dimecres, 19 de desembre del 2007

Casquete treu de l'armari la seva passió poètica

Badalona.- Doncs sí, l'omnipotent gerent de l'empresa de transport Tusgsal, president del CF Badalona i home fort a l'ombra(que posa i treu alcaldes) del PSC a Badalona, Fermín Casquete, ens ha descobert la seva vena poètica -afirma escriure poesia des de 1973- i ha publicat el seu primer llibre que es titula "A la libertad", presentat a primers de desembre a la Carpa Titus (tot un escenari d'allò més poètic).
El llibre en qüestió és un recull d'una seixantena de poemes que tenen el tema de la llibertat com a fil conductor. Els poemes han estat escrits entre l'any 1973 i el moment actual. Casquete afirma haver escrit més d'un miler de poesies entorn de temes com l'amistat i la solidaritat, aspectes que com tothom sap formen part del seu tarannà i la seva actuació econòmico i politica quotidiana. Ara, amb el seu primer llibre ha volgut recopilar aquelles que fan referència a la llibertat dels darrers temps del franquisme i la transició. Més endavant, Fermín Casquete ja ha amenaçat de treure al mercat altres llibres monogràfics.
A l'acte de presentació del llibre va assistir l'actual regidora a l'oposició Asun García (ICV-EUiA), amb el suport de la ex regidora i consellera de Cultura Caterina Mieras (PSC) . Josep Mª Socias, el darrer alcalde franquista de Barcelona, va presentar l'acte. La presentació va servir de baròmetre del grau de "peloteo" a la ciutat.
L' obra d'aquest nou poeta del poble, segons relata el propi autor, s'hi pot veure una evolució en la que es posa de manifest una falta de llibertat al món: «La llibertat real, aquella a la qual tot ésser humà aspira, no existeix», emfatitza. I responsabilitza «als poderosos que estan forjant aquest món on et situen enmig d'un desert amb un càntir d'aigua». No sabem, però, si a aquesta manca de llibertat que al·ludeix Casquete i als "poderosos" que fa esment s'hi veu reflectit ell mateix; aquesta mena d'home gris, cervell orgànic i empresari del selecte club de la maquinària econòmico-politica anomenada PSC que a cops de martell, amb el pes dels diners i el control de l'aparell es l'amo de mitja ciutat. I de l'altra mitja encara no, però està per la feina. I si no que s'ho diguin a Maite Arqué que de ben segur té el llibre a la calaixera de nit. El llibre s'acompanya d'un CD amb deu poemes.


Rumors de dimissió

L'acte va servir d'escenari per estendre els rumors de dimissió degut al seu creixent desprestigi i per la corrupcció urbanística que empantanaga la seva política de Maite Arqué, a més de la més que probable "destrossa" electoral del PSC el proper mes de març a Badalona. El que podria aprofitar Fermín Casquete per encapçalar la seva candidatura a la propera contesa municipal, al 2011. De moment, els homes de Casquete ja han pres el poder a la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) "per a major glòria" de les seves conquestes polítiques a les que es poden definir de qualsevol manera, menys de poètiques.

En defensa de Mercedes-Benz i els poligons industrials de Sant Adrià

Barcelona.-Una vegada més la vergonya de les multinacionals amb l'aval de les administracions públiques que afavoreixen politiques de deslocalització de les empreses, s'ha deixat caure amb força al barri del Bon Pastor, Barcelona, a llindar de la nostra comarca amb molts treballadors colomencs, adrianencs i badalonins afectats pel tancament de Mercedez-Benz. La històrica empresa -fa 50 anys que produeix al barri- va anunciar a l'octubre passat als seus 420 treballadors el cessament de la producció de la fàbrica i que recol·locaria a 258 empleats a la nova societat creada a risc compartit amb Estampaciones Sabadell, que es a punt de funcionar a Esparreguera dels 420 treballadors. A la resta de treballadors se lis oferirà l' opció de traslladar-se a la fàbrica de Vitòria, negociant un contingent de mà d'obra amb els nous proveïdors que se estàn buscant, per a que facin una part de la producció, o jubilacions anticipades. Els treballadors van anar la la vaga indefinida i s'organitzaren en assemblees. Després va venir un acord en el que es preveuen 110 prejubilacions, amb la possibilitat que al 2014 s'arribi a 170; el trasllat de 270 treballadors a la planta que el grup ha obert a Esparreguera i un programa de baixes incentivades.
No és la deslocalització industrial un fenomen nou. No hi ha prou amb reduir-los als treballadors el salari, no hi ha prou amb multiplicar les plusvàlues i beneficis a costa del seu treball, no hi ha prou amb les grotesques retallades en les condicions de treball, tampoc amb la subcontratació, la temporalitat o la sobreexplotació que afecta a milers de treballadors a l'any; les multinacionals sempre volen més i més i les administracions públiques concedeixen xecs en blanc a aquests empresaris, deixant-los als obrers una vegada més en l'estacada.

Darrere d'aquest tancament de la Mercedes-Benz, on no va intervenir cap avís previ i on fins i tot les centrals sindicals consideraven, com mínim fins al 2014 la vida productiva de la factoria, gairebé amb tota probabilitat s'amaguen foscos interessos econòmics que van a beneficiar tant a aquesta multinacional com als regidors municipals de Barcelona i rodalies (Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma) amb els espectaculars projectes especulatius urbanístics que s'estan aprovant a la zona (litoral adrianenc i badaloní, antics terrenys de la Fecsa, carrer Guipúscoa, terrenys de l'Espanyol, La Catalana, polígons de Montsolís i Vía Trajana,...), curiosament estem parlant de Consistoris governats pel PSC i ICV. De tots és sabut l'auge especulatiu dels terrenys on es troba la històrica fàbrica de la Mercedes-Benz, i de tots és sabut l'afany depredador amb el qual actuen les formacions "progressistes" (PSC, ERC, ICV-EUiA), que important-los bén poc els treballadors afectats i les seves famílies ja hauran pactat la recalificació multimilionària dels esmentats terrenys amb els responsables de la Mercedes-Benz. Enlloc de garantir la no recalificació dels terrenys de la Mercedes-Benz i evitar així d'una banda el "pelotazo" urbanístic que busquen els directius dirigents de la factoria alemanya i per l'altre obstaculitzar i sancionar a l'empresa en el cas de prosseguir amb el tancament; en lloc de sortir en defensa dels interessos dels treballadors actuant en contra de la deslocalització, l'avalen perque ja els va bé les conseqüències que se'n desprenen, expulsant del barri sectors populars i families senceres que els són un obstacle per als projectats barris d'alt estanding i els negocis amb que financien les seves butxaques.


Mercedes-Benz i barris de Bon Pastor, Badalona i Sant Adrià: una mateixa lluita

El Barri del Bon Pastor hauria d'unir-se a la lluita dels treballadors de la Mercedez-Benz, en la lluita contra la deslocalització de l'empresa i defensar plegats un model de barri concebut pels mateixos treballadors i veïns que hi viuen, un barri per viure i treballar. La Mercedes-Benz forma part de la identitat del barri, i són molts els veïns dels nostres barris (del Bon Pastor i del Barcelonès Nord) que hi treballen. És part del teixit industrial de les nostres ciutats, teixit que retrocedeix cada vegada més, en el qual els nostres fills mai podran treballar si es permet, com s'ha fet ja en tantes i tantes fàbriques i tallers, que la Mercedes-Benz es tanqui. De la lluita i en la defensa unitària dels interessos de tots, veïns i treballadors, ha de nèixer una nova esperança.

D'altra part, diversos petits empresaris del barri de Montsolís de Sant Adrià estan creant una associació per a fer front i denunciar l'especulació urbanística.

La modificació del PGM de l'Illa Fradera al Ple Municipal el proper 21 de desembre

Badalona.- El dictamen de modificació del Pla General Metropolità als carrers de la Creu i d’Anselm Clavé (Illa Fradera o Illa Central) es presentarà per a la seva aprovació provisional en el Ple ordinari de l’Ajuntament de Badalona que se celebrarà el proper divendres 21 de desembre.Aquesta modificació de PGM té per àmbit les finques amb front a aquests dos carrers. Es tracta d’un sector de planejament discontinu amb una superfície total de 19.741 metres quadrats.El projecte, segons defensa el Govern, té com a objectiu fonamental la transformació d’aquest àmbit en una nova àrea de centralitat. Caldria destacar que es tracta de la zona on és previst que l’any que ve arribi la prolongació de la línia 2 de metro. A més, el projecte queda situat dins del’àmbit de les actuacions públiques i privades que es plantegen en el barris de Coll i Pujol i del Centre.Divendres s'aprova l'alçada dels futurs edificis i també uns quants criteris estètics que afectaran el disseny de les construccions. El document que es debatrà divendres presenta algunes modificacions respecte al que es va aprovar inicialment el mes d’abril de 2006. Aquests canvis s’han produït a partir d’algunes al·legacions presentades al projecte per les associacions de veïns, particulars i altres col·lectius.


