dilluns, 28 de gener del 2008

Dimarts 29 de gener, Ple de l'Ajuntament de Badalona

Badalona.- Informem que demà dimarts 29 de gener, hi ha convocada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de Badalona. Les sessions plenàries, malgrat que sovint críptiques i plenes de secretisme en els punts que més interessen i afecten a la ciutadania, són PÚBLIQUES i OBERTES a tothom.

El Ple de l'Ajuntament de Badalona se celebrarà a partir de les 18 hores, a la Sala de Plens de l'edifici consistorial de la Plaça de la Vila, amb el següent ordre del dia:

ORDRE DEL DIA
1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, HISENDA I RECURSOS INTERNS

2 AP-2008/1087 Donar compte resolució alcaldessa de constitució comissió de justícia.
3 AP-2008/1088 Dictamen. Aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona al Protocol General del Pla de Concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011.
4 AP-2008/1089 Dictamen. Aprovació de l'acord empresarial de data 19 d'abril i de l'annex del 20 de Novembre, ambdós del 2007, signats per la direcció de l'IMPO i dels treballadors de mateix mitjançant el Comitè d'empresa.
5 AP-2008/1090 Dictamen. Aprovar l'increment de les retribucions de tot el personal al Server de l'Ajuntament de Badalona,d'acord amb la Llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2008.
6 AP-2008/1091 Donar compte de diversos decrets de contractació en matèria de personal.


COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DELS SERVEIS DEL TERRITORI I MEDI AMBIENT

7 AP-2008/1092 Dictamen. Aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla especial de reforma interior del Gorg al carrer del Progrés, entre els carrers de Cervantes i Garriga.
8 AP-2008/1093 Dictamen. Acord de la redacció de l'ordenança reguladora d'obres menors i designació d'una comissió d'estudi encarregada de redactar el text de l'avantprojecte de la norma.

9 Proposicions urgents.

10 Torn obert de paraules.

11 Mocions dels grups municipals.

12 Precs i preguntes.

El Fòrum Social Català mobilitza a quasi 200 moviments socials i alternatius coincidint amb el Dia Mundial d’Acció i Mobilització Global


Barcelona.- Unes 3000 persones participaren ahir diumenge 27 de gener en la manifestació pels carrers de Barcelona convocada pel Fòrum Social Català (FSCat), que aquest passat cap de setmana ha organitzat diverses activitats en la capital catalana. La marxa, convocada sota el lema 'Un altre món ja és possible', va arrencar a les 12:00 hores en Placa Universitat i va transcorrer en un to festiu per les Rambles de Barcelona, fins a arribar a la plaça Sant Jaume. Més de 3.000 persones, per altra part, havien assistit als actes organitzats pel FSCat, que es van iniciar el divendres coincidint amb el Dia Mundial d'Acció i Mobilització Global convocat pel Fòrum Social Mundial.


Els moviments socials i organitzacions catalanes s'han sumat a la crida que es va fer en l'últim Fòrum Social Mundial, celebrat en Nairobi (Kenya) al gener del 2007 i en el qual es va decidir que en 2008, en comptes d'organitzar una nova trobada mundial, se celebraria una jornada de mobilitzacions en tot el planeta.
El Fòrum Social Català, amb 190 entitats adherides al moviment, ha organitzat més de 100 activitats que han tingut lloc en l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, com seminaris, tallers, exposicions, assemblees i una fira d'entitats en el pati del recinte.


Què és el Fòrum Social Català?


El Fòrum Social Català (FSCat) és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. És un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.
El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a la natura.
El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions locals i/o internacionals.
El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.
La participació al procés d’organització del FSCat és oberta a totes les entitats i persones de la societat civil i els moviments socials que s’hi sentin identificades i s’hi vulguin implicar(assemblees, comissions, grups de treball, etc.).

Conferències, debats, exposicions, tallers han omplert hores i hores de debat i intercanvi a la Universitat de Barcelona. Temàtiques tan diverses com deslocalització d’empreses, dret a un habitatge digne, moviment veïnal i construcció de la ciutadania, la llibertat d’expressió, la sostenibilitat ecològica, el consum responsable i solidari, cooperació amb el Tercer Món, polítiques per a la igualtat de gènere, la democracia als mitjans de comunicació, la lluita de les persones immigrades, etc, etc.

