l’entitat financera Banesto i la constructora ACS, han presentat una promoció de 4000 pisos a la zona compresa entre el carrer Eduard Maristany, el barri adrianenc de Sant Joan Baptista i el litoral. El Consistori, amb aquesta operació, parla d’obrir la ciutat al litoral i unir Sant Adrià amb Badalona, a través del futur Passeig Marítim i amb la zona residencial badalonina de recent creació a l’entorn del Port i el barri del Gorg. El govern adrianenc per edulcorar l’ operació insisteix en que el 50% de la promoció serà pública, destinada preferentment al col·lectiu de joves, i de la necessitat de combinar els 4000 habitatges amb la instal·lació de certs equipaments municipals, sense especificar de quina mena.
Per ara ja s’ha modificat el PGM de la pastilla, fins ara propietat de la multinacional holandesa Azko Nobel,on s’ubiquen les fàbriques Pintures Bruguer, Procolor i Sikkens. Un total de 70.000 m2 de superficie del litoral adrianenc entre la desembocadura del riu Besós i les recents promocions immobiliàries del port esportiu de Badalona, ara propietat de la immobiliaria Urbis. Aquests terrenys, que fins no fa gaire eren zona industrial, han passat a ser zona urbanística edificable i per ara no s’ha fet públic el cost de l’operació de compra.
Montsolís residencial

La modificació del PGM al barri de Montsolís que l’Ajuntament preveu de fer-hi una reforma urbanística, contempla –segons el regidor d’Urbanisme de Sant Adrià, Joan Callau- mantenir el caràcter industrial de la major part del polígon atravessat per carrer Balmes i situat ben a prop del carrer Guipúscoa. Ara bé, l’objectiu de la reforma es la construcció de pisos des del carrer Guipúscoa, que en entrar a Sant Adrià esdevé Avinguda Tibidabo, fins a les portes del mateix polígon industrial que seria reordenat "amb la intenció de millorar l’aspecte de l’entrada al municipi", segons Callau. L’operació no té especificat encara el nombre d’habitatges. Tant sols s’ha encarregat el projecte de reforma al Consorci del Besós; un estudi que només encarregar-ho ja ha costat 120.000 € i que podria allargar-se fins a cinc anys.
800 pisos al Barri del Besós desmantellen vàries indústries

Un altre projecte urbanístic que afecta Sant Adrià és el situat a l’altra banda del carrer Guipúscoa, al barri del Besós. Entre els carrers Guipúscoa, Extremadura i Gran Via i la mateixa via del tren es construïran 800 pisos després de l’expropiació d’alguns equipaments industrials aplegats a la banda de muntanya de la carretera de Mataró. Per dur endavant aquesta actuació ja hi ha sobre la taula una proposta redactada de l’arquitecte Sebastià Jornet, que ha costat 29.000 €.
Connectar la ciutat de Sant Adrià amb el Fòrum

Dins el pla de reforma del PGM del tram final del riu Besós, entre el pont del ferrocarril i la desembocadura del riu, es construirà un vial-mirador a la riba dreta de 276 metres de longitud i 16 metres d’amplada que connectarà més directament el nucli urbà adrianenc amb el complex del Fòrum de les Cultures. El nou vial sortirà del carrer Eduard Maristany, farà un recorregut pel tram final del riu pel marge dret fins superar la parcel·la d’Endesa on es construïrà la nova central de cicle combinat. Enllaçarà amb el barri de la Catalana i des del vial es podrà contemplar la desembocadura del Besós, que es preveu el seu sanejament i regeneració de la fauna i flora a partir del proper any.Les obres començaran a primers de setembre i finalitzaran en uns cinc mesos. Les obres amb un cost de 164 milions de € estan finançades per Endesa, Gas Natural i gestionades pel Consorci del Besós.

Pèrdua de sól industrial i condemnar barris sencers al gueto

En tots aquests projectes inmobiliaris i de reforma urbanistica, no es dóna cap opció a discutir i dibuixar alternatives a la massificació urbanística del litoral barceloní. Massa interessos especulatius inmobiliaris, fer diners ràpids i fàcils, estàn en joc com per permetre que algú qüestioni allò que veritablement és important, malgrat que sí incideixi en el futur de les nostres vides. I es que a més de la agreujament de la massificació urbanistica en una comarca hipersaturada i altament poblada amb greus mancances de recursos i equipaments socials, s’afegeix la irreversible i definitiva pèrdua de sól industrial de la zona.
Aquests Plans no contemplen reservar o permutar sól industrial al Barcelonès Nord, pel que suposa l’esgotament dels escassos terrenys disponibles a la nostra comarca. Es la consumació de la politica porciolista de crèixer en asfalt i pisos, que des del franquisme ha imperat. Està clar que pels interessos econòmics i financers la nostra comarca ha de seguir, fins i tot augmentar-ne, el rol de suburbi metropolità, de barris dormitoris, que no deixen cap més sortida en un futur no gaire llunyà que el de l’explosió social amb problemes de convivència, manca de recursos, població aturada i amb poques possibilitats de sortir-se’n d’aquest atzucat.