De 4 a 6 plantes

La nova proposta ordena les condicions d’edificació dels carrers de la Creu i d’Anselm Clavé. Una de les modificacions del PGM fa referència al fet que les noves edificacions podran ser de planta baixa més 6 plantes. Fins ara, el PGM contemplava planta baixa més 4 plantes. Així mateix, les plantes baixes dels edificis es preveu que es destinin a ús terciari.La proposta concreta altres aspectes com:
1-La definició precisa de les façanes dels edificis dels dos carrers a través d’una ordenança figurativa que regularà la seva composició, els materials i carta de colors que hauran de seguir els constructors.
2-La introducció de plantes baixes porticades als edificis, de manera que les voreres seran mès amples, de sis metres al mateix nivell del carrer, i s’afavorirà la implantació d’establiments comercials de proximitat. L'Ajuntament amés ha assegurat que garanteix, d'entrada, només autoritzarà l'ocupació d'aquests locals per botigues, no pas per entitats bancàries o oficines. També s’'habilitaran dos carrils de circulació, un dels quals estarà reservat per als autobusos.
3-La sisena planta dels edificis del carrer d’Anselm Clavé, quedarà reculada per darrere 3,5 m respecte a la alineació al pati d’illa, amb l’objectiu de no alterar les condicions d’assolellament de les façanes de les finques dels carrers Rector i Museu.El regidor d’Urbanisme, Jordi Serra ha justificat la no-inclusió d'habitatge públic en una actuació que pot arribar a donar com a resultat uns 350 habitatges. «No incrementem l'edificabilitat anterior, ja que incorporem el comerç, que amb l'actual PGM no hi és. Per tant, per llei l'habitatge protegit no és exigible.» L'Ajuntament conclou que l'actuació podrà quedar enllestida definitivament d'aquí a deu anys.

Els llogaters, engoixats i ICV-EUiA votarà en contra

Urbanisme assegura que els contractes indefinits dels inquilins, un dels motius de gran preocupació el darrer any, "quedaran garantits en el proper ple". Per la seva part, la vicepresidenta de l'associació de veïns del Centre, Isabel Soriano, ha manifestat que els veïns es pronunciaran «quan se’ls hi presenti per escrit la proposta i quan quedin recollits els drets dels inquilins». Totes aquestes mesures no són més que un mobbing que des de l'Ajuntament, juntament amb la pressió immobiliària forcen a la venda els veïns i posar al carrer als inquilins, ja que legalment no poden expropiar. La comissió de veïns afectats, sorgida de les assemblees convocades per ICV-EUiA, ha repartit propaganda en els darrers dies a la plaça de la Vila en què exigeix que les coses «es facin bé». Iniciativa votarà en contra de la modificació, insisteix en la necessitat que el projecte es torni a l'aprovació inicial. Mentre, Jordi Serra, regidor d’Urbanisme, assegura estar disposat a estudiar cas per cas de les famílies afectades que viuen de lloguer a Anselm Clavé i carrer de la Creu, més d’una quinzena.

Disgust entre els paradistes pels preus elevats de les concessions del nou Mercat adrianenc

Sant Adrià.- Els paradistes del Mercat de Sant Adrià iniciaràn pròximament les negociacions amb la regidoria de Mercat de cara a que el Consistori recuperi les concessions de l'actual mercat que tancarà les portes el gener. Paral·lelament, l’Ajuntament comunicarà el procés de les noves concessions als paradistes pel nou Mercat que es construirà en el futur. Mentrestant, s’ha previst el trasllat a una vela provisional de tots aquells botiguers i comerciants que decideixin continuar en el nou equipament.
El 60% de les concessions de l’actual Mercat ja no són vigents i de les restants tenen dret a una indemnització compresa dins d’aquest procés de recuperació de les llicències abans que se suspengui definitivament el servei. Les indemnitzacions a punt de començar les negociacions amb els paradistes s’atorgaran en funció del temps que falta per finalitzar el contracte o segons la capacitat de la parada.



Les concessions pel futur mercat, massa cares


Les concessions per al futur Mercat són de 4.700 € per m2 i un espai mínim de 6,25 m2 ( 28.481 € la més barata). L’adquisió d’una concessió dona dret a ocupar un espai provisional a la vela que s’aixecarà al costat de l’escola bressol municipal. Els paradistes de l’actual mercat de Sant Adrià opinen que els preus fixats són massa elevats per accedir a una concessió. Paral·lelament es construïrà el nou Mercat. Ara bé, la vela pot començar a aixecar-se durant el primer trimestre del 2008 i no estarà en ple funcionament fins l’estiu. El projectat Mercat de Sant Adrià tindrà quatre plantes (dos subterrànies) i un aparcament per a 110 vehicles, a més d’un mol de càrrega i descàrrega. La planta baixa, a peu de carrer ocuparà 1450 m2, sense columnes, i n’ocuparan 76 paradetes, 15 menys que l’actual. Els 1200 m2 destinats a la venda del pis superior, seran compartit per un supermercat. El projecte suposen uns 11 milions d’euros finançats amb diners municipals, dels procedents de les concessions dels paradistes i de les empreses adjudicatàries del supermercat, del magatzem i aparcament. També s’espera una subvenció de la Generalitat.
Pel president de l'Associació de Venedors Autònoms del Mercat de Sant Adrià, José Antonio Castillo, el preu "no es correspon amb els que es paguen en altres mercats de la demarcació. Els botiguers reconeixen la necessitat d'un equipament, però denuncien que «encara no hi hagi sobre la taula cap projecte executiu que demostri aquesta despesa». El botiguer fa referència al fet que el preu de construcció de la planta mercat costi 3,4 milions d'euros, una quantitat molt superior als 1,6 milions que costa l'aparcament subterrani, els 2,4 que costa el moll de càrrega i o del milió necessari per aixecar el supermercat.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Maite Arqué mostra els seus encants als especuladors immobiliaris


Barcelona.- Encara que d'entrada ens podem preguntar, què fa una representant d'una administració pública en un congrés o saló d'empreses immobiliàries i màfies especuladores, el Meeting Point de Barcelona, en realitat poc o gens ens ha d'estranyar quan sabem de sobres que ens les darreres dècades els ajuntaments i administracions públiques-i en això els municipis metropolitans en saben molt- s'han convertit en els grans i principals avaladors de les polítiques especulatives immobiliàries. Així doncs, l'alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, va estar el darrer 6 de novembre llegint una ponència en la III Jornada sobre polítiques d'habitatge social i urbanisme, organitzada per la Federació de Municipis de Catalunya per aquest saló internacional anual de les empreses immobiliàries que se celebra a la capital catalana. Com es podia esperar i seguint la dita tant nostra "d'on no n'hi ha, no raja" la esmentada ponència va defraudar moltes espectatives del sector ja que no va aportar gran cosa. Arqué va fer bàsicament un discurs sobre la informació que ja es coneix dels projectes de l'Ajuntament, obviant -en canvi- entrar en aspectes que encara no estan resolts. Entre ells va esmentar el port, la Unió Vidriera, el Màgic-BDN, l' Illa Fradera, sense aclarir-ne com s'ampliarà el centre de la Ciutat. Sí va sorprendre que tractés del cas de Ca l'Arnús com si ja estigués tancat tot planejament, això sí sense fer referència als entrebancs seriosos que s'està trobant amb la vulneració dels drets dels antics residents, i ocultant l'operació especulativa que s'hi executarà, tirant per terra el projectat Parc públic -en realitat del tot disminuit-, tot reincorporant antics projectes privats de restauració, pisos i hotels.

Mobilització contra els especuladors del ciment


Paral·lament a aquest saló internacional de les immobiliàries, promotores i institucions, una àmplia xarxa d'entitats i plataformes socials i ciutadanes organitzaren una setmana de mobilització i denúncia en contra de l'especulació i en defensa del territori.
La principal acció fou la manifestació convocada el passat dissabte 10 de novembre al barri deSant Andreu, de Barcelona, a la que ho assistí un nodrida gentada.
En la crida de la campanya "Aturem el Meeting Point" es diu literalment: "No sols [les immobiliaries i institucions públiques] no amaguen els beneficis astronòmics, sinó que presenten com a equipaments i serveis les grans infraestructures depredadores: autopistes, Tren d'Alta Velocitat (TAV), Molta Alta Tensió (MAT)…Els grups immobiliaris i les constructores, conjuntament amb les institucions públiques, projecten un model territorial pensat en l'impuls dels negocis empresarials i no en la necessitat de les persones. No els importa qui habita el territori, tot és a la seva disposició per fer-hi negocis, tot està en venta, per ells no som persones sinó mercaderies i els qui ens atrevim a protestar, un obstacle pels seus interessos.Actualment hi ha nombrosos casos d'especulació urbanística i destrucció del territori, especialment a l'àrea de Barcelona: el Pla Caufec a Esplugues, la remodelació de Torre Baró, el Pla de la Barceloneta, la construcció de gratacels a Santa Coloma, la destrucció d'habitatges i polígons industrials a Poblenou, la construcció de grans edificis d'oficines i hotels a tot el litoral barceloní, l'ampliació del port i de l'aeroport, el pas de l'AVE per Sants i la Sagrera, la destrucció de cases al barri de la Trinitat, i un llarg etcètera arreu...". Així com al Barri del Bon Pastor, el Litoral adrianenc i badaloní, la cessió per a ús privat de terrenys públics a Badalona a benefici lucratiu del Joventut, Sacresa i negocis privats, etc, etc.