El diumege 27 en una Assemblea general de cloenda que aplegava a tots els participants i representants dels moviments socials que hi han treballat aquests dies en el Fòrum, aprovaren una Declaració que la podeu llegir íntegre, com d’altres materials en aquesta adreça. Declaració Fòrum Social Català.

Contacte amb els organitzadors del FSCat: info@forumsocialcatala.cat

En el Fòrum han participat quasi 200 moviments socials i entitats, alguns de molt representatius com: Assemblea contra la Globalització Capitalista, Associació Catalana d’Amics del Poble Saharaui, Ajuda en Acció, Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, Assemblea Bolivariana de Catalunya, Attac, Ca la Dona, Centre d’Estudis Joan Bardina, Ciemen, Col·lectiu de Suport a la Rebel·lió Zapatista, Ecoconcern, Col·lectiu Ronda, El Viejo Topo, Entre Pobles, Ecologistes en Acció, FAVB (Barcelona), Federació d’ONG per la Pau, Greenpeace, Acció Solidaria, Institut de Drets Humans de Catalunya, Intermón Oxfam, Intersindical Alternativa de Catalunya, Intersindical-CSC Confederació Sindical Barcelona Països Catalans, Justicia i Pau, Món 3, Món sense Guerra, Plataforma Aturem la Guerra, Setem, Sindicat de Periodistes, Sindicat Ferroviari, Unitat Cívica per la República, V de vivienda, Veterinaris sense Fronteres, Xarxa contra el tancament, Xarxa de Consum Solidari, Asamblea trabajadores conflicto, Ateus de Catalunya, Xarxa Nova Cultura de l’Aigua, entre molts d’altres.

dimarts, 22 de gener del 2008

Les platges sense sorra i en el mar es pesca brutícia


Badalona- L'Associació Defensa Ecologista de Badalona ha denunciat que les platges de Badalona han perdut entre un 30 i un 50% de superfície. Els motius semblen ser la barrera que provoca l'espigó del Port de Badalona. Com es recordarà a proposta d'ICV va ser aprovat la incorporació d' un by-pass que facilités el moviment de sorres, que mai es va portar a terme. Per altra part , la Confraria de pescadors de Badalona ha denunciat que les seves xarxes queden malmeses per la brutícia de la platja i que sembla alliberada pel col·lector del Besós sense que ningú hagi donat cap explicació clara.

dimecres, 16 de gener del 2008

El Maresme, onada especulativa contra el patrimoni històric

Arenys de Munt.- La Junta de govern de l' Ajuntament d'Arenys de Munt va concedir el passat 19 de novembre el permís necessari per començar l'enderroc de l'emblemàtica finca de Can Globus, composta per una excel·lent casa modernista i una antiga edificació pagesa del segle XIV.
Grups de veïns i de gent gran fan vigilància contínua al lloc per defensar el patrimoni.
Més informació: http://www.salvemcanglobus.org/ . També està en perill Ca l'Espàrrec que , no obstant, recentment s'ha decretat la suspensió cautelar de l'enderroc, mentre no es resolgui el recurs contenciós administratiu presentat per la CUP contra l'acord de la Junta de Govern quie n'autoritzava l'acció.

Canet de Mar.- L'Ajuntament ha proposat enderrocar l'antic teatre Odèon després d'un petit enfonsament.

Mataró.- L'Ajuntament pretén instal·lar El Corte Inglés a l'actual solar de Can Fàbregas i de Caralt. L'esmentada nau està catalogada com a patrimoni cultural per la Generalitat de Catalunya que ha advertit a l'Ajuntanment sobre la irregularitat d'una mesura com aquesta. I el Consistori pretén de saltar-se aquesta mesura, salvant alguns elemenst arquitectònics catalogats i traslladar-los i utilitzar-los per una altra equipament a una altra part de la ciutat. S'ha creat la Plataforma Salvem Can Fàbregas.

