dimarts, 24 de gener del 2023
Exposició: “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”
La nova exposició del Memorial Democràtic proposa una aproximació a la immigració a Catalunya durant el franquisme a partir de l’obra "Els altres catalans", de Francesc Candel
SANT ADRIÀ DE BESÒS - El Memorial Democràtic organitza l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya”. La mostra, produïda amb la col·laboració del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) i una desena d’arxius fotogràfics, s’inaugurarà el 21 de gener, a les 12.30 h, al MhiC. La inauguració la presidirà la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González. Hi participaran també l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete Carrillo; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i la directora del MhiC, Imma Boj Labiós. Prèviament, a les 12 h, la consellera Ubasart i l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs signaran un conveni de col·laboració entre el Memorial Democràtic i el MhiC.
Una mostra per comprendre el fenomen migratori
Amb aquesta exposició, el Memorial Democràtic vol posar l’accent en la rellevància del fenomen migratori, un episodi fonamental per a la configuració de la Catalunya de la segona meitat del segle xx, indestriable de la fortalesa i el dinamisme del moviment antifranquista.
L’exposició se centra en l’obra Els altres catalans, de Francesc Candel. El llibre va captar la complexitat i la riquesa humana i social que suposava per a la Catalunya de la postguerra el fet d’esdevenir una zona receptora d’una quantitat ingent de persones d’altres contrades de l’Estat. Majoritàriament fugien de la precarietat socioeconòmica. En molts casos, també de la persecució política que imposava el règim de Franco. Els altres catalans es va publicar l’any 1964. Era una proposta pionera, entre l’assaig sociològic i la literatura testimonial, que incidia en la denúncia de les greus problemàtiques que derivaven del fenomen migratori a Catalunya, agreujades per les dificultats de la postguerra. Barraquisme, dèficits sanitaris i higiènics i marginalitat social foren, entre d’altres, algunes de les carències que més obertament proliferaren en les zones urbanes durant la dictadura franquista.
El muntatge expositiu s’estructura en 5 àmbits que incideixen especialment en el fenomen migratori a l’Espanya i la Catalunya de la postguerra, així com en problemàtiques com la manca d’habitatge i la precarietat que milers de persones van haver de patir, com ara retorns als llocs d’origen, barraquisme i malalties, entre d’altres. També fa referència al rol fonamental dels anomenats altres catalans en la configuració de l’oposició antifranquista.
El relat de l’exposició es construeix amb fotografies i textos de contextualització intercalats amb cites extretes de l’obra Els altres catalans que serveixen per il·lustrar les qüestions tractades.
Catalunya i la immigració
El Principat, com a punta de llança del desenvolupament capitalista industrial, havia esdevingut una zona de migracions des de la fi del segle xix. Inicialment la població es desplaçava de les comarques rurals cap a la capital, Barcelona, i a altres ciutats mitjanes en vies de creixement. Posteriorment, ja en les tres primeres dècades del segle xx, les àrees més industrials van rebre molta població procedent d’altres zones de l’Estat espanyol, sobretot d’Almeria, Múrcia, el País Valencià i Aragó.
Malgrat les seqüeles de la Guerra Civil i la restricció de moviments de la població que imposava el règim de Franco, la mà d’obra i les seves famílies van prosseguir arribant a les ciutats catalanes entre la dècada dels anys quaranta i els primers setanta. La majoria d’aquestes persones immigrants deixaven enrere les seves llars d’Andalusia central i oriental, de Castella-la Manxa i d’Extremadura. Les onades migratòries van comportar grans canvis i desafiaments a la realitat catalana. Necessitats econòmiques, però també el fet de voler escapar de la repressió i la cerca d’una nova vida, estarien en l’origen d’aquests grans moviments demogràfics que acabarien conferint una nova fesomia a la Catalunya contemporània. Paco Candel, amb la seva ploma i la seva sensibilitat social, va reflectir aquesta mutació indeturable.
Paco Candel
Francisco Candel Tortajada, conegut com a Paco Candel, va néixer el 31 de maig de 1925 a Casas Altas, Rincón de Ademuz (País Valencià). Amb dos anys, va emigrar amb els seus pares a Barcelona. Va començar a escriure de ben jove una obra prolífica molt encarada cap a la novel·la social i al periodisme. El 1963 va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre sobre la població immigrant a Catalunya. Max Cahner i Ramon Bastardes, de la recent inaugurada editorial Edicions 62, li encomanaren l’obra, sembla ser que instigats per Josep Benet. Pocs mesos després, el 1964, apareixia el llibre amb el títol de Els altres catalans. L’obra seguia l’estela de llibres anteriors com la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre. L’obra Els altres catalans ha estat objecte de nombroses edicions.