Foto: EL PUNT

dissabte, 10 de novembre del 2007

Can Casacuberta 100 anys: dels telers als llibres


Badalona.- La Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Badalona ha organitzat una exposició durant aquest mes de novembre per a celebrar el centenari de l'edifici que acull a la Biblioteca Central Can Casacuberta. L'edifici actual fou una fàbrica tèxtil de 1920 a 1979 i va ser construït en dues fases diferenciades entre els anys 1907 i 1920 per l'arquitecte modernista Joan Amigó i Barriga. L'empresari Josep Giró i Blanch va iniciar l'activitat tèxtil el 1893 al carrer Guifré fins que l'augment considerable del volum del negoci en la secció de filats de llana i estams el va obligar a ampliar l'empresa obrint una nova fàbrica al c/Dos de Maig. Aquell mateix any de 1920 la fàbrica va ser adquirida per Salvador Casacuberta. La nova Biblioteca fou inaugurada el 1992, fruit del trasllat de l'antiga biblioteca de Sant Anastasi, que tenia la seu al Museu de Badalona.

L'exposició és un recorregut dels cent anys d'història de l'edifici a través de les imatges des de començament del segle XX amb la sortida de la fàbrica fins les darreres instantànies que ens mostren la profunda renovació per adequar-la al seu nou ús de biblioteca.

L'exposició ha estat realitzada per Montserrat Rodríguez i Ezequiel Barrios (Biblioteca Can Casacuberta). Fons Fotogràfic del Museu de Badalona.


Conferències


Paral·lelament a l'exposició i durant novembre a Can Casacuberta (c/ Mossèn Anton, 40-48) es realitzaran un seguit de conferències a l'entorn del món tèxtil. Totes a les 19 h.


6 novembre: La indústria tèxtil catalana. Dels orígens a mitjan segle XX. Esteve Deu, professor del Departament d'Economia i Història econòmica de la UAB.

13 novembre: Taula rodona. Jo vaig treballar a Can Casacuberta, coordinada pels historiadors Jordi Albaladejo, Montserrat Carreras i Emili Ferrando.

20 novembre: Indústria i literatura. De la màquina de vapor al desmantellament de les fàbriques badalonines. Jordi Font, enginyer i escriptor.

27 novembre: Pau Rodon i la indústria tèxtil. D'autor a editor. Montserrat Bargalló, dissenyadora tèxtil especialitzada en la història del teixit.

dijous, 8 de novembre del 2007

Ferran Aisa presenta llibres i Javier Krahe actùa a Badalona

 Alhora i l'Associació de Joves La Mussara organitzen una xerrada sobre l'evolució del moviment obrer català fins el 1939

  A la xerrada hi participarà l' historiador llibertari Ferran Aisa , que presentarà les seves tres obres més recents sobre el moviment comunista, llibertari i marxista a Catalunya.
  La trilogia d'aquest autor es submergeix en l'evolució del moviment llibertari a casa nostra a principis del segle XX en contacte amb els sectors marxistes contraris a la disciplina de Moscou en la vivència de la revolució soviètica. La obra fa un repàs dels esdeveniments succeïts en aquest moviment entre la República i la Guerra Civil i de les vides de personatges històrics com Joaquín Maurín, Víctor Colomer o Andreu Nin.
  Els llibres d' Aisa també fan un repàs de l'experiència d' Organitzacions com la Federació Comunista Ibèrica, el Bloc Obrer i Camperol i el Partit Obrer d' Unificació marxista.
  La xerrada serà a local de La Mussara, al carrer Sant Joan de La Creu , a les vuit del vespre., aquest 8 de novembre de 2.007.

Javier Krahe a Badalona en motiu del Centenari de Solidaridad Obrera
  En motiu del centenari del periòdic "Solidaridad Obrera" (1907-2007), òrgan del sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT), aquest sindicat ha organitzat un concert amb el cantautor Javier Krahe a Badalona. L'acte serà el proper 1 de desembre, a les 22 hores al Teatre Zorilla. Les entrades -18 €- poden adquirir-se a CNT- Badalona (Pge. Riu Congost 5-11, baixos) tots els dimecres, a partir de les 19 hores. També pots enviar un correu a soliobrera@cnt.es.
                     Número extraordinari dels Cent anys de la "Soli"
La CNT està celebrant actes en commemoració del centenari del seu periòdic des del passat setembre que duraran fins el proper 31 de gener. També des del passat 19 d'octubre està disponible un número extraordinari gratuït del Centenari de la SOLI. Podeu demanar-ho al local social del Pge. Riu Congost, 5-11 baixos 08917 Badalona.
  Javier Krahe. (Madrid, 1944) és cantautor. El seu estil es caracteritza per les lletres satíriques. Com a solista, va debutar amb Valle de lágrimas (1980), on ja hi ha l'essencial del seu estil: lletres iròniques, enginyosa rima, amb un embolcall musical senzill (al principi, Krahe anomenava l'acord de Fa "la difícil", per allò de la celleta), però ben treballat pels músics amb qui grava. Als discos que havien de venir, els arranjaments s'acosten sovint al jazz, cosa que convertirà Krahe en un assidu d'un dels locals emblemàtics d'aquest gènere a Madrid, el Café Central.
El perfil de Krahe és el d'un cantautor de culte, sense grans promocions però amb un públic fidel (un cas semblant al de Javier Bergia). Ja des dels inicis, Javier Krahe realitza sovint actuacions de caràcter minimalista arreu de tota Espanya per donar a conéixer la seva obra.
Els contactes amb els mitjans de masses han estat escadussers i controvertits. El 1986, TVE va censurar la seua cançó Cuervo ingenuo (sàtira dels canvis ideològics del PSOE), que hauria d'haver-se emès com a part d'un concert de Joaquín Sabina. El 2004, durant una entrevista al programa de Canal Plus Lo más plus, s'emet un curtmetratge de Krahe en què es mostra com preparar un Crist al forn. Aviat es va inciar una campanya de protestes de la premsa més conservadora, a la qual va cedir el director de la cadena, Jesús Polanco, que va acabar declarant el cantautor persona non grata per al grup PRISA.

Entitats de Santa Coloma es mobilitzen per la llibertat d'expressió


Santa Coloma Gramenet.- Com si els anys de la Transició haguèssin tornat, part de la ciutadania ha de tornar a organitzar-se i denunciar el retalls i vulneracions contra la més elemental llibertat d'expressió que a Santa Coloma, molt especialment a través de l'administració municipal, l'Ajuntament, des de fa uns anys ens ha acostumat amb una política de censura, manipulació informativa, assetjament i vulneració d'aquests drets contra aquells sectors i/o mitjans que no coincideixen amb la visió que de la ciutat se'ns ofereix des de la Casa de la Vila.

Arran del recent tancament de Santa Coloma Ràdio (SCR) per part del Ministeri d'Indústria, 11 entitats -de moment- de Santa Coloma preocupades per la restricció de la llibertat d'expressió a la ciutat han convocat a la ciutadania a una reunió el més àmplia possible per tal de tractar la situació i rebutjar la política de control i censura que s'estila des de l'Ajuntament. I a la vegada sospesar properes mobilitzacions de suport i en defensa de la plena llibertat de comunicació, opinió i d'expressió i dels més elementals drets bàsics com els de participació i associació.

Reproduïn íntegrament el text de la convocatòria i aplaudim la valentia i coratge de les entitats i organitzacions convocants, a la que ben segur s'afegiran moltes més en els propers dies. Per la llibertat d'informació i contra la censura política, denunciem i exigim responsabilitats!

Les entitats es reuniran el dia 21 de novembre a les 19,30 hores al Centre Cívic del Riu Sud (C/ Pompeu Fabra, 22-24)

Aquest és el text de la convocatòria:

Des de fa massa temps s’està produint, a la nostra ciutat, una preocupant restricció en l’exercici dels drets democràtics bàsics, com són els d’informació, opinió i participació, valors emparats en l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Quan pensem en la retallada d’aquests drets, acostumem a creure que això tan sols passa a països i societats no democràtiques, quasi mai pensem que es pugui donar en llocs tan propers com la mateixa ciutat on vivim.