S'ha creat la Plataforma Salvem Montserrat. La plataforma s'ha creat contra un projecte industrial a l'Ajuntament de Collbató.
El manifest es pot consultar a:
Foto: Villa Josefa i Can Pepet, a Can Globus (Arenys de Munt)

La FAVB seguidisme polític i mer apèndix de l'Ajuntament


Badalona.- La Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) va celebrar eleccions per a renovar el seu secretariat a finals de novembre. No és noticía, ja que els comicis interns com diem van tenir lloc fa un mes i mig. Passat aquest temps, la "nova" junta, no dóna suficients mostres de regeneració que se suposa hauría d'haver estat un dels principals objectius de les eleccions de novembre. Un total de trenta-cinc associacions de veïns van prendre part a finals de novembre en el procés per triar la nova junta directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona. Només trenta-cinc van assistir-hi , de les més de quaranta entitats que conformen la FAVB! Quan això passa en un moviment de base com el veïnal, és que hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar bé. Tot i així, i enmig de l'anunci d'impugnació de les eleccions per part de l'exvicepresident del secretrariat, Miguel Jurado, regidor independent pel PP a l'Ajuntament badaloní i de dos members de l'AA.VV. El Raval (extrems que es van saldar amb un acord posterior), els representants de les entitats van escollir els dinou candidats de la llista que hi concorrien. Les onze persones que van treure més vots formen el nou secretariat: Manuel López, de Nova Lloreda Nord (23 vots); Justo Alarcón, de Montigalà (20); Albert Borràs, de Sistrells, i Francisco Rodríguez, de Bufalà (14); Xavier Argimon, de Coll i Pujol, Diego Guerrero, de Nova Lloreda Nord, i José Sánchez, de Canyet (13); Francisco Lillo, de Sant Mori de Llefià, i Manuel Garcia Carmona, de Sant Crist Nord (12); i, finalment, Julio Molina, de la Pau, i Antoni Herrera, de Montigalà-Batllòria (11).
Dir que és una nova Junta és quelcom relatiu, ja que es mantenen sis persones de l'anterior junta i se n'estrenen només cinc més. Hi continuen vinculats quatre membres de gairebé tota la vida: Diego Guerrero, Julio Molina, Francisco Lillo i Manuel Garcia Carmona. Manuel López, secretari de l'última junta, en fou escollit nou president de la FAVB. Pedro Jesús Fernández, que ha estat president en funcions en els darrers mesos va abandonar la Junta.

Una ocasió perduda per a la renovació

És una ocasió perduda el que la FAVB no hagi volgut anar més en profunditat en la renovació dels membres del seu secretariat, ja que el manteniment de gent que porta més de quinze, vint, vint-i-cinc anys en el mateix no és, precisament, aportar aires de renovació ni en les formes ni en els continguts. És posar encara més en evidència les mancances profundes que arrossega la FAVB, cada cop una entitat més lligada i vinculada al seguidisme de la política de l'administració. Des de fa anys a la FAVB s'hi va a fer política, o com molts els agrada més de precisar, a servir-se'n de la política: a l'hora de demanar un ajut o subvenció, d'utilitzar l'entitat com a moneda de canvi en la política local, per a col·locació d'amics o propers, corretja de transmissió i control polític....per allunyar-se cada cop més del paper per allò que fou concebuda, això és: una plataforma independent de reivindicació i defensa dels interessos dels veïns associats i dels barris davant de l'administració. I rés més.

Un mer apèndix de l'Ajuntament i fer digeribles algunes lluites

El paper polític de tots els membres de la Junta i càrrecs de la FAVB és una cosa prou óbvia. Tots, o gairebé tots, pertanyen a un partit (Julio Molina a EUiA; Francisco Lillo, EUiA; Manuel Lopez, PSC, sector casquetista...la majoria del secretariat són militants socialistes i han usat la seva influència per a fer un control social i polític de determinades lluites o sectors, com el mateix Diego Guerrero, membre de la Junta, etc. No es casual que des del mateix Secretariat, alguns dels seus membres s'hagin destacat més aviat per a controlar a diverses entitats o col·lectius socials i polítics, per reduir la seva radicalitat, mesurar el seu radi d'influència o neutralitzar les seves accions, acostant-les o fent-les diregibles als ulls de l'administració, com és el cas de Revolta Global o la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). O directament, des d' Alcaldia, com l'AA.VV. del Centre, a través de Jaume Oliveras, ara dimitit com a president.
Des de l'AAVV El Raval, a través dels membres de la seva junta, Carlos Pérez i Antonio Del Río que van intentar impugnar les eleccions de novembre i han llençat la idea de constituir una FAVB o Plataforma veïnal alternativa, s'ha arribat a acusar a la FAVB de ser un "mer apèndix de l'Ajuntament". A més, són prou conegudes les "pressions polítiques" i influències de tot tipus rebudes per distintes associacions a l'hora de les votacions sigui per escollir la Junta o discutir qualsevol tema d'importància, campanya, etc. "Pressions" l'existència de les quals són reconegudes per distintes entitats i el mateix president entrant, Manuel López.

