dilluns, 12 de desembre del 2016

L´empremta republicana a la revolució cubana


És molt coneguda les arrels hispanes de bona part de la comandància que va dur a terme la revolució a Cuba. Però hi va haver molts més participants que van tenir un paper decisiu.

Alberto Bayo Giroud

Militar i poeta ( Camagüey ,  Cuba ,  27 de març  de  1892  -  l'Havana ,  4 de agost  de  1967 ) va ser un militar i aviador republicá que va participar en la Guerra Civil Espanyola  i, posteriorment, com a instructor, a la  Revolució Cubana que va portar a  Fidel Castro  al poder.

Nascut en la llavors  Capitania General de Cuba  i educat a  Estats Units , en la seva joventut va ingressar en l'Aviació Militar Espanyola, estrenant-se com a pilot en 1916. Expulsat de l'Aviació per un duel, va passar forçós en 1924 a la  Legió Espanyola , 1  participant en la  Guerra del Marroc  durant dos anys al comandament d'una  companyia . Ferit de gravetat en l'engonal en 1925, està un any recuperant-se. En 1926 sol·licita tornar a l'Àfrica, i se li va assignar el 3. er  tabor de la Mehal-la de Gomara -que formava part de les tropes del general  Capaç -, prenent part en forts combats fins  1927 .
Reingressat en les forces aèries durant la  República , 1  va estar destinat a llocs burocràtics i no va ser ascendit.Durant aquesta època s'afilia a la  Unió Militar Republicana Antifeixista  (UMRA). En produir el  cop d'Estat  que va donar inici a la Guerra Civil tenia encara el grau de capità d'aviació i infanteria, amb destinació a l'aeròdrom militar de  Prat de Llobregat ( Barcelona ). Va romandre lleial a la República i va ser l'encarregat de dirigir l'ocupació d'Eivissa i Formentera (8-9 d'agost) i el  Desembarcament de Mallorca  (en poder dels revoltats) el 16 d'agost de 1936. 2  Tot i l'avantatge inicial , els republicans van haver de replegar-se i abandonar el seu cap de pont al 4 de setembre. Bayo va ser qüestionat per la derrota, resultant absolt. S'unirà llavors a la columna  de  López-Botiga , que surt de Barcelona el 9 o 10 setembre 1936  cap al Tajo .

Després de finalitzar el conflicte a  1939  es va exiliar a  Mèxic  i va ser professor de l'escola d'aviació de Guadalajara . Al país mexicà va ser un dels instructors militars dels guerrillers cubans del  Moviment 26 de Juliol , 4 encapçalats per  Fidel Castro  a la fina El Chalco. Es va unir als guerrillers com a assessor i participaria en la Revolució Cubana . Allí va mantenir una estreta amistat amb Castro i el  Che Guevara . 1
Va morir el  4 de agost  de  1967  amb el grau de general de l'Exèrcit cubà però amb les insígnies de l'aviació de la  Segona República Espanyola .