A Santa Coloma, el PSC i l’Alcalde concentren a les seves mans la premsa local i institucional (SC, Full Informatiu..), alhora que restringeixen la informació que no els és favorable, tot posant pals a les rodes als escassos mitjans independents que hi ha, com és el cas d’El Mirall.net., Fòrum Grama, Infograma...

L’estil imposat per Bartomeu Muñoz al nostre Ajuntament es caracteritza per un total menyspreu a les opinions d’entitats i moviments socials de la ciutat. S’empara en un Reglament de Participació Ciutadana, ja de per sí restrictiu, per retallar el que s’anuncia en el mateix títol, i en unes anomenades Ordenances Municipals de Neteja per sancionar i ofegar arbitràriament mitjançant multes.

Considerem que és urgent corregir aquests trets autoritaris i restrictius de les llibertats, que s’estan produint, començant per demanar canvis en aquestes normatives. Des de les nostres respectives responsabilitats, i com a part integrant del moviment cívic ciutadà, no podem admetre que continuïn per més temps aquestes desviacions en l’exercici del poder municipal i, per tant, exigim que s’acabi amb aquestes pràctiques abusives.

Les organitzacions signants volem fer una crida a la resta d’entitats socials de la ciutat per tal d’unir esforços, per tractar aquest important tema, amb l’objectiu de corregir la trajectòria d’aquestes actuacions. És per això que esteu convidats a assistir a la reunió que tindrà lloc el dimecres 21 de novembre, a les 19’30 h, al Centre Cívic del Riu Sud (c. Pompeu Fabra, 22-24).

Atentament

Assemblea de Joves Gramenet del Besòs
Ateneu Popular Julia Romera
Casal de Cuba
Comissió Antifeixista 27 de Gener
Esquerra Unida i Alternativa
Gent de Gramenet
JCPC-CJC
Local Social Krida
Maulets
Partit Comunista del Poble Català
Revolta Global

Santa Coloma de Gramenet - Gramenet del Besòs

Novembre de 2007

dimarts, 6 de novembre del 2007

Ministeri d'Indústria tanca Santa Coloma Ràdio


Santa Coloma de Gramenet.- El passat 30 d'octubre el Ministeri d'Indús-tria, del qual n'és responsable l'ex alcalde de Barcelona Joan Clos, va atemptar contra la llibertat d'informació de les ones colomenques. L'alcalde Bartomeu Muñoz culpa a Justo Molinero (de Ràdio Tele Taxi) del tancament de SC Ràdio però aquest nega tenir-ne cap relació. D'entrada, lamentem una nova pèrdua d’un mitjà local de comunicació.
Santa Coloma Ràdio (95.2 FM) ha estat precintada pel Ministeri d' Indústria pocs dies després de la transmissió de l’entrevista a tres afectades per l’explosió de gas del Fondo, realitzada el 26 d'octubre al programa "Carrer, barri, ciutat" de SC Ràdio, conduit pel locutor Rafa Cano. Pot ser coincidència o fruit de la casualitat però la qüestió és que Santa Coloma de Gramenet ha perdut un altre mitjà de comunicació independent i lliure.
És alarmant comprovar com darrerament tots els mitjans que donen veu als ‘sense veu’ o no són el ressò de la veu única del Consistori se’n van en orris. Censura a l’Ateneu Popular Julia Romera, menyspreu fins a l’avorriment pel Fòrum Grama, denúncies al mensual El mirall.net i ara, Santa Coloma Ràdio. Algú ha decidit - tal com esmenta el grup Gent de Gramenet en una nota en què se solidaritza amb el mitjà tancat- que tot el que no sigui manipulació informativa, com la que practiquen els mitjans públics dirigits políticament i algunes revistes afins, ha de desaparèixer.
Gent de Gramenet, a través del seu web, ha denunciat que "La llibertat d’expressió a la nostra ciutat està en un moment de greu perill i tothom ha de sortir a defensar-la. Fonts ben informades ens han comunicat que l’alcalde, Bartomeu Muñoz, ha culpat el locutor Justo Molinero d’haver interposat una denúncia que ha provocat el tancament de l’emissora. Pel que sabem, Molinero nega rotundament tenir-hi cap relació. Ens solidaritzem amb tot l’equip de Santa Coloma Ràdio i posem a la seva disposició els nostres mitjans". Santa Coloma Ràdio segueix emetent alguns dels seus programes a través d'Internet.
Per a informació sobre els afectats de l'explosió del Fondo, clica aquí

dilluns, 5 de novembre del 2007

El cineclub de l' Ateneu Adrianenc engega un cicle sobre Informació i Poder

Sant Adrià.- Aquesta mateixa setmana l'Ateneu Adrianenc engega un interessant cicle de cinema sobre la relació sobre el poder i la informació. L'entitat vol, així, obrir un espai de reflexió i debat sobre el poder econòmic, de l'estat o el mediàtic i les llibertats individuals.
Les sessions varen començar el passat 26 d'octubre i finalitzaran el mes de juny. Entre les pel·licules que es passaran properament destaquen La Xarxa, d'Irwin Winkler el proper 30 de novembre i Infiltrados, de Martin Scorsese el 21 de desembre. Totes les sessions es desenvoluparan a la seu social de l'entitat al carrer Andreu Vidal, 7 a les 21 hores.
Una gran iniciativa, ara que la totalitat dels grans mitjans de comunicació, com La Vanguardia i El País recentment, han canviat els seus formats informatius per agenollar-se, encara més, davant el poder del diner i estan substituint la informació per reportages publicitaris i la propaganda de l'establishment social, oblidant-se de l'objectiu de la premsa que és cercar la veracitat.

L'independent, nova revista de Sant Adrià


Sant Adrià.- Sant Adrià de Besós compta amb un nou mitjà de comunicació des de fa uns mesos i ja es pot dir que s'ha consolidat plenament, la revista "L'independent". La publicació és de periodicitat setmanal i és gratuïta. Cobreix un espai importantíssim dins dels mitjans de comunicació escrits i independents, després de la pràctica desaparició de l'Àrea Besós (encara que periòdicament editi edicions especials). Qualsevol persona que desitgi posar-se en contacte amb la nova publicació o col·laborar pot passar-se per la seva redacció a La Rambleta, 15 o bé trucar al telèfon 692601269. La seva adreça electrònica: clica aquí

Mala notícia pel petit comerç i la defensa del sól públic


Badalona.- Finals d'octubre va coincidir amb l'atorgament de la llicència comercial a la Ciutat del Bàsquet, actualment coneguda com a promoció comercial Màgic-BDN per part de la Generalitat de Catalunya. L'especulació urbanística, a costa també dels terrenys públics, continua el seu avanç, aparentment imparable, a Badalona.
La directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Dolors Batallé, ha autoritzat la llicència comercial sol·licitada pel Joventut de Badalona i Sacresa per ampliar fins als 12.500 m² la superfície comercial de la que havia de ser un ambiciós projecte per l'esport de base, i ara reduït a una promoció comercial de tot tipus de comerços, i no únicament del món de l'esport com inicialment s'havia aprovat, amb el suport de l'administració pública que ha cedit 7.500 m2 de sól públic per a un projecte privat. La concesió de la llicència comercial arriba, però, quan les obres ja fa mesos i mesos que s'estan realitzant i són a punt de finalitzar. Paradoxes de la vida.