La mateixa destitució del vicepresident de la Junta anterior, Miguel Jurado, fa gairebé un any (abans que aquest sortís escollit regidor independent dins la llista del Partit Popular el maig passat) perque havia denunciat incompliments estatutaris de les reunions i decisions del llavors president Julio Molina, va tenir a la FAVB durant mesos gairebé aturada i absorvida enmig de l' amenaça de procés judicial. La crisi que va generar la destitució de Jurado s'ha superat in extremis amb el reconeixement per part de la nova Junta de que la destitució de l'exVicepresident va ser un "error" i del tot "irregular". Les crítiques per part de varis membres del secretariat anterior de que Jurado posava traves a la funció i marxa normal de la FAVB, així com d' acusacions de que darrera d'ell es movien "obscurs" interessos del PP, només proven que la FAVB és un mer laboratori d' interessos i influències del conjunt de les forces polítiques de la ciutat, on es mesuren la seves capacitats i tenen el terreny abonat per a ser corretja de transmissió, desenvolupar un control social a la Ciutat i per tant, esdevenir un fre, un deturador o neutralitzador de les lluites ciutadanes.

Ara que s'ha anunciat el relleu davant de l'alcaldia de Maite Arqué, adquireix una importància cabdal els continuus esmorzars que durant mesos han anat duent a terme l'ex president de la FAVB, i ara vocal de la seva Junta, Julio Molina -que ara es dedicarà principalment a l'àmbit català del món veïnal-, amb el regidor d'Urbanisme. Pactar els temes i campanyes a desenvolupar, fixar els ritmes i paper que desenvoluparà la FAVB, són decisions que es perfilen i es prenen més sovint del que sembla a fora dels seus òrgans, en un esmorzar amb el Primer Tinent d'alcalde, per exemple, que no pas a dins de la Junta.

Foto: Taula que dirigia les eleccions de la FAVB, el novembre passat. (EL PUNT)

divendres, 11 de gener del 2008

Neix Veïns d'Artigues, un col·lectiu per la cohesió social del barri

Badalona.- Veïns d'Artigues és un nou col·lectiu ciutadà fundat a primers d'aquest any nou, amb la finalitat de defensar els interessos generals de tots i cadascun dels veïns del barri. Entre els seus representants figuren Jordi Martínez Villar, Ángel Vendrell Cortés, Richard Bossman, Roberti Costaleite Mercado, Francisco Javier Vallés Carbonell i Ali Zulfiqar Hashmat, entre d'altres, tots ells veïns del barri.
Veïns d'Artigues es defineix com apolític i els seus únics objectius són la millora del barri. Entre les seves prioritats està l'agrupar a tots els veïns que desitgin ser representats per aquest grup en la seva relació amb les administracions públiques per a l'exposició i solució dels problemes que afectin principalment als interessos de barri i la seva convivència.
Així mateix, promourà com a principi d'integració, el respecte i la igualtat entre les persones, sense distinció de religió, cultura, sexe, edat o condició, fomentant les relacions socials entre distintes cultures.
Per això mateix, Veïns d'Artigues creu necessari la creació de nous espais de participació ja siguin culturals i festius, com d'ajuda i assessorament sobre qualsevol tema.
Aquest grup d'opinió pretén recopilar les inquietuts dels seus veïns, a través d'una assemblea participativa, de periodicitat com a mínim anual. El col·lectiu disposa d'una pàgina web: http://www.veinsdartigas.es/, on es poden seguir diversos debats d'interès ciutadà, informació sobre serveis i conèixer la realitat del barri, fer denúncies, propostes, etc. I un correu de contacte: contact@veinsdartigas.es , a l'espera d'aconseguir una seu social.
Foto: C/Xile, a Artigues

L'Ajuntament multa a Gent de Gramenet amb més de quatre mil euros per penjar cartells