Eloy Gutiérrez Menoyo 
Nacido en Madrid el 8 de diciembre de 1934, fue hijo de un médico antifranquista y comandante republicano en la guerra civil española, contienda en la que murió su hermano José Antonio. Tras la guerra civil partió al exilio a Francia y en 1948 se trasladó con su familia a Cuba, donde comenzó su participación en la vida política en 1957 contra la dictadura de Fulgencio Batista. Colaboró en los asaltos fallidos del Palacio Presidencial y de Radio Reloj, en las que perdieron la vida tanto su hermano Carlos, como el presidente de la Federación de Estudiantes Universitarios (FEU), José Antonio Echevarría. A partir de ese momento se convirtió en jefe nacional de acción del Directorio Revolucionario Estudiantil.
En la lucha guerrillera contra Batista, el joven Eloy creó y mandó el II Frente Nacional del Escambray y tuvo discrepancias con el Che Guevara por la intención de éste de unificar los grupos que actuaban en la zona, si bien el 1 de enero de 1959 cedió el mando de su grupo y al día siguiente entró triunfal en La Habana. Obtuvo la nacionalidad cubana y el grado de comandante, y fue uno de los rostros de la Revolución ante el mundo, pero en enero de 1961, contrario a la línea marcada por Fidel Castro, abandonó Cuba en una balsa rumbo a Florida.
Tras unirse en 1962 al recién creado movimiento anticastrista Alpha 66, a finales de 1964 retornó clandestinamente a la isla para organizar un movimiento armado contra Fidel Castro, pero fue capturado, acusado de espionaje y subversión, condenado a muerte, y finalmente la pena le fue conmutada por 30 años de cárcel. Pasó por media docena de penales donde protagonizó protestas, huelgas de hambre e incluso organizó células clandestinas, por lo que su pena se vio incrementada con otra condena de 25 años. Entre las gestiones que se hicieron para su liberación destacan las que hicieron durante visitas a Cuba los presidentes españoles Adolfo Suárez (1978) y Felipe González (1986). Esta última fructificó y Gutiérrez Menoyo fue liberado en diciembre de 1986.
Octavio Alberola Suriñach
 (AlaiorMenorca1928) és un anarcosindicalista i lluitador antifranquista espanyol, exiliat a França. Viu a Perpinyà.
El seu pare de jove va assistir a l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i en 1928 va ser deportat a Alaior, on fou professor racionalista de l'Escola laica. En 1936 fou conseller de cultura del Consell Regional de Defensa d'Aragó. En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i d'allí a Mèxic, on el seu pare aconseguí treball com a director del Col·legi Cervantes a la ciutat de Jalapa, Estat de Veracruz.[1]
Octavio Alberola va estudiar enginyeria civil i física teòrica a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Allí va contactar amb les Joventuts Llibertàries i la CNT a l'exili. En 1956 va col·laborar amb els exiliats cubans a Mèxic del Moviment 26 de Juliol i del Directori Revolucionari Estudiantil fins a la caiguda de la dictadura de Fulgencio Batista.
Al començament de 1962, la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol va constituir el grup Defensa Interior, en el qual Alberola es va integrar com a representant de les FIJL. Això el va obligar a abandonar Mèxic i a integrar-se en el DI en clandestinitat a França i Espanya.
DI va decidir dur a terme "accions contra el govern franquista per denunciar la repressió i aportar solidaritat als presos polítics.

Presentació dels llibres ‘La cara B. Una altra mirada del procés‘ i ‘Desmuntant Societat Civil Catalana‘

VILAWEB - El fotoperiodista Jordi Borràs presentarà aquest dimecres 14 de desembre els seus dos últims llibres a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43 baixos, Barcelona) a les set del vespre. Borràs presentarà ‘La cara B. Una altra mirada del procés‘ (Pagès Editors, 2016) i ‘Desmuntant Societat Civil Catalana‘ (Edicions Saldonar, 2015).
Borràs ha estat entrevistat enguany a VilaWeb: ‘A mi no m’acolloniran amb aquestes amenaces’
També fou entrevistat per la publicació del llibre sobre Societat Civil Catalana: ‘El nucli fundador de Societat Civil Catalana és Somatemps, organització d’extrema dreta’

dissabte, 3 de desembre del 2016

Acte de suport amb Carme Forcadell



BARCELONA -  L'ANC, Òmnium i l'AMI preparen una mobilització que acompanyi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la seva declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 16 de desembre. Han convocat a les 08.15 h del divendres 16 els càrrecs electes i alcaldes davant el Parlament per acompanyar la presidenta. La idea és que la comitiva de càrrecs electes i alcaldes acompanyi Forcadell des del Parc de la Ciutadella fins al passeig d'Arc de Triomf de Barcelona, on està situat el TSJC. Davant el tribunal està previst que hi hagi una concentració ciutadana, convocada per ANC i Òmnium, a partir de les 9 del matí per donar-li suport.fins al TSJC, i la ciutadania a les 09.00 a les portes del tribunal.  
Fonts coneixedores de l'acte que s'està coent remarquen que l'esdeveniment ha de ser "potent" perquè l'Estat "està atacant" la segona autoritat de Catalunya. En aquest sentit asseguren que ha de ser una imatge "en la direcció" de la que es va aconseguir quan Mas va acudir al TSJC.
A més a més, el dia abans, dijous 15, al vespre, fonts de les entitats expliquen que es preveuen múltiples concentracions a les places dels ajuntaments, on es llegirà un manifest unitari en contra de la judicialització de la política. 

divendres, 18 de novembre del 2016

L’AMI PROPOSA ALS ELECTES TREBALLAR EL 6 DE DESEMBRE, ORGANITZANT ACTES CÍVICS I SOLIDARIS

COMUNICAT / https://www.facebook.com/municipisindependencia/ - L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) proposa aquests actes el dia que se celebra l’aprovació de la Constitució espanyola i on es vol que es faci la lectura d’un manifest reivindicant els drets nacionals de Catalunya i el bloqueig que aquesta suposa en l’avanç nacional i social del país. L’AMI entén que aquest tipus d’acció, que reverteix directament en els ciutadans, visualitza, «dins de la pluralitat política de tots els ajuntaments catalans», com els càrrecs electes donen servei «els 365 dies de l’any», segons ha explicat la presidenta de l’entitat, Neus Lloveras. + INFO www.ami.cat