En la resolució emesa el govern de la Generalitat considera diversos informes favorables a l'ampliació i valora la repercussió que l'actuació tindrà en el comerç de proximitat, traduïda en unes plusvàlues d'1.368.000 euros. Amb la primera resolució de fa quatre anys, de l'octubre del 2003, s'autoritzava el club i l'empresa constructora a aixecar un centre comercial de 4.995 m² dins la Ciutat del Bàsquet. Que poc després el Club Joventut i Sacresa van creure insuficient per a cobrir beneficis i en demanaren l'ampliació. La nova llicència, amb data del 25 d'octubre del 2007, permet l'ampliació de l'espai destinat a botigues fins als 12.500 m². Cal no oblidar que el conjunt del projecte contempla altres 37.000 m2 destinats a l'oci (cinemes, Mc Donald's, Burger King, etc). La resolució de la direcció general de Comerç, vinculada al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, era esperada amb molt d'interès pels promotors del Màgic BDN –ja que les obres avancen en aquest sentit– i era terriblement temuda per la Unió d'Associacions de Comerciants de Badalona que, malgrat tot, continua esperant el resultat del recurs contenciós administratiu que té interposat contra el pla d'ordenació d'equipaments comercials (POEC). El POEC reflecteix la conveniència de dotar la ciutat de Badalona de 25.000 m² més de superfície comercial. D'aquests, 7.500 són els que creixerà El Màgic BDN i la resta els concentra El Corte Inglés, deixant al petit comerç en una clara situació desfavorable no ja al barri de La Salut, sinó en el conjunt de la Ciutat.
Els cinc informes previs favorables a l'ampliació de la superfície comercial del Màgic BDN han estat signats per l'Ajuntament de Badalona (el març del 2006), el Consell Comarcal del Barcelonès (l'abril del 2007), la subdirecció general d'Ordenació i Planificació (el maig del 2007), el Tribunal Català de la Competència (el juny del 2007) i, finalment, la direcció general d'Urbanisme (el juliol del 2007). En canvi la direcció general de Carreteres (el juliol del 2007) hi posa alguna trava, ja que, "no s'avalua adequadament l'efecte conjunt del centre ludicocomercial amb la resta de la demanda sobre la sortida de l'autopista C-31". I recomana condicionar la llicència al compliment de l'elaboració d'un estudi de trànsit de la cruïlla on conflueixen la sortida de l'autopista C-31, els carrers Bernat Metge, Juan Valera, l'avinguda Alfons XII i el carrer del Congrés Eucarístic, ja que la futura conflu`pencia del tràfic a la sortida del Màgic BDN i Corte Inglés pot ser...castastròfica!

Esmenes que no consten contra l'atorgament de la llicència comercial

Pel que fa a l'impacte que l'ampliació de la superfície comercial pot generar sobre els botiguers de la ciutat, la Generalitat apunta que des del 8 d'octubre passat es va posar l'expedient a disposició dels comerciants perquè hi presentessin les al·legacions oportunes i que, un cop s'ha exhaurit el període per presentar-hi esmenes, no s'ha rebut cap notícia provinent d'aquest col·lectiu. Finalment, la Generalitat considera «acreditada» la voluntat de l'Ajuntament badaloní de firmar un conveni amb els botiguers, «malgrat que no s'ha pogut arribar a un acord».

Precisament, la presidenta de la Unió d'Associacions de Comerciants de Badalona, Mirta Álvarez, ha confirmat que l'entitat i els botiguers se senten «emprenyats i enganyats» per les administracions després d'haver-se confirmat l'atorgament de la llicència comercial a Màgic BDN. La representant dels comerciants assegura que va presentar esmenes contra aquesta decisió, un fet del qual la Generalitat no té constància dins el termini establert. « Estem decebuts per la forma com s'ha portat el final d'aquest procés», va assenyalar Álvarez, que sospita que l'alcaldessa, Maite Arqué (PSC), i el primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó (CiU), ja coneixien aquesta resolució en un sopar que es va celebrar a finals d'octubre i en què no els van dir res als afectats sobre l'aprovació.

Foto: manifestació de botiguers contra el projecte del Joventut i Sacresa i amb l'aval municipal

En defensa de Dalt la Vila: una lliçó de ciutadania i dignitat




Badalona.-La Comissió de Veïns de Dalt la Vila va saber donar una lliçó de dignitat i ciutadania el passat 30 d'octubre, coincidint amb el Ple Municipal, en el que varen prendre la paraula per defensar les seves posicions davant el Pla de Millora Urbanística (PMU). Igual que varen fer l'anterior 19 d'octubre a l'església de Santa María, on congregaren més de quatre-cents veïns en defensa del patrimoni històric i arquitectònic del racó més antic de la Ciutat, mostraren que la ciutadania de tot Badalona els recolza plenament.
La intervenció ferma i segura de Jordi Casas, portaveu de la Comissió de Veïns, fou una continuïtat d'argumentacions i realitats dites amb rigor. Casas va recordar al govern que el PMU té els seus orígens en un Estudi de Diagnosi encarregat pel mateix Ajuntament a diversos experts. Que aquest Estudi va generar una immensa expectativa i il·lusió al barri, després d'anys d'abandonament, però que aviat la il·lusió va apagar-se en desvirtuar el Govern l'esperit del Diagnosi en la proposta del PMU, un planejament que incorpora diversos plans d'actuació que tenen un impacte contundent en el paissatge a preservar i en la qualitat de vida. Un pla que la ciutadania té la sensació que només serveix a determinats interessos econòmics.
El representant de la Comissió de Veïns va recordar, a punt d'expirar el termini de presentació d'al·legacions al PMU, que han presentat 68 al·legacions acompanyades de 1.347 signatures de veïns del barri i del conjunt de Badalona.
Casas, com un flagell, va llançar dures crítiques al Govern en recordar-lis que la feina del veïnat hauria estat més profitosa si l'administració hagués volgut col·laborar. "Pero no ha estat així. No hem tingut de vostés la receptivitat necessària i la voluntat política de fer un treball en comú" els hi va reciminar, per afirmar a continuació que "El PMU tal com està redactat és completament lesiu per al nucli històric de la ciutat".
Des que es va exposar públicament el projecte, Casas va explicar que la Comissió de Veïns ha intentat debatre els seus punts de vista amb la Comissió Municipal, però en canvi en tot aquest temps "no hi ha hagut intercanvi constructiu d'opinions que permetés elaborar un nou planejament". Encara és hora que el regidor Jaume Vives (ERC), responsable de Patrimoni i Cultura, els tècnics que treballen per a la Comissió de Veïns coneguin la seva cara.
Els grups que dónen suport al Govern (PSC, CiU i ERC) presentaren al Ple una moció que va ser aprovada amb els seus únics vots i el vot contrari dels grups d'ICV-EUiA i del PP que havien presentat conjuntament una altra que demanava la paralització del PMU. La moció aprovada insta al Govern a continuar el procés de participació ciutadana, un cop finalitzat el període d'exposició pública del PMU amb l'objectiu d'aplegar el màxim consens. El que constitueix tota una paradoxa, ja que qui no ha permés en tots aquests mesos el consens ha estat la mateixa administració, que ha desaprofitat el treball elaborat per la Comissió de Veïns, com va recordar Jordi Casas. "Si tots volem dignificar Dalt la Vila, com és el nostre cas, tampoc no hauria de costar d'iniciar un diàleg il·lusionat, creador i imaginatiu".

Respecte de la moció aprovada, Casas va dir que ell no era un polític i no entenia de jocs partidistes, mocions i rèpliques. Però va recordar als regidors que tota la ciutadania té la sensació que aquest Pla només és un pla econòmic que reportarà beneficis immediats a manca de pressupost municipal. Un pla sectari, partidista fet a esquenes dels interessos de la gent del barri i de la Ciutat. "Els reclamem - demanà Casas als regidors- que oblidin interessos que puguin enmascarar-ne el resultat i que apostin per invertir en esforç, temps i diners en la preservació del nucli històric de Badalona". Així mateix, Casas va ser clar quan va finalitzar el seu torn de rèplica quan advertí que si els polítics tornen a defraudar les expectatives, a no escoltar als veïns, tenen clar que intensificaran la mobilització al carrer en defensa del patrimoni històric i la dignitat del seu barri.

Des de fa poc, la Comissió de Veïns de Dalt la Vila ha posat en marxa un bloc a la xarxa. Podeu llegir les al·legacions, el Manifest i seguir les discusions i procés sobre el Planejament de Dalt la Vila a "Salvem Dalt la Vila" : http://daltlavila.wordpress.com/

Fotografia i videos: Comissió de Veïns de Dalt la Vila

divendres, 2 de novembre del 2007

Onada especulativa a la comarca. La transformació recorda a la patida durant el franquisme



La nostra comarca, el Barcelonès Nord, no se’n surt de la condició suburbial respecte de la Gran Barcelona, ni tan sols és capaç de recollir aquells avantatges o beneficis que se’n podria desprendre de la proximitat a una gran capital.