dissabte, 21 de gener del 2023
Marta Vallverdú va presentar el seu llibre Seixantisme
Els anys 60 van suposar el salt a la modernitat a Catalunya i al món occidental, que vivia encara les seqüeles de les diverses postguerres, la de la Guerra Civil Espanyola i la de la Segona Guerra Mundial. L’art, l’arquitectura, la moda, la música popular i els costums van fer irrompre unes noves formes de ser i de comportar-se. Apareixen la cultura pop i els inicis del món hippy, a la vegada que a Catalunya diferents sectors de la societat agafen embranzida en la reivindicació de les llibertats suprimides pel franquisme i en la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Marta Vallverdú ofereix a Seixantisme – títol que s’inspira en moviments anteriors com el Modernisme i el Noucentisme- un riquíssim fresc de l’anomenada dècada prodigiosa.
dimecres, 18 de gener del 2023
Aquí no s’ha acabat res ! #19G – BCN
Aquest divendres 13 de gener s’ha celebrat una roda de premsa unitària per explicar els detalls sobre la mobilització del pròxim 19 de gener de 2023 davant la cimera de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que se celebra a Barcelona. Hi ha participat l’Assemblea, Òmnium Cultural i el Consell de la República. També hi han assistit representants de les més de 30 entitats que han signat la convocatòria.
Toni Castellà, representant del Consell, ha detallat que la mobilització està convocada per al pròxim 19 de gener a les 9 h a les Columnes de Puig i Cadafalch ( Pl. de Carles Buïgas, 7-11, 08038 Barcelona ). El lema és ‘Aquí no s’ha acabat res! Independència, Països Catalans, Prou repressió’.
Castellà ha recordat que la cimera francoespanyola a Barcelona és una provocació i, per tant, “fem una crida al poble de Catalunya: entitats, institucions, ciutadania a participar 19G” per demostrar que el procés no ha acabat. Castellà ha afegit que: l’únic que ha fet estat Espanya com a resposta del conflicte polític ha estat repressió i més repressió”.
Finalment, el Conseller ha sentenciat: “Davant la seva voluntat de certificar el que volen, nosaltres certifiquem que Espanya no és un estat de dret”.
La presidenta de l’Assemblea Dolors Feliu ha afirmat que “aquest acte ve a demostrar que Catalunya no és part de l’estat espanyol, que no es poden fer actes de dominació on es prenen decisions que afecten Catalunya amb un interès estatal. Aquí no s’ha acabat res, independència, països catalans i prou repressió”.
A més, ha afegit que “en nom de l’Assemblea, considerem contradictòria la decisió del President Aragonès d’assistir a la cimera i expressar disconformitat a la vegada anant a la manifestació”.
Xavier Antich, president d’Òmnium, ha sentenciat: “Senyor Sánchez, aquí no s’ha acabat res! Les operacions estètiques per aparentar que el conflicte polític ja no existeix no acabaran amb la voluntat d’autodeterminar-nos. No hi pot haver normalitat mentre es neguin i es vulnerin els nostres drets”. Alhora, ha afegit: “Dijous ens mobilitzarem de manera unitària i transversal. Hi ha un conflicte polític ben viu i un Estat que es nega a resoldre’l per la via democràtica, malgrat que pretengui fer veure davant la comunitat internacional que aquí no passa res”.
– Associació Atenes – Juristes pels Drets Civils
– Associació de Municipis per la Independència (AMI)
– Cambra de Comerç de Barcelona
– CIEMEN
– Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya
– Drets
– Estat Català
– Front Comú Contra la Repressió
– Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
– Intersindical-CSC
– La Resistència
– Llengua i República
– Música per la Llibertat
– Grup Construïm República
– Comissió de la Dignitat (Pilar Rebaque i Pep Cruanyes)
– Acord d’’Esquerres
– Meridiana Resisteix
– Plataforma 1 d’Octubre de les Corts
– Plataforma 3 d’octubre
– Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB
– Seguem Cadenes
– Tribu Catalonia
– USTEC·STEs
– Via Independència
Altres convocatòrias
dilluns, 9 de gener del 2023
UCFR: Protesta urgent contra l'agressio feixista a Brasil
Protesta urgent i unitària contra l'intent colpista feixista a Brasil
Rambla de Canaletes, Barcelona, dilluns 9 de gener, 19h
#ForaBolsonaro #StopVOX #NãoPassarão
Jornades sindicats - UCFR: Els sindicats i la lluita contra el racisme en el món laboral
Divendres 13 i dissabte 14 de gener de 2023, Barcelona
Una sèrie de tallers per promoure la contribució sindical a la lluita contra el racisme en el món laboral, i més enllà.
Participaran activistes sindicals de diversos països, per combinar experiències locals i internacionals.
Parlarem de com la lluita activa contra el feixisme i el racisme —des del lloc de feina fins a l’àmbit internacional— és una de les tasques imprescindibles del moviment sindical actual.