El jutge Santi Vidal: ‘La desconnexió jurídica real arribarà al juliol o l’agost del 2017’












El jutge i portaveu d’ERC al senat espanyol, Santiago Vidal, 
ha dit aquest matí que ‘la desconnexió jurídica real arribarà 
al juliol o l’agost del 2017’. Vidal ha assenyalat que prèviament 
–entre l’abril i el maig de l’any vinent- podria estar enllestit el 
nou marc jurídic català per així poder convocar el referèndum. 
‘Serà llavors quan previsiblement l’estat espanyol suspendrà tot 
el marc que estem fent. I és aleshores quan tocarà la desconnexió’,
 ha afirmat el jutge al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio.
Paral·lelament, aquest dilluns el Tribunal Suprem (TS) comunicarà
 a Santiago Vidal si revoca o no la seva suspensió de sou i feina 
durant tres anys per haver elaborat una proposta de constitució 
catalana. Si la sentència li és favorable, el jutge ha avançat que 
deixarà la seva plaça al senat i que demanarà ‘danys i perjudicis’.
 ‘Si el recurs prospera, demanaré la dimissió del president del 
Consell General del Poder Judicial’, ha afegit Vidal.


dimarts, 8 de novembre del 2016

El 13 de novembre, la democràcia et necessita



COMUNICAT - Hem entrat en una nova fase del camí de la construcció de la República Catalana, una fase clau en la qual cadascú de nosaltres serà més imprescindible que mai.
Arriba el moment de demostrar que som un país unit i a punt per defensar amb fermesa la democràcia i les nostres institucions.
Fem-ho!
El proper diumenge, 13 de novembre, a les 12 del migdia, cal que tothom sigui a Barcelona per demostrar que Catalunya és un clam per la justícia i la democràcia.
Tindreu més informació sobre l’acte i els materials de la campanya en els propers dies.
Endavant, República Catalana!

Assemblea Nacional Catalana

dimarts, 1 de novembre del 2016

Conferència de Noam Chomsky a Barcelona

BARCELONA - La visita de Noam Chomsky a Barcelona, prevista per al pròxim 5 de novembre i organitzada per l'Institut d'Investigació de la Universitat de les Nacions Unides sobre la Globalització, la Cultura i la Mobilitat ( UNU-GCM), ha superat totes les expectatives. 
Chomsky visita la ciutat per impartir la conferència ' Crisis de la immigració'. En principi s'havia de realitzar a l'auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que té un aforament de 400 persones, però, en vista del ressò que ha tingut la xerrada, els organitzadors han decidit canviar-ne la ubicació.
Finalment l'acte se celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya, on caben 1.500 persones. Poc després del canvi les entrades ja s'havien esgotat.
La conferència és gratuïta però els interessats s'havien de registrar amb anterioritat. 

dilluns, 10 d’octubre del 2016

L’Ajuntament de Badalona obrirà al públic alguns serveis municipals el dia 12 d’octubre

NOTA AJUNTAMENT - El Servei d’Atenció al Ciutadà, a l’edifici del Viver, i l’Oficina Tributària, a l’edifici del Banc Central, estaran oberts de 9 a 14 hores
L’Ajuntament de Badalona obrirà al públic alguns serveis municipals aquest proper dimecres 12 d’octubre. Concretament, el Servei d’Atenció Ciutadana (SAC), situat a l’edifici El Viver, i l’Oficina Tributària, ubicada a l’edifici del Banc Central, funcionaran de 9 a 14 hores.
Aquestes oficines estaran obertes només per a informació i/o consulta. Com que el dia 12 d’octubre no és un dia hàbil per a l’administració a l’Estat, no es podran fer tràmits que impliquin entrada a registre o que obliguin a una relació interadministracions. Al Departament d’Atenció Ciutadana (SAC) s’informarà a la ciutadania, s’atendran trucades telefòniques i es donarà cita prèvia. A l’Oficina Tributaria només es donarà informació.
Pel que fa al treball intern administratiu de l’Ajuntament, aquest funcionarà igual que un dia hàbil amb els efectius que disposi cada servei o departament municipal. Els treballadors municipals poden venir a treballar de forma voluntària dimecres que ve a canvi de fer festa el dia 9 de desembre.
El tercer tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica, Jose Téllez, ha explicat que “durant la negociació de calendaris amb els sindicats, el govern va considerar oportú plantejar aquesta possibilitat als treballadors. Es tracta d’un pacte amb tots els sindicats de l’Ajuntament produït a finals de 2015 durant la negociació de calendaris”. Téllez ha destacat que el govern municipal considera que “és útil que alguns serveis municipals estiguin oberts el dia 12 d’octubre perquè molts ciutadans que aquell dia tindran festa al seu lloc de treball poden dirigir-se a les oficines per sol·licitar informació, recollir formularis o per demanar cita prèvia”.
Badalona, 10 d’octubre de 2016