L’especulació dissenya les nostres ciutats


L’especulació immobiliària és una de les causants d’aquesta situació. Especulació patida durant dècades durant la dictadura franquista i que no ha baixat d’ençà que tenim ajuntaments democràtics. Trenta anys després , els resultats de la gestió dels nostres municipis ha estat donar facilitats per a les gran operacions urbanistiques alliberant els seus sòls, a la construcció massiva i els hàbits del consumisme, també massiu, que porta en paral·lel conseqüències socials que ja comencen a patir directament. I es que segons informes de diferents entitats financeres recents, també de Càritas, aquest model de creixemnt de les nostres ciutats, i de vida que s’hi desenvolupa, de manera invariable des de fa uns quants anys, ens aboca a la divisió social de la ciutat i a una més gran pobresa. La nostra comarca és la zona amb més pobresa de Catalunya i amb menys formació laboral; el Barcelonès Nord que havia estat una important i activa zona industrial no fa tants anys. Polítiques de reconversió industrial salvatges que han fet del sector serveis , el més important de les nostres ciutats, han consolidat el rol de ciutat dormitori i suburbial. I han portat famílies senceres a una inestabilitat crònica on la majoria dels seus veïns no tenen feina o és del tot precària.En els darrers anys ens hem trobat amb el retorn de l’economia submergida de nou als nostres barris, quan feia pocs anys , a finals dels 80 principis dels 90, que tot just se’n sortia de la creada 30 anys enrera. L’exclusió d’importants capes de població amb l’eliminació de llocs de treball es el pa de cada dia. Badalona i Santa Coloma de Gramenet són dues de les ciutats catalanes que registren un més elevat percentatge d’atur. Unes ciutats marcades per l’esgotament del sòl disponible i amb la precaria sostenibilitat dels models de creixement que segueixen. Sosteniblitat aparent la que se’ns predica des de l’administració, del tot virtual, que només apareix en forma de boniques paraules impreses en els programes electorals de paper cuixé.

Nova immigració

Després dels anys 50, 60 i 70 la nostra comarca, com tota l’ Àrea metropolitana barcelonina, va rebre un allau inmens immigratori de població procedent majoritàriament del Sud d’Espanya que va perfilar els actuals suburbis metropolitans que envolten Barcelona. La nova immigració que estem rebent a començaments del segle XXI, procedeixen de països d’altres cultures (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia). Grans quantitats de població a la recerca d’una oportunitat per millorar la seva qualitat de vida, que fuig del seu lloc d’origen donat que sovint allí no té esperances. L’allau immigratori fa que es formin grans concentracions de població en determinats barris, que aguditzen la divisió de les nostres ciutats en àrees o zones que pateixen dèficits en equipaments i assistència social. Tornem a veure com es consoliden guettos enmig de les nostres ciutats: a La Salut, Sant Roc, (Badalona), el Fondo (Sta. Coloma), són alguns exemples d’aquesta nova marginació que condueix, paral·lelament i paradoxalment, a la construcció de zones amb més qualitat i nivell de vida, com són la nova zona costera (abans industrial i ara residencial) amb la construcció de 15000 pisos nous en els darrers anys en el litoral badaloní, molts d’alt estanding, del tot inaccessibles a la majoria de la població badalonina.Les families expropiades per aquestes grans operacions (el Port esportiu i el nou Passeig marítim, per exemple) han hagut d’hipotecar-se per poder pagar la diferència del nou pis adjudicat, o bé fugir de la ciutat. A Santa Coloma també es dissenya un nou barri a la ribera del riu Besós, que frenarà tota possibilitat d’igualtat socials entre les diverses àrees de la ciutat . L’administració afavoreix la concentració i formació d’aquests guettos en planificar grans ofertes de pisos en zones molt concretes com es la zona fronterera entre Badalona i Santa Coloma (a Montigalà, més exactament) on recentment s’hi ha previst la construcció d’un important equipament religiós (una mesquita) i al seu entorn agrupar a quanta més població immigrada musulmana, que actualment representa un 10% de la població total de la Ciutat. En lloc de facilitar una millor dispersió i repartiment, aconseguint una més gran integració ràpida dels nouvinguts, es provoca així la seva marginació i que determinats barris (la zona costera o centre) estiguin lliures de la població perifèrica, retornant a noves formes de desvertebració de la ciutat.

Participació ciutadana, on és?

Els grans projectes urbanístics –i petits- com la reordenació d’equipaments com un futur Parc Públic, la construcció de projectes farònics com el Port esportiu i els nous barris que es construeixen al seu entorn, l’aixecament d’equipaments agressius com el centre Màgic-BDN; la ineficaç politica social d’habitatge que segueixen els nostres municipis, les noves vies de transport (ampliació linies de metro, el tramvia, construcció de nous o reformes de vials, etc) necessiten de la particpació ciutadana i el màxim consens de la ciutat. Cap promoció immobiliària, cap procés d’expropiació en els darrers anys, cap nou projecte urbanístic a les nostres ciutats ha comptat amb l’opinió consensuada ni s’ha ofert la suficient informació al ciutadà. Les nostres ciutats creixen i es modulen d’esquenes al ciutadà que hi viu i treballa. Cap discussió real amb entitats. Eliminació de la gent discordant, discorforme amb un projecte, a través de la seva criminalització o persecució (sobre tot en les processos d’expropiació). També hem de tenir present que els consistoris compten amb una eficacíssima eina com són els mitjans de comunicació que controlen i es posen al seu servei com a instruments de propaganda. I es clar, us preguntareu on es el moviment veïnal i ciutadà, durant tants anys, sobre tot a la nostra comarca, que ha demostrat ser una eina eficaç de pressió popular?. Doncs esberlat per la infiltració de la que ha estat objecte en els darrers anys per part de l’administració, destrossat i venut a les politiques que es dicten des de la Casa de la Vila.
Ens cal cercar nous models de creixement de les nostres ciutats. Dissenyats amb la participació de la població que hi viu i treballa, lligada als seus interessos i necessitats i no al de l’especulació urbanística, negoci fàcil per uns pocs i avalada pels Consistoris, que troben en ella una manera ràpida i senzilla de fer diners i mantenir l’status quo de no pocs.
Aquí us presentem esboçats els principals projectes especulatius en construcció o en projecte de la nostra comarca.

Badalona

Barris amb expropiacions i especulació

Centenars de ciutadans badalonins se senten estafats a causa del fracàs rotund del Pla de vivenda planificat durant l'anterior legislatura i pel que es preveia entregar quasi 900 pisos protegits a finals del 2004, quan només s'han entregat en el dia d'avui 144 pisos.
Ho intentaren ocultar, però la crisi planà novament sobre el govern.Aquest Pla havia estat una de les principals armes propagandistes de l'anterior mandat. Mentre la regidora de Vivenda, Núria Camposo (ICV), va reconèixer, abans de la seva dimissió,el fracàs, assegurant que com a molt només seràn possibles arribar fins les 400 vivendes. Encara va ser generosa, doncs 359 són els adjudicataris afectats que, oficialment, a dia d'avui encara, només tindran dret a un pis.
El no va a més de la política immobiliària de l’Ajuntament es constatar que el Coordinador de l'esmentat Pla de vivenda 2000-2003 va ser Àngel Puyol, que va haver de dimitir el juliol del 2004 en destapar-se que, sent president de l'empresa Engestur, va afavorir a familiars i coneguts en la compra de pisos municipals construïts per la mateixa empresa que dirigia. Tot i així, a inicis de la present legislatura encara va ser ascendit com a Cap del Gabinet de l'alcaldessa. Lamentablement, l'Ajuntament no va voler investigar l'afer i una Comissió que va enllestir en un temps rècord el seu encàrrec va posar terra pel mig.

La Plataforma d'afectats pel Pla d'Habitatge exigeix l'entrega dels 891 pisos promesos

La Plataforma d'Afectats pel Pla Municipal d'Habitatge 2000-2003 porta un any constituïda, d'ençà que el govern municipal acceptés oficialment el fracàs del projecte i anunciés que més de 500 adjudicataris, d'un pis de promoció oficial, dels 891 pisos inicials, es quedarien sense el pis que fa més de tres anys esperaven dins d'una de les llistes que van entrar en el sorteig al pavelló Municipal d’Esports el juny del 2002 davant més de 6000 aspirants. Coneguda es la polèmica que ha seguit l’incompliment del Pla i la crisi que va generar en l’equip de govern la dimissió de l’anterior regidora d’Habitatge, Núria Camposo, que va advertir que el Pla era irrealitzable.
La Plataforma d’afectats ha participat en els darrers Plens Municipals, on ha pres la paraula i ha exigit reiteradament el compliment del Pla amb la construcció dels 891 pisos promesos. A hores d'ara només s'han entregat poc més de 144 pisos a adjudicataris del sorteig. La Plataforma, després d'un any de la seva constitució i d'endegar converses amb el Govern, encara espera una resposta del Consistori, donat que encara desconeixen la llista de preadjudicataris del Pla Municipal i es queixen que malgrat les promeses de l'alcaldessa abans de Nadal, aquesta no ha fet cap gestió per evitar sancions als afectats dels comptes habitatge caducats i el retorn dels diners desgravats. Davant el silenci de l'Ajuntament exigeixen el compliment integre del Pla, amb els 891 pisos. Si no, ja han manifestat la seva intenció d'iniciar mobilitzacions en defensa dels seus interessos, pel que considera lesionats per un frau de l'administració. La Plataforma ja reuneix un centenar llarg d'afectats.La Plataforma des del moment de la seva constitució posa a disposició dels afectats un coreu electrònic pel seu contacte: afectadosviviendabdn@hotmail.com