Santa Coloma.- La formació Gent de Gramenet ha estat castigada per penjar cartells amb més de vint multes, per un valor de 4.200 euros. Es dóna el cas de què moltes d’aquestes multes estan imposades per penjar algun cartell a la façana pròpia o als balcons de les cases particulars d’alguns militants que viuen en barris, com els de Serra de Marina i Can Calvet, on no existeix un sol lloc públic per penjar cartells. De moment, Gent de Gramenet ha interposat recurs per totes les multes i també ha iniciat una sèrie d’entrevistes amb responsables de l’Ajuntament per tal de protestar i exigir un tracte equànime per a tothom. La primera entrevista fou amb el Defensor del Ciutadà, Fernando Oteros.
Gent manifesta que sempre han estat curosos a l’hora de penjar cartells i banderoles durant la precampanya i campanya electoral. Dos dies després de les eleccions, van muntar un dispositiu humà per retirar totes les pancartes i banderoles que teníem instal·lades en els llocs on tenien permís, permís sempre demanat per escrit.
Per això considera que l’Ajuntament és arbitrari a l’hora de multar i remarca que "El mètode que empra no és equitatiu. Mentre es permet i no es multen empreses comercials i d’espectacles que pengen cartells a llocs d’ús exclusiu per a entitats, a Gent de Gramenet no se li passa una". El cas és que ni el mateix Ajuntament respecta la normativa vigent, com mostren algunes de les imatges contemporànies a les multes publicades a El mirall.net (núm. 32).".

Gent de Gramenet exposa que a més de la falta de llocs per penjar cartells, el repartiment d’espais electorals va ser totalment desequilibrat, beneficiant de manera descarada els grans partits, especialment el PSC. "Durant la passada campanya, aquest partit, insatisfet amb els espais que tenia, es va permetre ‘comprar’ els fanals de carrers que no estaven destinats a propaganda electoral per poder col·locar més banderoles". Gent puntualitza que dels carrers que va comprar, la majoria eren els que havien estat recentment urbanitzats i inaugurats per l’Alcalde. Aleshores assenyala que "evidentment, amb aquesta política acaparadora i abusiva, moviments humils com el nostre, que no compten amb els recursos milionaris dels grans partits, no hi tenen res a fer".

Una mesura dissuassòria per coaccionar i fer callar veus discordants


Pel que fa a les multes, considera que l’estratègia de l’Ajuntament de fer callar qui discrepa no donarà resultat. Gent arribarà fins on sigui necessari perquè aquestes multes siguin retirades i perquè aquesta actitud arbitrària i prepotent no es torni a repetir amb cap altre moviment ciutadà, que lluita dia rere dia d’una manera legítima amb els seus propis i escassos recursos per una ciutat millor.

Fotomuntatge: Gent de Gramenet

dimecres, 9 de gener del 2008

El PSC decideix prescindir de Maite Arqué de l'alcaldia de Badalona

Badalona.- L'alcaldessa socialista Maite Arqué abandona la política municipal forçada per l'aparell del seu partit, ara en mans de Casquete, esgotat tot possible lideratge i de reconduir cap dels greus problemes i tensions que en els darrers anys han sumergit la ciutat de Badalona. Se'n va a Madrid. O millor dit, en cas que surti escollida senadora. El PSC ha decidit enviar-la al Senat, ja que a Badalona fa nosa. Es una notícía que es coïa des de feia temps i, d'alguna manera, ja s'esperava. La nostra revista ja en va donar pistes abans de les passades eleccions municipals, a la primavera passada, i ja llavors senyalavem a Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, regidor d'Urbanisme i Primer Secretari de l'agrupació local del PSC, -a part d'excunyat de l'alcaldessa ( l'anterior Secretari Toni Serra era l'exconjuge de Maite ), és a dir: tot queda a casa-, com el candidat a substituïr-la. Encara que oficialment Serra no ha confirmat ser ell el nou alcalde, tant des de fonts del PSC local, com des de diversos àmbits ciutadans ben informats, així com fonts properes al regidor d'Urbanisme, no amaguen aquest nomenament.