dimarts, 13 de setembre del 2016

130 Onze de Setembres


La commemoració de l’Onze de Setembre ha sobreviscut a la Guerra, a les dictadures militars i als canvis de règim polítics. Restituïda i oficialitzada el 1980, després de la mort de Franco, els últims anys la Diada ha sigut multitudinària. I una de les seves singularitats, des de la seva gènesi, és que l’ha creat i l’ha fet viure la societat civil. És a dir, és una iniciativa sorgida des de baix que posteriorment ha sigut assumida per les autoritats. Els factors emocionals han sigut força decisius en una festa alhora cívica i política que ha perviscut, doncs, gràcies a la voluntat de la gent.
En aquest dossier hem volgut repassar com, durant 130 anys, s’ha celebrat aquesta data emblemàtica. Hem seguit un fil històric, hem parlat del context internacional i estatal, dels factors polítics i dels més atzarosos. Comencem amb una missa, organitzada pel Centre Català el 1886 a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que va voler recordar les víctimes que van caure defensant la ciutat el 1714, i acabem el 2015, amb una manifestació que va aplegar 1.400.000 persones a la Meridiana. Entremig hi hagut molts anys de repressions i detencions. I entre els que van acabar a la presó, hi hagut molts intel·lectuals i artistes, com Josep Maria Folch i Torres, el 1901, o Antoni Gaudí, el 1924. Parlem dels anys d’eufòria de la República, de l’etapa fosca de la dictadura i del restabliment de la democràcia.
En alguns aspectes, les últimes diades recorden, sobretot pel seu ressò entre sectors amplis de la població, les commemoracions dels anys setanta, en l’etapa de derogació del franquisme, als inics de la Transició. Ha sigut l’ampli suport el que ha permès que la Diada sobrevisqués a dues dictadures. I la repressió ha alimentat encara més el seu contingut simbòlic.

Veure dossier
http://interactius.ara.cat/130diades

dimarts, 9 d’agost del 2016

Diada de l'Onze de Setembre: Hi haurà mobilitzacions simultànies a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga

Per cinquè any consecutiu, la diada de l' Onze de Setembre pren un caràcter reivindicatiu a favor de la independència de Catalunya. L'ANC i Òmnium Cultural han organitzat un 11-S descentralitzat en cinc ciutats, on es produirà una acció simultània encara per determinar.
Els cinc eixos del nou Estat català
La mobilització es produirà a les 17.14 hores a cinc ubicacions diferents
  • Barcelona: al passeig de Sant Joan, de l'Arc de Triomf a la Diagonal
  • Tarragona: a la Rambla Nova
  • Lleida: a la riba del riu Segre
  • Berga: al passeig de la Pau
  • Salt: al passeig dels Països Catalans
Cada ciutat té un significat diferent que correspon a un dels cinc eixos bàsics d'un eventual Estat català. Salt és la república de la solidaritat i de la diversitat; Berga, la de lacultura; Tarragona representa un país en xarxa i de progrés; Lleida, l' equilibri territorial, i Barcelona apel·la a la república de les llibertats.

El doble significat d''A punt'
El lema d'aquest any és "A punt", que significa que Catalunya "ja està preparada" per ser un estat independent i que " el punt final" del procés independentista cada dia està més a prop. Així doncs, si l'any passat el punter que va recórrer la Meridiana posava l'èmfasi "en el camí, en la direcció", aquest any el focus està en "el final, la destinació, el destí i l'arribada".
Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web o per telèfon, i de forma individual o amb grup. El sistema atribueix un tram d'una de les cinc ciutats en funció de la comarca on viu el participant

PODEM convoca un acte per a la Diada de l'Onze de Setembre a Sant Boi


Es farà al matí i es commemoraran els 40 anys de la proclama 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia' per part de l'Assemblea de Catalunya