Activistes internacionals que participaran:
- Wilf Sullivan, responsable de l’antiracisme al TUC, la central sindical de Gran Bretanya
- Consuelo Moreno, delegada sindical de neteja pel sindicat UNISON a SOAS (una universitat a Londres)
- Christian Pla i Gwen Gillet de VISA (Vigilance et Initiatives Syndicales Antifascistes, França)
- Christian Schneider, responsable de formació sindical antiracista a Aufstehen Gegen Rassismus (moviment germà d’UCFR a Alemanya)
Organitza: Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Catalunya
Col·labora: Institut de les desigualtats
Participen: CCOO, CGT, IAC, La Intersindical, UGT…
Lloc
Espai Jove Fontana, Gran de Gràcia 190, Barcelona 08012
Metro Fontana (L3); FGC Gràcia. Google Maps
Programa
Divendres 13 de gener – Organització sindical contra el racisme i l’extrema dreta| 9.30h | Inscripció |
| 10.00h | Experiències internacionals Amb intervencions de ponents internacionals |
| 11.00 | Cafè |
11.30hRoda de premsa
Amb dirigents dels sindicats que formen part d’UCFR
Amb dirigents dels sindicats que formen part d’UCFR
12.00h. Construïm i organitzem sindicalisme contra el racisme i l’extrema dreta
Parlem de les experiències prèvies i possibles estratègies futures aquí. Es presentarà un informe sobre les polítiques i pràctiques actuals.14.30h Tancar
Parlem de les experiències prèvies i possibles estratègies futures aquí. Es presentarà un informe sobre les polítiques i pràctiques actuals.14.30h Tancar
Dissabte 14 de gener – Debats i propostes d’acció
| 9.30h | Inscripció |
| 10.00h | Tallers en paral·lel – bloc A |
| 1. El sindicalisme: eina clau en la lluita contra l’extrema dreta | |
| 2. El racisme institucional: què s’hi pot fer des del sindicalisme? | |
| 11.15h | Cafè |
| 11.30h | Tallers en paral·lel – bloc B |
| 3. Com podem combatre el racisme al món laboral? | |
| 4. El jovent i la lluita contra el racisme i feixisme | |
| 12.45h | Sessió plenària Posada en comú dels tallers. Presentació dels acords i les propostes de les sessions de treball del divendres Cloenda |
| 14.30h | Tancar |
dilluns, 2 de gener del 2023
Campanya solidària de suport als detinguts del 23-S
Ja pots veure el documental "De matinada" al web alerta.cat . El trobaràs a la portada i per veure'l hauràs de clicar, sobre la imatge del vídeo, al botó de dalt a la dreta (lloguer de 7€). Si no pots veure'l avui, no pateixis. Disposaràs fins al dia 22 de gener per sol·licitar-ne l'accés.
Campanya solidària “Queda’t a casa!“, el grup de suport als detinguts del 23-S i Alerta Solidària han publicat en obert el documentari sobre el cas De matinada amb l’objectiu de recaptar diners per al judici que es farà a l’Audiència espanyola.
diumenge, 1 de gener del 2023
Jaume P. Sayrach ens ha deixat
STA. COLOMA GRAMENET 1/1/23 - Jaume P. Sayrach ens ha deixat amb la serenor i els ànims de sempre. Més de mig segle, dels seus 93 anys, els ha viscut a Santa Coloma. A la ciutat ha deixat l’empremta inesborrable del seu treball i de la seva personalitat. Els anys 60 i 70, com a capellà a la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo i amb la fundació de la revista Grama. Amb l’arribada de la democràcia, com a regidor d’urbanisme al primer Ajuntament democràtic i com a director del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. I al llarg de la seva vida, com a impulsor de nombrosos projectes ciutadans entre els quals destaquen Fòrum-Grama, el Club de Debats i el Grup de Cultura Popular del Fondo, a més de la publicació d’una dotzena de llibres.
En Jaume s’ha definit ell mateix com un home que camina. A principis d’estiu de l’any 2021 vam passar un dia amb ell en dos llocs de Santa Coloma que tenen un simbolisme especial. Va ser una trobada per gaudir de la natura i de l’amistat tot reflexionant sobre el camí que és la vida, i sobre el final d’aquest camí, la mort. Al matí, vam passejar pel Turó del Pollo, al cim del qual hi ha l’assentament del Poblat Ibèric Puig Castellar. És un espai fundacional per als colomencs i un indret on s’agermanen la història, la cultura i una natura esplèndida per sobre de l’entramat urbà. A la tarda, vam seguir la conversa a la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo, on arribà com a jove capellà impulsor de la JOC els anys 60.
Va ser un dia per a la conversa, per al balanç i per fer un agraït cant a la vida.
En Jaume s’ha definit ell mateix com un home que camina. A principis d’estiu de l’any 2021 vam passar un dia amb ell en dos llocs de Santa Coloma que tenen un simbolisme especial. Va ser una trobada per gaudir de la natura i de l’amistat tot reflexionant sobre el camí que és la vida, i sobre el final d’aquest camí, la mort. Al matí, vam passejar pel Turó del Pollo, al cim del qual hi ha l’assentament del Poblat Ibèric Puig Castellar. És un espai fundacional per als colomencs i un indret on s’agermanen la història, la cultura i una natura esplèndida per sobre de l’entramat urbà. A la tarda, vam seguir la conversa a la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo, on arribà com a jove capellà impulsor de la JOC els anys 60.
Va ser un dia per a la conversa, per al balanç i per fer un agraït cant a la vida.
Josep Pitarque - Elvira Ruiz - Agustina Rico
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