Mentidera

Com ja ens té acostumats, el PSC pren aquests temes amb ocultisme fins al punt que Maite Arqué, durant les passades eleccions -i fins el darrer moment, fa poques setmanes-, ha afirmat reiteradament fins el cansament que estava preparada per assumir la legislatura sencera (i les que vinguèssin) i ha negat tothora que no acabés el mandat. D'aquesta manera ha sortit al pas dels rumors constants que han circulat fins que han acabat confirmant-se. El que suposa un frau pels seus electors, un engany i poca transparència. Dit i fet, les mateixes virtuts que han caracteritzat el seu mandat davant del Consistori els darrers 9 anys. Un fracàs de dona i de projecte de ciutat que ha viscut tot aquest temps de desitjos i virtualitats, de nombrosos i dolorosos procesos d'expropiació ( Sant Crist, Sistrells, Ca l'Arnús, Gorg , molts d'ells sense resoldre, amb tensos i complicats procesos judicials pel mig) i usant una política municipal agressiva en contra dels interessos dels ciutadans afectats. Fraus com l'afer dels quasi 900 pisos de protecció oficial no construits en la seva totalitat cinc anys després de l'adjudicació.Promeses i promeses incomplertes, casos de corrupció com l'afer dels pisos en que el gerent d'Engestur, Àngel Puyol-nomenat després Cap del Gabinet de l'Alcaldessa-, que va vendre promocions de l'empresa a la seva filla i coneguts -i a un preu inferior del mercat. Per cert, un cas que mai ha estat investigat, tret del trist paper que va fer una Comissió municipal interna que va arribar a la conclusió que tot era perfecte. I un llarg i penós etc.

Arqué volia passar a l'història pujada a sobre d'un altar de màrmol, i la veritat es que no té gens a envejar als tristos anys de mandat de Joan Blanch. De fet, Arqué és de la mateixa quinta que el seu predecessor i dels pocs polítics que, passats 30 anys, encara subsisteix com a càrrec a l'Ajuntament. Regidora des del 1979 -el primer Ajuntament democràtic- ha demostrat arrossegar tots els defectes i mals del seu predecessor en l'estil i en una endèmica manca d'idees. Fins i tot, no han faltat veus, durant aquests anys, d'enyorança als temps de Blanch, com a més fructífers. Arqué s'ha limitat a gestionar una herència ja decadent, enlloc de susbtituïr-la i regenerar-la. La seva clara aposta per projectes aliens als interessos de la ciutat -sempre el PSC ha primmirat els interesos de partit, fins i tot personals, en detriment dels de la gent- com el macroprojecte del camp del Badalona C.F. a l'Avgda Navarra, amb comptes poc clars, d'afavorir l'especulació del sòl públic a favor de projectes privats com el Màgic BDN a La Salut trepitjant els interessos del petit comerç. Agressius processos d'expropiació (Gorg, Sistrells, Sant Crist, Ca l'Arnús,...), contínues polítiques d'afavoriment del clientelisme entre el món associatiu i d'enxufisme dins de l'administració i la creació d'un excés de càrrecs polítics, a pesar de que sempre n'ha parlat d'ajustar i limitar-ne el seu nombre, etc. Definitivament, Arqué no tocava, i si arriba al Senat, es dubtós que allí faci cap paper meritori. Més aviat anirà a escalfar el seu cul a la poltrona, un cul, certament, ben pagat per a no fer res, ja que com es ben sabut al Senat -com al Parlament europeu- se sol enviar a aquell que ja no serveix o fa nosa.
Maite també està implicada en varis processos judicials com en el cas de Ca l'Arnús pel que se li ha sol·licitat presó menor i inhabilitació de càrrec públic.

Un llast ben gros

L'únic que ha agafat per sorpresa als sectors més informats de la ciutat, i que ja s'esperaven la marxa de Maite Arqué de l'alcaldia, ha estat la rapidesa amb que s'ha efectuat; només a mig any de les eleccions. Ni tant sols el partit ha pogut esperar a mig mandat -d'aquí a dos anys-, com semblava pactat. I es que a cap analista se li escapa que Arqué ha conduït als socialistes badalonins als seus pitjors resultats de la seva història. De 12 regidors que tenien la passada legislatura han passat a 9 i Badalona ha deixat de ser, definitivament, durant el mandat Arqué un dels tradicionals graners del vot socialista i ha merescut el lamentable privilegi de ser una de les ciutats de Catalunya on l'abstenció més ha crescut. I a això a l'aparell del partit no pot passar-li per alt, però les tensions internes -ja cròniques- que viu l'agrupació badalonina no van aconsellar donar la puntada de peu a Maite Arqué just abans de les eleccions. Cap altre possible candidat estava preparat per assumir el lideratge en unes expectatives de vot clarament a la baixa. En canvi, ara, Jordi Serra té més de tres anys per endavant per preparar la seva imatge o la del futur candidat."Un desastre per a Badalona", com ha afirmat l'exalcalde del PSUC -1979-1983-, Màrius Díaz.