Secretisme amb la política d'expropiacions


Mentre, els veïns del barri de Sistrells han rebut amb gran satisfacció la sentència del Tribunal Suprem que li dóna la raó a la seva demanda contra les expropiacions de l'Ajuntament de Badalona i elimina el pla. L’Ajuntament per la seva part, encara no s’ha donat per assabentat de la sentencia i continuen sense desafectar els veïns, el que està creant un gran malestar en el barri.
Altres afectats per expropiacions es queixen del secretisme amb que l'Ajuntament actúa. Així, doncs, alguns veïns de Sant Crist afectats per les obres del Lateral de l’autopista, en aquests moments no saben si continuen o no afectats ja que les seves cases es troben fora del perímetre de les obres i el projecte de l’Ajuntament és permetre la construcció de pisos i expropiar als veïns amb quantitats irrissòries que no arriben als 60.000 euros.
Els del barri del Gorg estan negociant un a un amb l'empresa municipal Marina Besós i no es fien dels seus interessos especulatius que s'uneixen als de la construcció del Port. La data límit pel trasllat de les seves vivendes era setembre del 2004. Un any després encara no s’han posat d’acord amb l’Ajuntament ja que l’empresa Marina Besós vol que els veïns paguin una part de les seves noves vivendes que fa temps estan enllestides per a l’entrega. Actualment, els veïns s’han instal·lat en el Port, segons les negociacions particulars que s’hagin dut en cada cas. Pràcticament tota la indústria de la zona ha marxat fora.
Els veïns de Ca l'Arnús ( Patrimoni històric de la Ciutat) han vist com es desnonàven alguns dels habitatges del Parc i se'ls oferia a canvi 6000 euros. Ara, després de tanta denúncia, sembla tot paralitzat i encara cap conseller s'ha posat en contacte amb els veïns per a negociar la seva situació. Encara queden dos families que estan esperant una resolució del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Per ara, l’esmentat tribunal ja ha dictat sentència (a favor de Juan Alberto Arnús) contra el Pla d’Usos, declarant-lo il·legal. El passat juliol, l’Ajuntament va desallotjar violentament amb l’ajut de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra dos de les quatre famlies que encara restaven residint al Parc, sense esperar que es dictés sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sentència pot ser dictada aquest mes de setembre o octubre. Les families desallotjades varen presenciar cm eren rebentats els panys de la seva casa i es veieren obligats a sortir del seu domicili a la força, que només pogueren treure uns pocs objectes personals. Seguidament tapiaren totes les entrades de les vivendes de les dos families, que presentaren denúncia dels fets davant els Jutjats.
L’ Ajuntament ha anunciat que té intenció d’enderrocar els edificis històrics coneguts com les Cases dels Jardiners, com ja varen fer fa dos anys amb el celler i la casa de guardar la llenya. Tot plegat, un incompliment del Pla d’usos aprovat pel Ple municipal el passat 28 de març´, ja que en aquest Pla es recull la protecció dels immobles de la Casa Gran i on s’especifica en el seu punt 3.2 que "la casa dels jardiners tindrà com ús principal el d’equipament de gestió i manteniment del parc".
Per altra part, segons fonts jurídiques dels veïns oposats a la Caserna dels Mossos d'Esquadra del barri de La Morera, una vegada revisat l'expedient s'han trobat amb la sorpresa de que els terrenys ons es va construir finalment la caserna no van poder ser requalificats per l'Ajuntament per a ubicar-hi una instal·lació d'aquest tipus: el que ratifica la raó de les protestes dels veïns i la il·legalitat de les obres, per la qual cosa els veïns pensen exigir dimissions polítiques.
Operació especulativa darrera la modificació del PGM dels carrers Anselm Clavé i la Creu

L’Ajuntament de Badalona va aprovar en el ple municipal de març la modificació del Pla General Metropolità (PGM) dels carrers de la Creu i Anselm Clavé, al sector de l’Illa de Can Fradera. El dictàmen del pla preveu la substitució dels actuals habitatges per noves vivendes de planta baixa més sis pisos en una superficie que afecta 19.135 m2. El pla afecta a una seixantena de famílies. El projecte preveu una forta edificació en un entorn, la futura plaça central de l’illa Fradera, de la qual encara està per decidir la seva urbanització i que canviarà del tot la seva fesonomia amb l’ampliació de les voreres. De moment, en el ple de febrer l’Ajuntament va aprovar la suspensió de llicències a la zona afectada. Les associacions de Veïns del Centre i Coll i Pujol recelen obertament del projecte i els afectats es queixen que no tenen cap coneixement sobre. L’oposició no acaba de veure clar l’operació que podria tenir clares característiques merament especulatives.
El pla, que es troba en la seva fase inicial, va obtenir els vots favorables del govern (PSC ICV-EUiA i ERC) i l’abstenció de CiU i el PP. Des de la Federació del Comerç del Centre s'ha demanat a l’Ajuntament que els baixos dels blocs de pisos que s’edificaran estiguin destinats al petit comerç i no a altres activitats terciàries. Molts propietàries de negocis, però, dubten del pla i pensen que els arrossegarà a la ruïna.

Aprovat l’acord entre el C.F. Badalona i l’Ajuntament per construir l’Estadi

A finals de juliol del 06, el Ple Municipal del Ajuntament de Badalona va aprovar amb els vots de l’equip de govern (PSC, ICV-EuiA, ERC) i el PP, mentre CiU s’abstenía, "per manca d’informació", i el vot negatiu del PSUC-Viu, el conveni amb el C.F. Badalona, pel qual l’Ajuntament es compromet a construir l’Estadi Municipal de Futbol (actualment ja està construït el camp d’enrenament). I un cop realitzada l’obra, el C.F. Badalona rebrà en permuta el camp municipal de la Morera, 63.000 € anuals, a més de 1/3 de l’edificabilitat (293 vivendes en total) del camp de l’Avgda. Navarra que el Club aportarà a l’operació.
Amb aquesta aprovació Badalona perd el seu segon camp de futbol municipal (en el de Pere Gol es construïrà el centre Magic-BDN de la Penya i l’empresa Sacresa). I el barri de la Morera un segon equipament (en l’anterior es va edificar la comissaria dels Mosssos d’Esquadra).
Es així com Maite Arqué guanya el suport de Fermín Casquete, president del C.F. Badalona i home fort del PSC a Badalona) a la seva reelecció com a candidata a l’ alcaldia de la ciutat.

Santa Coloma de Gramenet
On l’especulació no té cap mena de control
Diferents projectes en construcció o en projecte:
Jaume Gordi

Construcciones Ortega ja ha iniciat la construcció d'un gratacels de 13 pisos on hi haurà pàrquins, oficines, botigues (hi va un petit centre comercial soterrat), cinemes i pisos d'alt estànding. El projecte, que s’ha vist afavotir amb el regal de tres plantes i dos soterranis més per desig poític municipal, pretén enllaçar l'anomenat pirulí amb la sortida del Metro. Així no caldrà que trepitgin la ciutat i el svisitants passaran de llarg.
Rambla Sant Sebastià

Malgrat que Santa Coloma és una de les ciutats més pobres de Catalunya -l'alcalde no es cansa de demanar, sense èxit, més diners a l'estat-, la nostra ciutat és alhora una de les més cares en el preu del sol i l'habitatge. La Rambla Sant Sebastià n'es un bon exemple, ja que hi ha comerços que paguen pels locals comercials en venda o lloguer- preus similar als que paguen al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Plaça del Fondo
La construcció exagerada d'habitatges, a preus prohibitius, que massifiquen un barri encara més i que contrasta amb el que ha passat a l'altra banda, a Badalona (barri Nova Lloreda), ple de parcs.

Plaça de Santa Rosa

Va ser guanyada pels veïns a l'alcalde Blas Muñoz i durant uns anys cuidada per ells mateixos. ara el seu full podría plantejar-se fer gratacels. Sense serveis ni infraestructures.
Bibloteca Can Peixauet

Just al costat de la biblioteca i van tres gratacels de 15 pisos que massificaran encara més el barri del Raval, fa encara més palesa la manca de serveis, tapa el paisatge. A més, pràcticament es farà un barri nou al costat del riu
Fàbrica d’aigües

L'Ajuntament vol convertir el passeig d ela Salzareda en una filera de grans blocs de pisos. Aquest solar que és propietat de l'empresa AGBAR, la concessionària de l'aigua, és en el punt de mira, un cop l'empresa ja no el faci servir o en pugui treure rendiment econòmic. No se sap qui se’n pot enriquir, encara és un punt fosc a descubrir.

