Aquest Llibre de Manel Aisa fa un repàs a la història de l'habitatge a la ciutat de Barcelona des dels inicis de la 1a guerra mundial que va atreure a la ciutat una gran onada d'immigrants
de tot Espanya a la recerca d'un lloc on dignificar les seves vides i pal·liar la fam dels seus fills i se centra principalment en el primer any de la República.
Els nouvinguts, es van trobar amb una societat burgesa arrogant que en absolut prest el mínim compromís, i es limito a utilitzar-los com mà d'obra barata.
En un moment en què a Europa es mataven entre si germans de classes que s'havien educat en el odiar l'altre, sense cap sentit simplement per l'honor d'exèrcits inútils i arrogants que semblava no tenien el més mínim pudor per la seva gent. En aquest context, Barcelona es va convertir en la capital europea per excel·lència en tots els àmbits, des del cultural a l'espionatge i el contraespionatge mentre que els empresaris catalans aconseguien extraordinaris contractes empresarials tant de aliadòfils com germanòfils on omplien les seves arques, sobretot en el sector del tèxtil i del metall, mentre els obrers a penes podien donar de menjar als seus fills per la inflació dels preus.
Després vindria els anys del plom on empresaris i polítics es confabulen i adquireixen tots els mecanismes fraudulents, per acabar amb les reivindicacions laborals.
La dictadura de Primo de Rivera continu dels projectes de la burgesia de la ciutat, aquesta vegada el projecte era l'exposició Universal de 1929, el que van propiciar una altra gran afluència de mà d'obra barata per construir la Plaça Espanya ,, urbanitzar Montjuïc, el metro , fer del carrer Balmes una via ràpida perquè les actuacions de la nova burgesia pogués baixar al centre de la ciutat ràpidament i naturalment seguien construint "l'eixample de Ildelfons Cerdà" però es van oblidar completament dels obrers que arribaven a milers des de Múrcia , València, Andalusia, Aragó, Castella o de l'interior de la mateixa Catalunya i aquests obrers en la majoria dels casos acabava en barraques, o en conventillos com així ens ho recorda Abel Paz quan ens descriu el seu habitatge al Clot a l'arribada de Almería, espai de 15 a 30 metres quadrats on Vivian diverses famílies, o com a màxim van arribar a construir unes quantes "Cases Barates"
on el prohom de torn es va encarregar de patrocinar.
Seguint el fil de la història el llibre de Manel Aisa ens parla dels prolegòmens de l'arribada de la II República i algun dels interessos econòmics que d'alguna manera es jugaven en aquell moment, com ara l'electrificació del país amb els tripijocs especulatius de Francesc Cambó, el Comte de Romanones i el Duc d'Alba, que van veure una oportunitat del diner fàcil muntant una empresa elèctrica que entrava en borsa
(CHADE).
Però ja acabada les grans obres del 29 i amb l'arribada dels ressons de la crisi Americana, que van pagar els plats trencats en aquell moment van ser els obrers majoritàriament del sindicat de la construcció que van passar a ingressar en les cues de la indigència, per això el Sindicat de la Construcció de la CNT amb Santiago Bilbao al capdavant va entendre la situació del moment i va constituir el Comitè de Defensa Econòmica el mateix dia que se celebraven les eleccions municipals que portarien la República.
Aquell primer de maig van acudir 150000 persones a la convocatòria míting de la CNT, en l'eufòria del moment van decidir anar a lliurar-li els acords adoptats per escrit al recentment nomenat president de la Generalitat Francesc Macià a la plaça de la República entre els 6 punts acordats destaquem l'1 punt que parla de que cada patró ha de d'absorbir el 15% dels obrers aturats d'acord amb el nombre de treballadors que té en aquest moment, i un altre dels punts destacats 5è és la rebaixa del 40% des dels lloguers.
No obstant això en arribar a la plaça de la república dels manifestants cenetistes van ser rebuts a trets, a resultes d'aquest incident va morir un guàrdia de seguretat nombrosos manifestants van patir ferides i van començar les detencions.
Manel Aisa ens explica que la vaga a poc a poc es va anar estenent com una taca d'oli pels barris perifèrics de la ciutat Santiago Bilbao la destacava com important en el sentit que havien de ser les dones els més implicats en ella i d'alguna manera adquirien un aprenentatge de lluita social que en el futur seria molt útil per als moments insurreccionals que s'acostaven, a més era una vaga que els resultats es veien al moment en no abonar els lloguers era uns diners que les famílies tenien per pal·liar la fam i el vestir dels seus fills.
En aquest context la vaga de lloguers va adquirir una dimensió important, que va posar a la Cambra de la Propietat en guàrdia, amb una ferocitat inaudita, que es busca la complicitat dels governants que naturalment va trobar sobretot en els governadors civils, a destacar Anguera de Sojo que va començar a empresonar números sindicalistes com a presos governatius.
Com a conseqüència de la vaga de lloguers hi ha altres esdeveniments a destacar com la vaga de Fam de 51 presos i la vaga general per dignitat conseqüència de la repressió a la presó.
En conclusió el llibre va seguint la vaga de lloguers i les seves diferents facetes que transcorren un cop proclamada la República l'abril del 1931 i com es desenvolupen ara els diferents tipus de desnonaments i la resposta en cada moment solidària dels veïns de l'entorn i la resposta de la cambra de la propietat i del governador que cada vegada és més contundent
A Partir de 1932 la inèrcia organitzativa dels barris ja no necessités la directriu del Sindicat cenetista de la Construcció i aprendrà a caminar per si sols i fins i tot arribarà crear la seva pròpia associació de "Llogaters de Catalunya" que pràcticament tindrà els mateixos principis
que el Sindicat anarcosindicalista.
Cal no oblidar que la Vaga de lloguers, es va desenvolupar també en nombroses ciutat d'Espanya i per acabar ens sembla interessant rescatar les lluites del passat perquè 80 i tants anys després vivim situacions semblants.
tema .. Josep Mª de Sucre Cortiella
RESSENYA
LA VAGA DE LLOGUERS I EL COMITÈ DE DEFENSA ECONÒMICA
Barcelona abril desembre de 1931
Sindicat de la Construcció de CNT
Per Manel Aisa Pàmpols edita el lokal Barcelona 2014 (desembre) 189 pàg 12 €
Comandes Associació Cultural el Raval El Lokal ellokal@pangea.org ,
Llibres Aisa maisallibreria@gmail.com
.jpg)