A més, Arqué dins de l'agrupació socialista es troba sola. Poc a poc els seus incondicionals han anat marxant del seu costat, fins i tot han abandonat el càrrec que ostentaven en els darrers anys. No han estat pocs els qui han tirat la tovallola cansats del que ha suposat una mala gestió que ha acabat defraudant i desil·lusionant a molts sectors que al 1999 s'havien deixat engatussar per una imatge falsa i llaminera de Maite Arqué. Ara fa 9 anys l'enfrontament de la major part del partit a l'anterior alcalde socialista, Joan Blanch, la va catapultar al front dels socialistes badalonins i va aconseguir rodejar-se d'algunes cares "noves". Defraudats, aquests, pels nuls resultats de la seva política ja deixava entreveure la manca de tacte i d'idees de l'alcaldessa: d'on no hi ha, no raja diu el refrany. I la seva dependència dels grans sectors i interessos immobiliaris, així com d'un obsolet aparell creat a base d'estòmacs agraits, aconseguiren aviat desmontar la seva falsa imatge. I n'hi ha d'exemples tant coneguts com els de Manuel Gràcia, que fou en els primers temps Cap d'alcaldia; Joan Soler i Amigó un dels experts i estrategues del "Consell de savis" que Maite Arqué es va treure de la màniga en la primera legislatura; Andreu Solsona, exdirector del Teatre Zorrilla i que va donar un sorollós cop de porta en contra de la pèssima política cultural i d'altres càrrecs intermitjos, assessors i tècnics que no han pogut amb el talant de l'equip Arqué.

La mà de Casquete

No hi ha dubte que, a més, hi ha un altre factor decisiu: Fermín Casquete. Aquest home és part decisiva en la destitució -perquè ha estat una destitució, i no pas un abandonament voluntari i molt menys el descobriment d'una nova vocació per la política madrilenya com a senadora- de l'alcaldessa. Home fort de l'agrupació socialista, Casquete -que presideix el Badalona C.F., i és gerent de Tusgsal- controla les finances i la majoria de les bases del Partit. Home disposat a controlar i moure els fils directament de la ciutat, ha estat a la pràctica en els darrers temps l' "alcalde" a l'ombra, posant els seus homes i dones dins de l'administració i a l'aparell del partit a la ciutat. Fins i tot Jordi Serra, actual Primer Tinent d'Alcalde, excunyat de l'alcaldessa, que la substituïrà després de les eleccions de març, i que havia estat un necessari suport de Maite Arqué en el moment d'accedir per primer cop a l'alcaldia el 1999, es va passar durant la darrera etapa de la legislatura passada a les files casquetistes. Finalment, Casquete col·locarà a un dels seus al capdavant de l'Ajuntament. O potser, encara ens amaga la darrera carta i que ALHORA ja ha insinuat més d'un cop i cal advertir que de vegades, sovint, l'encertem. I es que ja té el camí preparat en aquests tres anys i mig per esdevenir el mateix Casquete el candidat a l'alcadia pel PSC el 2011. Jordi Serra no deixa de ser un mer gestor, amb un escassíssim lideratge i poca credibilitat dins del PSC, és a dir represneta una opció immobilista. Casquete si alguna cosa té, es la credibilitat del poder econòmic i orgànic que no és poc. Ho es tot. Ja té el camí preparat si vol, doncs.