Teatre Sagarra
Els rumors sobre un possible projecte de l'Ajuntament sobre privatitzar la gestió del teatre municipal -com ja succeeix a altres localitats catalanes no massa llunyanes- existeixen. De fet, l'ajuntament no ha presentat programació pel segon semestre de l'any. Serà una altra privatització a afegir a les existents en neteja, cementiri, piscines...
Jardins d’en Moragues i Can Zam

Els jardins d'en Moragues, que són una part del parc de Can Zam, estan amenaçats pel projecte d'eixamplar l'avinguda Francesc Macià i per la idea de fer-hi més pisos.En general, la vella reivindicació ciutadana de convertir tota la zona de Can Zam en un parc verd i frondós està en perill pels plans municipals.Fins i tot, pot estar en qüestió conservar la masia de Can Zam i les seves terres.
De fet, aquest projecte que es va començar a debatre, l’Ajuntament a inicis d’any va aprovar un projecte molt semblant a l’anunciat el 20º5, recollint poques novetats. S’eliminen les tres rotondes petites projectades a l'Avgda. Francesc Macià, es desplaça uns metres el pavelló poliesportiu i variat el tram final d’Anselm de Riu. Per les entitats agrupades en la Plataforma de Defensa de la Serralada Marina, les reformes só insuficients i el Parc s’ha cvertit en un mer jardi envoltat d’equipaments esportius. La Plataforma va presentar al·legacions. Quin és el futur del Can Zam?Desprès de 30 anys podrà ser la decisió definitiva.
Ciutadella Baixa

En aquesta zona es projecta construir un bloc de pisos en uns terrenys que fins ara estaven qualificats com a zona verda.
Avinguda Pallaresa

Mentre l'Ajuntament cedeix la gestió de serveis públics a empreses privades, diu que necessita més espai per a les seves dependències. Una de les conseqüències es l'ampliació dels Serveis Territorials del carrer Doctor Ferran, que de passada s'aprofitarà per fer-hi més pisos incloent-hi un bloc que superi la desena de pisos.
La Bastida

L'especulació immobiliària busca contínuament noves zones per a construir i fer encara més lucratiu el seu negoci, podria ambicionar ben aviat la zona de la Bastida.
Joia de la Corona

Dos gratacels de 24 i 16 plantes, els més alts d ela ciutat, un hotel de 8 destacaran en una operació financera de la que s'ha aprofitat un holding d'empreses que l'Ajuntament ha permès que especules amb sol públic. Locals comercials, cines, pisos i un centre de dia ompliran la zona, desprès de vendre’s el terreny a un preu irrisori per fer-hi serveis comercials i requalificar desprès el projecte abusivament per aixecar-hi pisos enlaire en lloc de comerços.
Piscines de Can Zam

Amb augments propers en alguns casos al 60 per cent de la quota d'abonat, l'ajuntament ha afavorit clarament una empresa privada que va fer-se càrrec de la gestió de la instal.lació de forma poc clara.

Sant Adrià de Besós

L’especulació immobiliària arriba a les portes de Sant Adrià

Quatre grans projectes urbanístics han estat aprovats o estan a punt de fer-ho i que afecten tot el municipi de Sant Adrià de Besós. Des del litoral al polígon industrial de Montsolís, al nord del Municipi, i fins als barris del Besós, substituïnt la indústria per pisos.
A primers d’any l’Ajuntament adrianenc i Endesa, propietària de la Central Tèrmica, signàven un conveni pel qual es preveu la construcció de dos unitats de cicle combinat al marge dret del riu que substituirà el complex de les Tres Xemeneies d’aquí a quatre anys, moment en que es preveu deixi de funcionar definitivament. La qüestió es que amb o sense xemeneies -ja que existeix un debat ciutadà favorable al seu manteniment com un equipament municipal o un hotel- un total de 100.000 m2 a l’entorn de l’actual complex elèctric hi ha prevista una enorme operació urbanística que vindrà a massificar encara més el ja de per si maltractat litoral barceloní.
La immobiliària Urbis, vinculada a l’entitat financera Banesto i la constructora ACS, han presentat una promoció de 4000 pisos a la zona compresa entre el carrer Eduard Maristany, el barri adrianenc de Sant Joan Baptista i el litoral. El Consistori, amb aquesta operació, parla d’obrir la ciutat al litoral i unir Sant Adrià amb Badalona, a través del futur Passeig Marítim i amb la zona residencial badalonina de recent creació a l’entorn del Port i el barri del Gorg. El govern adrianenc per edulcorar l’ operació insisteix en que el 50% de la promoció serà pública, destinada preferentment al col·lectiu de joves, i de la necessitat de combinar els 4000 habitatges amb la instal·lació de certs equipaments municipals, sense especificar de quina mena.
Per ara ja s’ha modificat el PGM de la pastilla, fins ara propietat de la multinacional holandesa Azko Nobel,on s’ubiquen les fàbriques Pintures Bruguer, Procolor i Sikkens. Un total de 70.000 m2 de superficie del litoral adrianenc entre la desembocadura del riu Besós i les recents promocions immobiliàries del port esportiu de Badalona, ara propietat de la immobiliaria Urbis. Aquests terrenys, que fins no fa gaire eren zona industrial, han passat a ser zona urbanística edificable i per ara no s’ha fet públic el cost de l’operació de compra.
Montsolís residencial

La modificació del PGM al barri de Montsolís que l’Ajuntament preveu de fer-hi una reforma urbanística, contempla –segons el regidor d’Urbanisme de Sant Adrià, Joan Callau- mantenir el caràcter industrial de la major part del polígon atravessat per carrer Balmes i situat ben a prop del carrer Guipúscoa. Ara bé, l’objectiu de la reforma es la construcció de pisos des del carrer Guipúscoa, que en entrar a Sant Adrià esdevé Avinguda Tibidabo, fins a les portes del mateix polígon industrial que seria reordenat "amb la intenció de millorar l’aspecte de l’entrada al municipi", segons Callau. L’operació no té especificat encara el nombre d’habitatges. Tant sols s’ha encarregat el projecte de reforma al Consorci del Besós; un estudi que només encarregar-ho ja ha costat 120.000 € i que podria allargar-se fins a cinc anys.
800 pisos al Barri del Besós desmantellen vàries indústries

Un altre projecte urbanístic que afecta Sant Adrià és el situat a l’altra banda del carrer Guipúscoa, al barri del Besós. Entre els carrers Guipúscoa, Extremadura i Gran Via i la mateixa via del tren es construïran 800 pisos després de l’expropiació d’alguns equipaments industrials aplegats a la banda de muntanya de la carretera de Mataró. Per dur endavant aquesta actuació ja hi ha sobre la taula una proposta redactada de l’arquitecte Sebastià Jornet, que ha costat 29.000 €.
Connectar la ciutat de Sant Adrià amb el Fòrum

Dins el pla de reforma del PGM del tram final del riu Besós, entre el pont del ferrocarril i la desembocadura del riu, es construirà un vial-mirador a la riba dreta de 276 metres de longitud i 16 metres d’amplada que connectarà més directament el nucli urbà adrianenc amb el complex del Fòrum de les Cultures. El nou vial sortirà del carrer Eduard Maristany, farà un recorregut pel tram final del riu pel marge dret fins superar la parcel·la d’Endesa on es construïrà la nova central de cicle combinat. Enllaçarà amb el barri de la Catalana i des del vial es podrà contemplar la desembocadura del Besós, que es preveu el seu sanejament i regeneració de la fauna i flora a partir del proper any.Les obres començaran a primers de setembre i finalitzaran en uns cinc mesos. Les obres amb un cost de 164 milions de € estan finançades per Endesa, Gas Natural i gestionades pel Consorci del Besós.

Pèrdua de sól industrial i condemnar barris sencers al gueto

En tots aquests projectes inmobiliaris i de reforma urbanistica, no es dóna cap opció a discutir i dibuixar alternatives a la massificació urbanística del litoral barceloní. Massa interessos especulatius inmobiliaris, fer diners ràpids i fàcils, estàn en joc com per permetre que algú qüestioni allò que veritablement és important, malgrat que sí incideixi en el futur de les nostres vides. I es que a més de la agreujament de la massificació urbanistica en una comarca hipersaturada i altament poblada amb greus mancances de recursos i equipaments socials, s’afegeix la irreversible i definitiva pèrdua de sól industrial de la zona.
Aquests Plans no contemplen reservar o permutar sól industrial al Barcelonès Nord, pel que suposa l’esgotament dels escassos terrenys disponibles a la nostra comarca. Es la consumació de la politica porciolista de crèixer en asfalt i pisos, que des del franquisme ha imperat. Està clar que pels interessos econòmics i financers la nostra comarca ha de seguir, fins i tot augmentar-ne, el rol de suburbi metropolità, de barris dormitoris, que no deixen cap més sortida en un futur no gaire llunyà que el de l’explosió social amb problemes de convivència, manca de recursos, població aturada i amb poques possibilitats de sortir-se’n d’aquest atzucat.