EXPOSICIO
Del 28 de gener al 1 de març
El Museu recorda l’entrada dels nacionals a la ciutat
Gina de Tera / El Tot Badalona
El Museu de Badalona, coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, fa memòria d’aquells anys, tan difícils, del conflicte bèl•lic i del primer temps de postguerra. Així, la mostra ens permetrà repassar els fets principals i recordar totes aquelles persones que, ja fossin d’un o altre bàndol, en van ser víctimes i hi van perdre la vida o van quedar marcades per sempre a causa d’aquells esdeveniments.
"Badalona 1939, la fi d’una guerra" reuneix peces i fotografies, algunes totalment inèdites i espectaculars, com imatges de bombardeigs de l’aviació italiana preses des de l’aire; un plat de llauna de Miquel Milian, on va anotar el seu periple pel front; un altre plat de l’exèrcit, en aquest cas del poeta badaloní Josep Gual i Lloveras, combatent a la batalla de l’Ebre; una copa feta al Cristall que es va utilitzar com a calze a les misses que se celebraven clandestinament durant la guerra a casa d’en Josep Oriol Genís; o el retrat d’una noia realitzat per Diego Campoy, dibuixant de la Llauna, pocs dies abans de morir a causa de l’explosió d’una bomba.
Com a activitats complementàries a l’exposició, el Museu de Badalona ha organitzat per al dijous 5 de febrer a les 19.30 la conferencia “Guerra i Postguerra a Badalona” a càrrec del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villarroya. Per altra banda, el diumenge 22 es farà una visita a les bateries del Turó de la Rovira i al refugi Antiaeri 307 de Barcelona, per conèixer com va viure la població barcelonina els atacs aeris. Cal inscriure’s prèviament trucant al 93 384 17 50.
Altres información
Dos llibres de Andreu Nin i el moviment de mestres a Catalunya
Continuen les publicacions d’articles inèdits d’Andreu Nin, aquest cop seleccionat per Pelai Pagès "Andreu Nin, textos de pedagogia i literatura", dos àmbits en els quals Nin va destacar i va fer notables aportacions. A través d’aquests articles podrem descobrir no només dues facetes força desconegudes de Nin, sinó també endinsar-nos en la cultura de principis del s.XX de la mà d’una valuosa i particular font documental. tel 686 11 00 69
www.cazarabet.com/lalibreria/ . I Andreu Nin, Una vida al servei de la classe obrera, tambè de Pelai Pagès, editar per Ed. Lasarte
A més a més, Ferran Aisa ha editat, Mestres, renovació i avantgarda pedagògica a Catalunya , des del començament del segle al franquisme i la transició a l'escola catalana. I properament, altre llibre sobre el paper que el Consistori de Barcelona, va desenvolupar durant la Guerra Antifaciste en aquesta ciutat.
Mort Lluis Andrès Edo
Barcelona - El historico dirigente anarquista Lluis A. Edo falleció el pasado 24 enero. Edo fue un miembro de Defensa Interior la organización con la que el sindicato CNT quiso acabar con Franco. Pasó varias veces por la cárcel. Con la democratización de la monarquía parlamentaria fue director de Solidaridad Obrera. Además de una buen teórico libertario: en sus últimos escritos apostaba por construir municipios libres. Enric M.
dimarts 17 de febrer de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Carme Claramunt i Bonet.
Escrit: Jordi Albaladejo
La darrera entrada vaig dedicar-la a l'entrada dels franquistes a Badalona ara fa setanta anys. Una de les conseqüències més dramàtiques van ser les represàlies fins i tot a les persones que no s'havien exiliat i es cregueren que "el que no tenía las manos manchadas de sangre" no els passaria res.
Vull fixar-me en el cas de l'única badalonina afusellada, Carme Claramunt i Bonet, originària de Roda de Barà. Segons he pogut conèixer d'acord amb un testimoniatge, els rumors que corrien a l'època i el Consell de Guerra Sumaríssim (tractat per Emili Ferrando al llibre La dona a Badalona), fou denunciada per uns veïns seus del carrer de Mar (aleshores Prat de la Riba) als qui havien assassinat dos fills en període republicà i "s'entestaren que els havien denunciat unes dones". Els falangistes van detenir-la a ella i a la seva tia, Angelina Picas, segons sembla doncs, sense tenir cap tipus de prova fefaent.
A requeriment del jutjat militar de Badalona, el servei d'investigació de Falange certificava el 8 de març de 1939 que Carme era una "(...) individua peligrosísima. Gran propagandista de las ideas rojo-separatistas. Militante de la 'Esquerra' y de 'Estat Català'. Autora de infinidad de denuncias a personas de derecha. En su casa se celebraban reuniones de hombres y de mujeres. También poseía armas. Persona peligrosísima y nefasta para el G.M.N. [Glorioso Movimiento Nacional]".
La vista es va celebrar el 27 de març de 1939 al Palau de Justícia de Barcelona, seguint la pauta habitual, i les acusacions van ser de "rebel·lió militar" - en les seves variants d'"autoria" o "auxili"- atès que, segons el resultando de la sentència..."(…) contra los legítimos poderes del Estado asumidos por el ejército a partir del diecisiete de julio de 1936, en cumplimiento de su función constitutiva, se desarrolló un alzamiento en armas y una tenaz resistencia, cometiéndose a su amparo toda suerte de violencias…". O sigui, la coneguda a l'època com a "justícia al revés" (Llei de responsabilitats polítiques).
La Carme, després de passar per la presó de dones de Les Corts, va ser afusellada a l'edat de 28 anys al Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939. La seva tia va ser indultada.
Publica un comentari