Jordi Serra prepara la 'Pax Baetulo'

Sigui com sigui, sembla clar que Serra esdevindrà el proper alcalde els propers anys fins a finalitzar la legislatura. Malgrat que la notícia està provocant una reacció majoritària en contra de la ciutadania que no concep que algú que no hagi encapçalat la candidatura, opti ara, a tant sols mig any de les eleccions municipals de maig al màxim càrrec institucional de la Ciutat, una fòrmula de la canviar alcaldes a mig mandat que els socialistes fa anys que practiquen: Barcelona, Girona, Lleida, etc....D'entrada, això sí, Serra pot tenir l'avantatge de força temps per endavant per donar-se a conèixer i preparar la seva candidatura o eventualment la del nou candidat socialista. Serra, ara per ara, té encomanat un encàrrec del seu partit: preparar la "Pau social" o dels cementiris -com es vulgui veure- a la nostra ciutat, que Arqué ja no podia complir pel seu merescut descrèdit. Única manera que veuen des del PSC de remuntar del fons tan baix on han caigut, i que saben que encara poden baixar més.
Aquesta "Pau social" el PSC la necessita com el peix a l'aigua per a desplegar els diferents grans projectes especulatius que tenen saturada la ciutat: Illa Fradera, Màgic-BDN, Corte Inglés, Dalt la Vila, La Rambla, Camp de futbol del Badalona,... continuar diversos procesos d'expropiació força contestats, etc. I per a desplegar projectes d'aquesta envergadura, amb una forta pressió i oposició ciutadana en molts casos, necessita acallar veus d'entitats, grups de pressió i d'opinió. Fàcil ho tindrà amb el moviment veïnal. El relleu al capdamunt de l'organigrama municipal requereix de mantenir el control social a la ciutat. I ara, amb un casquetista al capdavant de la FAVB, amb Manuel López com a president, es cosa feta. Però més enllà de vincles i fils polítics (desenganyem-nos, a la FAVB s'hi va a fer política...o millor, a servir-se'n d'ella) el que més pot garantir al Govern un escenari tranquil i sossegat els propers anys han estat els reiterats i continuus esmorzars que Julio Molina, ara expresident de la FAVB, i el mateix Jordi Serra han mantingut des de fa mesos per a tractar sobre les respectives posicions i repartir els papers de cara a assegurar-se (Jordi Serra) aquesta necessària "Pau" i la FAVB continuar gaudint d'uns vincles privilegiats que li assegurin (a molts dels qui es remolquen) l' estatus quo que tant bé els ha funcionat. Això sí, a costa de l'endormiscament del món associatiu, la seva creixent dependència de l'administració i inutilitat de la FAVB i en perjudici dels interessos reals de molts ciutadans, de les seves lluites i reivindicacions.

Llepaculs i babositats de tota mena

Un dels grans plaers de la "Matiuska" és, com a l'antic dictador, que li preparessin un grup de claca normalment escollit pel president de Voluntaris de Badalona, Escalada per fer-li les reverències de benvinguda. Coneixent Badalona, era d'esperar que seguidament a l'anunci de l'abandonament de Maite Arqué de l'alcaldia li seguís un allau d'adul·lacions que mostren l'alt grau d'agraiments i estòmacs complaguts que és com es manté l'equilibri de forces i les influències a la nostra ciutat. Així, seguint aquesta tònica general i segons ha publicat recentment EL PUNT, Armand Soler que ostenta el càrrec d'allò que li diuen "Defensor del Ciutadà" vincula la marxa d'Arqué al Senat com "un premi per la seva trajectòria de persona de consens i amb una forta convicció social". La periodista i escriptora badalonina Sílvia Soler pren els quasi 30 anys en que Arqué s'ha repenjat a l'administració pública per agrair-li tots aquests anys de servei (sic), i considerar-la molt "afable i badalonina". L'advocat i ex regidor de CiU, Jordi Ballesteros, en destaca com a virtuts de l'alcaldessa sortint la seva "proximitat a la gent i empatia". Meritxell Ortiz, de la Coordinadora d'Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular considera que aquests anys Arqué "ha estat al servei del ciutadà". Oriol Lladó, periodista i president d'Òmnium Cultural, considera que "ha estat una bona alcaldessa", mentre l'arquitecte Jordi Moliner considera que tenir una badalonina com Arqué al Senat és una manera de "sentir-nos més a prop" del que anomena "l'inaccessible castell de Kafka". Per la seva part, la secretària general de CCOO de Badalona, María Gallardo, ha afirmat que l'alcaldessa és una persona "propera" i amb un tarannà que lamenta que no s'hagi entés, també lamenta que plegui. Igual opinió en té Miquel Estruch, president del Club Natació Badalona i membre de l'Executiva local d'ERC.

Un grup de ciutadans ha fet un manifest contra el que es pot considerar un "frau" polític a la ciutadania. El manifest es pot consultar a la pàgina web següent http://www.badalona2011.cat/